La vida social és àmpliament reconeguda com un dels factors més importants que contribueix a la qualitat de vida i la felicitat de les persones (Diener i Seligman, 2002). En les últimes dècades, diversos canvis sociodemogràfics, com ara l’augment de l’esperança de vida, la disminució de la natalitat, l’augment de la taxa de divorcis, la flexibilització del mercat laboral i la incorporació progressiva de la dona al mercat laboral formal, han augmentat la rellevància de la vida social amb els amics i els veïns com a no només una part central de l’oci sinó també com a element de protecció emocional davant les adversitats de la vida que pot substituir la família tradicional (Greco et al., 2015). Més recentment, una de les principals conseqüències negatives de la pandèmia de la COVID-19 van ser els problemes psicològics derivats de l’aïllament social (Kim i Jung, 2021), que la investigació demostra que van ser més perjudicials per al benestar que la mala salut (Lamu i Olsen, 2018). Paral·lelament, la pandèmia també va desencadenar moviments socials com el quiet quitting o la “gran renúncia” (great resignation), que posa èmfasi en una millor conciliació de la vida laboral i personal en què la vida social esdevingui cada cop més central (Formica i Sfodera, 2022).
Tot i que la importància d’investigar la relació entre la vida social i la felicitat és evident, hi ha almenys dues àrees que requereixen una exploració empírica més profunda, ja que les investigacions existents són poques. En primer lloc, cal investigar més per aclarir com es relaciona la satisfacció de la vida social dels individus amb la seva felicitat en contextos macrodivergents. Alguns estudis relacionats han suggerit que la importància de la vida social per a la felicitat podria augmentar en situacions macroadverses, ja que ajuda els individus a afrontar millor la situació (Lindström i Giordano, 2016, o Gioia et al., 2021). En aquest article, exploro com la crisi econòmica de 2008 va influir en la relació entre la satisfacció amb la vida social i la felicitat. En segon lloc, calen estudis per comprendre la importància de la vida social en la felicitat per a diferents classes socials.
La meva anàlisi se situa en el context català que cobreix el període 2003-2012. Aquest context té una rellevància substancial per dues raons principals. En primer lloc, Catalunya va experimentar condicions adverses greus en termes d’atur i desigualtats a causa de la crisi econòmica del 2008. En segon lloc, Catalunya acull una enquesta panel poc explorada, coneguda com a Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD), que segueix sent l’única enquesta panel a Espanya i una de les poques del sud d’Europa. El PaD (2001-2012) segueix els mateixos individus abans i durant la crisi econòmica de 2008.
Per a la investigació s’ha fet servir un model on es controla per diverses variables individuals que afecten la felicitat com ara l’edat, el nivell educatiu, els ingressos, l’estat civil, l’estat laboral i la salut. El model també aprofita el caràcter longitudinal de la PaD, que, en entrevistar les mateixes persones en cada onada, permet controlar tots els factors específics de cada persona no observables que afecten la seva felicitat i no varien en el temps (efectes fixos) com ara la personalitat o propensions genètiques a ser més optimista o no.
Resultats
Els resultats apunten, en primer lloc, que la satisfacció amb la vida social amb amics i veïns és una variable molt rellevant per a la felicitat de les persones en general, més enllà dels contextos macroeconòmics. Tanmateix, tal i com es comprova a la figura 1, els resultats de la investigació apunten que, durant la crisi econòmica, a mesura que millora la satisfacció global amb la vida, disminueix la importància de la vida social per a la felicitat de les persones.
Figura 1. Felicitat (global life satisfaction) en relació amb la satisfacció amb la vida social (satisfaction with social life) (0-10, de pitjor a millor) abans i durant la crisi econòmica de 2008 (valors previstos).
Quan explorem com l’origen social de les persones afecta la relació entre la vida social i la felicitat apareixen resultats interessants, tal com s’observa a la figura 2. Els resultats indiquen que la satisfacció amb la pròpia vida social influeix menys en la felicitat durant els períodes de crisi macroeconòmica, especialment per a les persones d’origen social mitjà i baix. A més, si bé hi ha una forta relació positiva entre la satisfacció amb la vida social i la felicitat en èpoques de prosperitat econòmica per a tots els grups socials, sorgeix una forta relació negativa durant la crisi macroeconòmica entre individus d’origen social alt.
Figura 2. Felicitat en relació amb la satisfacció amb la vida social (0-10, de pitjor a millor) abans i durant la crisi econòmica de 2008. Valors previstos per a individus d’origen social alt, mitjà i baix.
Interpretació i mecanismes
El fet que durant la crisi econòmica la vida social amb amics i veïns esdevé una variable menys important per a la felicitat en general i particularment per als individus d’origen social mitjà i baix, es podria explicar per la major priorització de les necessitats bàsiques immediates (Mathes, 1981), com ara garantir el benestar material per a un mateix i la família. Durant les crisis macroeconòmiques, els individus tendeixen a prioritzar les relacions familiars properes com a suport emocional i depenen menys dels beneficis derivats de la socialització amb amics i veïns per a la seva felicitat.
Pel que fa a la troballa que la vida social pot fer més infeliços els individus d’origen social alt durant la crisi econòmica, una possible explicació és que aquests individus es veuen obligats a reduir el seu consum de béns i serveis de luxe, que són integrals a la seva vida social i la definició del seu estatus (Bartolini i Bonatti, 2008; Veblen, 1899). Per exemple, això pot implicar limitar el nombre de viatges a destinacions exòtiques, adquirir menys articles de luxe o reduir la freqüència amb què van al Botafumeiro i al Disfrutar. El repte de mantenir i exterioritzar el seu estatus social “superior” i “diferent” durant les crisis macroeconòmiques pot provocar “ansietat d’estatus” (Ridgeway, 2014). Per tant, aquesta troballa proporciona evidència de la importància que atorguen els individus d’origen social alt als aspectes no materials, com ara l’estatus, i de com el pateixen durant els períodes de crisi macroeconòmica profunda. A més de la riquesa i el poder, els individus d’origen social alt també es preocupen pel seu estatus exclusiu basat en pràctiques culturals, possessions i estils de vida diferents (Bourdieu, 1984; Weber, ([1918] 1968).
Aquests resultats poden informar les decisions polítiques per entendre la importància de promoure connexions socials i entorns socials de suport, especialment durant les crisis econòmiques. Tenint en compte l’escenari postpandèmia actual i el context global de les migracions, la incertesa del mercat laboral, el teletreball i la creixent polarització política, esdevé especialment pertinent promoure polítiques laborals que afavoreixin un millor equilibri entre la vida laboral i familiar. A més, l’organització d’esdeveniments públics en l’àmbit local, com ara festivals, concerts i activitats artístiques o esportives, pot facilitar la socialització en persona, promovent així el benestar, la confiança i la integració social.
La imatge de capçalera pertany a Truthout de flickr.
