Luis Díaz-Serrano i Alexandrina Stoyanova examinen la relació causal entre educació i sobrepès. Són els individus amb més estudis els que entenen millor els efectes adversos del sobrepès i l’obesitat i per tant tendeixen a adoptar uns hàbits de vida més saludables? O, al contrari, són els individus amb un pes normal els que tenen una probabilitat més alta d’assolir un nivell educatiu més alt?
Imitant als amics: els companys de classe influeixen en el consum d’alcohol i de tabac?
Si un adolescent observa que altres adolescents al seu voltant consumeixen alcohol o tabac, fins a quin punt també en consumirà? Aquesta pregunta, referida a la influència del grup d’iguals (peer group, en anglès) sobre la decisió de consum individual, és la que ens responen avui la Cristina López-Mayán i la Catia Nicodemo.
Hi ha alguna relació entre les temperatures extremes i les baixes laborals a Barcelona?
Mireia Utzet i Amaya Ayala avaluen l’associació entre la temperatura diària i la incidència de la incapacitat temporal a la província de Barcelona. El seu estudi mostra que el risc d’incapacitat temporal augmenta significativament a temperatures baixes (0°C−17°C, aproximadament), però no a temperatures altes.
Descentralitzar, cosa de vida o mort?
En aquest post, en Joan Costa-Font i co-autors argumenten que la descentralització en la gestió de la salut pot ser més efectiva donat que s’aprofita el coneixement local sobre les necessitats del sistema de salut. En el seu estudi comparen la governança d’Itàlia i Espanya, enfocant-se en Catalunya, Madrid, Llombardia i el Vèneto i analitzen l’efecte de la mateixa sobre la COVID-19: el nombre de casos confirmats, nombre d’hospitalitzacions, pacients admesos a la secció de crítics i la mortalitat.
Desigualtats socioeconòmiques en les llistes d’espera de cirurgia programada
La Laia Bosque-Mercader escriu sobre l’existència de desigualtats socioeconòmiques en els temps d’espera de cirurgies programades en hospitals públics de Catalunya. Els resultats mostren que aquestes desigualtats en els temps d’espera afavoreixen als pacients amb més recursos. Conclou que aquests resultats manifesten la necessitat de fer un seguiment més proper i continu als pacients amb un nivell socioeconòmic més baix.
Desigualtats en el consum de medicaments opioides a Catalunya
Cristina Alonso Buxadé i Neus Carrilero Carrió escriuen sobre els opioides. Els opioides analgèsics són medicaments indicats per al tractament del dolor, especialment en casos oncològics i durant processos postoperatoris. El seu ús inadequat ha provocat problemes de salut pública importants en alguns països, com als Estats Units, on actualment es considera una epidèmia. A Europa, aquesta problemàtica és menys acusada, tot i que també s’han registrat increments considerables en el consum. A Catalunya va augmentar un 45% entre 2012 i 2016, i a Espanya ho va fer en un 110% entre 2010 i 2021. La principal conclusió de la recerca és que existeixen desigualtats socioeconòmiques i de gènere en el consum d’opioides a Catalunya, i que les persones que consumeixen més opioides són les dones i les persones que viuen en àrees més desafavorides.
La prescripció d’activitat física als centres d’atenció primària: la importància i els efectes en la salut
Avui, Laia Maynou escriu sobre la prescripció d’activitat física, una política que es duu a terme als centres d’atenció primària de Catalunya des del 2007 i que actualment està estesa per tots els centres de salut. L’evidència ens mostra que fer activitat física de forma regular millora el benestar i ajuda a prevenir diverses malalties
Viure més anys amb una salut en declivi: els factors que determinen la despesa sanitària
L’envelliment és un dels grans reptes del països desenvolupats. Avui la Laia Maynou ens parla sobre els factors que determinen la despesa sanitària a Catalunya de la gent major de 55 anys. Els resultats identifiquen les multimorbiditats com a un dels principals factors que contribueixen a augmentar la despesa sanitària a Catalunya.