Laura Playà ens parla de la transversalitat de gènere en el procés pressupostari i l’assignació de recursos públics. És a dir, com s’incorpora la perspectiva de gènere en l’anàlisi de totes les dimensions i els nivells del procés pressupostari. Això, a banda de promoure la igualtat de gènere, millora l’eficiència i eficàcia dels recursos públics, la transparència i la planificació de les polítiques públiques. L’informe de perspectiva de gènere té en compte la realitat, la representació i els recursos; i permet analitzar la incidència de les polítiques sobre els objectius en matèria de gènere.
Transferències monetàries en néixer i resultats educatius: una inversió amb retorn?
En Sergi Sánchez-Coll ens fa cinc cèntims sobre l’impacte del famós ‘cheque bebé’, vigent entre 2007 i 2010, en els resultats educatius dels nens una dècada després. Els resultats de l’estudi no mostren que el subsidi tingués efectes significatius en el rendiment dels estudiants en cap de les matèries examinades, tampoc separant entre nens i nenes.
El que ens estalvien les vacunes (entre d’altres)
La vacunació massiva contra la COVID-19 té un impacte molt positiu tant per al sistema sanitari com per al conjunt de la societat: a Catalunya ha evitat casos greus, morts, seqüeles i sobrecàrrega assistencial i econòmica al sistema públic de salut. Aquest estudi conclou que, des de l’òptica econòmica, la campanya de vacunació és àmpliament cost-efectiva i reforça els arguments en favor de la pertinència d’adoptar mesures que afavoreixin la universalitat de les campanyes de vacunació.
Aprenentatges d’un experiment amb una política de rendes a Barcelona
L’any 2016, l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el projecte pilot B-MINCOME, una mesura innovadora per intentar treure famílies vulnerables de l’exclusió socioeconòmica, cofinançat...