Miquel-Àngel Garcia-López, Rosella Nicolini i José Luis Roig Sabaté exploren el paper de la congestió en les decisions de desplaçament. Utilitzant un estudi enfocat al servei de bus de Barcelona, els autors revelen les preferències dels usuaris i com les polítiques públiques poden promoure l’ús del transport públic.
Bastons a les rodes: els corredors europeus i la lògica del poder a Espanya
Eduard Gracia analitza, a partir d’un llibre recent del qual n’és l’autor, la planificació i finançament del corredor mediterrani. Si el principi bàsic de planificació viària demana crear oferta allà on hi ha més demanda, l’autor mostra com a Espanya governs de diversos signes polítics han donat sistemàticament prioritat a un model de xarxa viària que margina la regió mediterrània, que és la que presenta una demanda més intensa de transport.
Sinistralitat viària, mites i dades
En aquesta entrada, Álvaro Nicolás defensa la necessitat de reduir els límits de la velocitat i controlar més la indisciplina com a mesura eficaça i eficient per reduir la sinistralitat viària. L’article està escrit en resposta a un article anterior de Mateu Turró, que defensava que els límits de velocitat s’haurien d’aplicar amb cura per tal que no limitin el creixement econòmic.
L’impacte de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona en la mobilitat
La Maria Sánchez, ens resumeix els principals resultats d’un estudi que avalua l’impacte de la Zona de Baixes Emissions a Barcelona en termes dels efectes en la mobilitat de les persones afectades. Alguns dels resultats que troben els autors de l’estudi és que la ZBE desincentiva la utilització del cotxe per a trajectes curts i redueix la baixa ocupació dels vehicles. Tot i així, no troben un augment de l’ús del transport públic: el que observen, majoritàriament, és un efecte substitució del cotxe per motocicletes o ciclomotors.
Peatges: Diagnosis i proposta per una política pública de gestió de les autopistes
En aquesta entrada l’autor ens fa una diagnosis de i proposta per la gestió de les autopistes a Catalunya. La solució, segons ell, passa per adoptar la directiva europea de l’eurovinyeta i crear un sistema on l’usuari pagui per distància recorreguda. De manera temporal i com a pas previ fins que es pugui implementar la vinyeta, suggereix l’adopció d’una vinyeta de tarifa plana.
