La natura i la biodiversitat, tot i ser vitals per al benestar humà i la vida a la terra, estan en crisi. De fet, hi ha científics que parlen de la sisena extinció massiva d’espècies. Aturar la pèrdua de biodiversitat és una prioritat política. A Europa, l’objectiu és revertir el procés de pèrdua de biodiversitat l’any 2030.
En general, les activitats humanes tenen un efecte negatiu sobre la biodiversitat. En el treball Is urbanization good for biodiversity and its conservation? analitzo com la urbanització, entesa com la concentració de la població en ciutats, afecta la biodiversitat d’un país. Per un costat, la urbanització crea impactes negatius sobre la natura en les àrees que experimenten creixements urbans. Per l’altre, la concentració de la població en ciutats redueix la població en zones rurals, cosa que podria millorar l’estat de la natura en aquestes zones. Per tant, els efectes sobre la biodiversitat de la urbanització, entesa com la fracció de la població que viu en ciutats, són ambigus.
Per contestar aquesta pregunta analitzo la distribució geogràfica de les zones IBA (Important Bird Areas) i de les zones ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus) a Espanya. Les zones IBA han estat identificades per la SEO/Birdlife (Sociedad Española de Ornitología) com a àrees amb espècies amb problemes de conservació. Per la seva banda, una zona ZEPA protegeix legalment una àrea en el marc de la Directiva d’Aus. Seguint la mateixa lògica que les IBA, la Directiva marca que cal protegir, precisament, àrees amb ocells amb problemes de conservació. La majoria de les zones ZEPA van ser declarades entre els anys 2000 i 2010 seguint un procediment d’infracció iniciat per la Comissió, ja que considerava que Espanya estava incomplint la Directiva. A més a més, la Comissió entenia que el mapa de zones IBA era el referent principal per valorar si la designació de zones ZEPA era suficient per donar compliment a la Directiva.
La designació de zona IBA ens permet quantificar fins a quin punt un municipi té valor en termes de biodiversitat. En concret, jo em centro en el percentatge de l’àrea d’un municipi que és zona IBA. Per altra banda, també mesuro el percentatge d’un municipi que és IBA i ZEPA alhora, per capturar l’àrea amb biodiversitat i que gaudeix de protecció legal.
Com pot afectar la densitat de la població la biodiversitat i la seva protecció legal? En el treball es discuteixen tres tipus d’efectes. En primer lloc, una major densitat afecta els usos del sòl del municipi (artificial, agrari, boscos). Per exemple, més població augmenta la superfície artificial d’un municipi i en redueix l’àrea de bosc. Aquest mecanisme és important perquè diferents usos del sòl tenen diferent valor en termes de biodiversitat. En segon lloc, la densitat de la població pot afectar la qualitat dels hàbitats, és a dir, la proporció de l’àrea d’un municipi amb un determinat ús que és IBA. Per exemple, una major densitat de població pot comportar una agricultura més intensiva, cosa que tendeix a reduir la biodiversitat. Finalment, més densitat pot afectar la propensió a protegir valors naturals. Per exemple, podria ser que els costos polítics i econòmics de la conservació siguin més alts en zones més humanitzades.
Amb anàlisis de regressió estimo l’efecte que la densitat de la població té sobre aquestes variables a nivell dels municipis espanyols (excloent-ne les illes Canàries) i permetent que els efectes de la densitat de la població siguin no lineals. Les regressions inclouen, més enllà de la densitat de la població, una àmplia llista de variables de control. Els resultats indiquen que tots tres efectes són importants. Primer, la densitat de la població afavoreix usos del sòl amb menys biodiversitat. Segon, la densitat de la població redueix la qualitat de tots el hàbitats. És a dir, per a cada ús del sòl, la proporció de la superfície que és IBA decreix amb la densitat. Finalment, la proporció de zones IBA que són també zones ZEPA també decreix amb la densitat.
Utilitzant els coeficients estimats es duu a terme un exercici contrafactual per quantificar quin seria l’estat de la natura si Espanya no s’hagués urbanitzat. Més concretament, quina superfície de zones IBA i ZEPA hi hauria si la distribució de la població fos la del 1950. És a dir, què passaria amb l’estat de la natura si repartíssim la població del 2001 entre els municipis espanyols en funció de la seva distribució al 1950? Per mostrar els resultats d’aquest exercici s’han ordenat els municipis de menys a més població guanyada degut al procés d’urbanització. Cadascun dels 20 grups de municipis representa el 5% de la superfície del país. El gràfic 1 mostra els canvis agregats en els principals usos del sòl causats per la urbanització, on les línies horitzontals reflecteixen els canvis per al conjunt d’Espanya.
Gràfic 1. L’efecte de la urbanització sobre els usos del sòl
La urbanització ha provocat un augment de la superfície forestal que s’ha concentrat en les zones que han perdut més població. Per contra, les superfícies artificials i agràries s’han reduït. Pel que fa a les zones artificials, l’increment en les zones amb forts creixements de població es veu més que compensat per les reduccions experimentades en les zones que han patit més despoblament. Pel que fa la superfície agrícola, l’efecte té forma de U invertida: decreix en zones amb fort despoblament i en zones amb molt creixement poblacional i creix en zones que experimenten caigudes moderades de la població.
El gràfic 2 mostra l’efecte de la urbanització sobre la superfície IBA a Espanya. Aquest procés ha incrementat la superfície IBA en 1,9 punts percentuals, cosa que suposa un increment del 6 per cent de la superfície IBA actual. Aquest increment prové d’augments tant de la superfície forestal com agrària. Per tant, la urbanització ha reduït la superfície agrària total però ha incrementat la superfície agrària que és IBA. Aquest fet s’explica perquè la despoblació augmenta la qualitat de l’hàbitat (la proporció de superfície agrària que és IBA).
Gràfic 2. L’efecte de la urbanització sobre la superfície IBA
Finalment, el gràfic 3 descriu els efectes sobre la superfície que és IBA i ZEPA alhora. Aquesta ha crescut en 2,1 punts percentuals, cosa que representa un increment del 12 per cent respecte de la superfície actual. Aquest augment és més elevat que el de la figura anterior i s’explica per una major propensió a protegir les zones IBA (com a zona ZEPA) en aquelles àrees amb més despoblament.
Gràfic 3. L’efecte de la urbanització sobre la superfície que és IBA i ZEPA alhora
En definitiva, la urbanització entesa com la concentració de la població en ciutats és positiva per a la biodiversitat i la seva protecció. Això és així perquè els impactes locals negatius en les àrees amb creixement urbà es veuen més que compensats pels beneficis que sobre la natura té el despoblament de zones rurals. En certa manera i de forma paradoxal, la vida urbana contribueix a preservar la biodiversitat. No obstant això, els efectes són d’un ordre de magnitud moderat i cal tenir en compte que no totes les espècies ni tots els hàbitats es veuran afavorits per aquest procés.
Moltes gràcies, Jordi, és una entrada molt interessant. En altres paraules, una política per combatre el problema del despoblament rural (un tema que està molt “à la page” a Catalunya i també a Espanya) podria acabar tenint un efecte negatiu des del punt de vista de la biodiversitat. Potser sí que per preservar la biodiversitat cal mantenir una major distància entre els humans i la resta de les criatures…