Helena Hernández
Catalina Llaneza
Josep Maria Raya
Lloguem! és un projecte liderat per l’Ajuntament de Mataró i cofinançat pel programa Urban Innovatiove Actions de la Unió Europea amb l’objectiu de transformar el mercat de lloguer d’habitatge a Mataró. Com? Lloguem! impulsa la creació d’una cooperativa de llogaters (demandants d’habitatge de lloguer) que permeti oferir condicions favorables a propietaris d’habitatges desocupats que busquin mobilitzar els seus habitatges amb garanties.
El programa pretén respondre a la dramàtica manca d’habitatges de lloguer assequible a Mataró, comuna a moltes altres ciutats europees. Segons Housing Europe (2019) la raó principal de la problemàtica rau en la tendència creixent dels preus de lloguer, molt superior a l’augment dels ingressos. El mercat de lloguer d’habitatge de la ciutat de Mataró el 2018 comprèn uns 3.000 habitatges, amb un preu mitjà de 630 €/mes (Incasòl, 2019, data d’inici del projecte), amb preus mitjans del m2 que oscil·len entre els 8,5€ i els 10€ amb gran varietat depenent del barri on se situa l’habitatge. Des de 2015 els preus han crescut entre un 21 i un 30%. Malgrat les bones xifres, s’estima que a Mataró hi ha 2.759 pisos buits, la majoria (60%) situats en dos barris.
Així doncs, el programa cerca ampliar el parc d’habitatge de lloguer captant pisos buits. D’acord amb experiències prèvies en programes per promoure el lloguer s’espera que aquest tipus d’intervenció augmenti la quantitat d’habitatge de lloguer per capita (Sinai i Walfogel, 2005) i redueixi l’accessibilitat —entesa com la ràtio lloguer/ingressos— (Stephens et al., 2010). La captació dels habitatges s’incentiva, entre d’altres, oferint programes de rehabilitació i eficiència energètica, que preveuen una millora de la temperatura de la llar (Howden-Chapman, 2011).
El disseny i desenvolupament de Lloguem! ha permès identificar i executar una avaluació quasiexperimental, atès que el procediment d’assignació de pisos no ha estat aleatori però sí que ha generat dos grups comparables: un, amb les persones beneficiàries (que han accedit a un pis del projecte) i un altre amb les persones a l’espera d’habitatge i en llista d’espera per ser membres de la cooperativa (que aproximen la realitat contrafactual, altrament impossible de tenir).
L’anàlisi dels resultats a curt termini indica que les persones beneficiàries estan pagant un preu de lloguer un 14% més baix que la mitjana (i aquest preu inclou el lloguer i la quota a la cooperativa) d’Incasòl (de mercat). Malgrat aquestes reduccions, no ha millorat l’accessibilitat (percentatge dels ingressos dedicats a l’habitatge). Això s’explica per dos factors. El primer, que les persones participants, en la majoria de casos dedicaven menys del 40% dels ingressos al lloguer i per tant la seva accessibilitat no era elevada abans d’accedir al programa. El segon, que les persones han millorat les condicions de l’habitatge, de manera que destinant-hi el mateix gaudeixen de millors habitatges. Han millorat en la mesura d’amuntegament (millora de 30 punts percentuals si es mesura en nombre d’habitacions per convivent i 38 si es mesura en m2) com ha succeït en d’altres programes (Salvi del Pero et al. (2016) i Clapham i Foye (2019)), en aïllament tèrmic i acústic, i en percepció de seguretat.
Aquests primers resultats favorables a la intervenció conviden a explorar els efectes a mitjà i llarg termini per confirmar-ne les bondats. Alhora animen a escalar aquesta prova pilot per tal d’augmentar la mostra i obtenir resultats més robustos, que també permetin avaluar possibles efectes “macro” en el mercat de lloguer i en indicadors de segregació. Per últim i empesos pels resultats en la qualitat de l’habitatge i d’altres programes, investigar efectes en salut i benestar (per ex. Casciano & Massey (2012)).
