Miquel Puig Raposo ens parla de l’envelliment de la població i els canvis en els fluxos migratoris, que comportaran un canvi de paradigma demogràfic. L’article contempla dos escenaris demogràfics extrems per preveure l’impacte sobre el PIB, el PIB per capita, el mercat de treball, la formació de la població i les pensions.
La població activa el 2031: el creixement de la força laboral sènior
En aquest apunt Mireia Farré, Cristina Rovira i Josep Anton Sánchez analitzen els resultats de les recents Projeccions de població activa de l’Idescat, que permeten fer una aproximació de quin és el futur de la força de treball de l’economia catalana, quant al nombre i la distribució per sexe, edat i territori. Les generacions nombroses, nascudes els anys seixanta i sobretot els setanta del segle XX, transitaran per la banda alta de la piràmide laboral i la participació laboral en aquestes edats creixerà, impulsada pels canvis legislatius que afavoreixen l’endarreriment de l’edat de jubilació.
Evolució de les comunitats autònomes: concentració o convergència econòmica?
“Vivimos en un entorno global en el que las ciudades actúan como foco de atracción; tienden a vaciar todo lo que se halla alejado de su radio de influencia. En este marco, Madrid debe ser consciente de que ser favorecida por el efecto capitalidad, acentuado por la presencia de las sedes de las principales empresas, acarrea una importante responsabilidad. La capitalidad de Madrid no puede actuar como aspiradora de recursos del resto de España” (Cercle d’Economia, Nota d’Opinió “Agenda reformista en beneficio de las nuevas generaciones”, 11 de juny de 2021).