A Catalunya hi ha més de 2.500 persones dormint al carrer. Lídia Pitarch ens fa 5 cèntims sobre el sensellarisme i algunes polítiques per a gestionar i mirar d’erradicar aquest problema social, tant a casa nostra com en altres indrets del món.
El crèdit podia ajudar els pobres a sortir de la pobresa? L’experiència dels treballadors gironins el segle XVIII
Avui Rosa Congost, Ricard Garcia-Orallo i Enric Saguer ens fan cinc cèntims sobre crèdit i pobresa a la regió de Girona el s. XVIII. En una investigació recent, els autors analitzen l’impacte inesperat que va tenir la caiguda de la taxa d’interès dels censals del 5 % al 3 %, aplicada a la Corona d’Aragó a partir de 1750. El cas dels treballadors gironins de la segona meitat del segle XVIII posa de relleu que, sota determinades condicions, l’oferta de crèdit barat podia ajudar els sectors més humils a sortir de la pobresa o, almenys, a millorar la seva situació.
El pla pilot de la renda bàsica universal a Catalunya: què vol aportar?
Mireia Borrell, Júlia Quintana i Anna Segura escriuen sobre el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU). Aquest pla ha estat objecte de debat en les últimes setmanes. Durant el 2022, Ivàlua ha assessorat l’Oficina del Pla Pilot per vetllar perquè el pilot permetés avaluar l’impacte de la RBU de manera rigorosa. En aquest apunt i en un de proper s’exposa el disseny resultant perquè, si bé la seva implementació és incerta —almenys en el curt termini— el disseny pot ser d’utilitat per a altres plans pilot.
Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (II) Evolució de la desigualtat i de la pobresa econòmica
Sara Ayllón i Xavi Ramos ens parlen sobre la desigualtat i la pobresa a Catalunya. Des d’una perspectiva comparada, Catalunya té un nivell de desigualtat de renda similar a la mitjana europea, però molt superior als països nòrdics. El seu anàlisi indica que la desigualtat s’explica en gran mesura per factors que l’individu no controla, com el bagatge socioeconòmic de la família, el lloc de criança i el sexe. La participació al mercat de treball contribueix més que altres variables – tals com l’educació – en explicar la desigualtat. Pel que fa a la redistribució, l’impacte redistributiu de les transferències està molt lligat a la participació al mercat de treball, mentre que la imposició directa té un impacte molt baix. Els autors destaquen la persistència de la pobresa infantil, i suggereixen repensar les polítiques públiques per millorar-ne l’efectivitat.