Les series històriques revelen que, cap a 1880, l’esperança de vida d’un nounat a Espanya no arribava als 30 anys, ben enrere d’Itàlia (32,8 anys), els Estats Units (39,5 anys) i França (42,7 anys). No obstant això, un segle després, cap a 1980, Espanya va atrapar aquests països, i a 2018, l’esperança de vida només era més alta al Japó, de manera que Espanya ha deixat enrere la resta de països. Aquest progrés, gairebé miraculós, és degut a la transició epidemiològica que va començar el 1880, en què les taxes de naixement es van mantenir estables, mentre les taxes de mortalitat van començar a caure i el creixement de la població es va accelerar a causa de la fi de les epidèmies i la mortalitat infantil. Malgrat la millora general en les condicions de vida, hi ha fortes desviacions regionals entre els territoris d’Espanya. A dia d’avui, províncies com ara Àlaba, Guadalajara i Madrid mostren una esperança de vida superior als 84,5 anys, mentre que a Almería, Cadis i altres regions del sud l’esperança de vida és inferior als 82 anys.
En un article que es publicarà a Research in Economic History, ens preguntem per les causes d’aquestes disparitats. És a dir, no tan sols resulta important que l’esperança de vida en un país o regió millori, sinó que ens interessa veure si tots els territoris ho fan i ho fan de manera homogènia. A més, en aquesta investigació ens interessa una visió de llarg termini per veure d’on venim, i explorem dades de mortalitat per a cadascuna de les províncies espanyoles en els últims 150 anys. Per veure disparitats en taxes de mortalitat, utilitzem un indicador bastant conegut en el món de la desigualtat i models de creixement econòmic, el coeficient de Gini, que ens indica com d’igual (o de desigual) es distribueix la mortalitat dins d’un país, a partir de les diferències en mortalitat entre les seves províncies. El coeficient de Gini és un indicador que es mou entre els valors 0 i 100 i en el nostre cas un valor de 0 es correspondrà amb la perfecta igualtat (totes les províncies tenen la mateixa mortalitat) i com més s’apropi a 100 voldrà dir que la mortalitat estarà altament concentrada en un petit grup de províncies.
Com es mostra en el gràfic següent, el coeficient de Gini de mortalitat a Espanya revela un procés històric de reducció de la desigualtat o, dit d’una altra manera, de convergència entre les províncies espanyoles en salut des del 1860 (amb una caiguda molt important del coeficient de Gini de 1860 a 1890). No obstant això, aquest procés convergent es va veure interromput en un primer moment per la Gran Guerra, segurament també per la grip espanyola i, de manera molt important, durant la Guerra Civil espanyola. Els anys de la dictadura de Franco mostren un nou creixement de la desigualtat en salut i no és fins a l’arribada de la democràcia que es reprèn el procés de convergència fins a dia d’avui. També sembla ser que les reformes implementades pels governs republicans a principis dels anys 30 van ajudar a disminuir les disparitats en salut.
A l’article no només ens centrem en la mortalitat total, sinó que també explorem disparitats segons la causa de mort, i ens adonem que, per exemple, aquest últim procés de convergència està impulsat pels avenços en la mortalitat prevenible (per exemple, algunes morts per càncer) però que també s’obre un procés de divergència entre les províncies del nord i el sud per morts degudes a malalties coronàries i cardiovasculars. També calculem l’índex de Gini segons el sexe, per veure que homes i dones segueixen un procés de superposició semblant. A més de l’indicador Gini, una llarga llista d’altres indicadors de desigualtat (com el Theil o l’Atkinson) i indicadors de convergència com ara convergència beta i sigma, aporten robustesa a les nostres series de desigualtat regional.
Encara que, en l’article, el nostre interès és merament descriptiu per veure les diferències regionals en salut aportant una narrativa històrica, creiem que l’article obre noves preguntes com ara què va passar durant la pandèmia del coronavirus? es va obrir una finestra divergent per tornar a convergir? és possible veure les diferències per grups socioeconòmics i nivells educatius? quin paper hi va jugar el procés d’urbanització i la caiguda del món rural a principis del segle XX? els altres països mostren també un procés de convergència iniciat a la segona meitat del segle XIX? si aquest fos el cas, els anys de convergència coincideixen amb el cas espanyol o són anteriors?
