En aquesta entrada Josep Andreu Casanovas i Jordi Suriñach analitzen l’impacte que ha tingut l’impost sobre les estades en establiments turístics en la demanda turística a Catalunya. Els autors conclouen que la introducció de l’impost i la seva modificació tarifària no han tingut un efecte significatiu sobre la demanda turística.
El finançament municipal: propostes de reforma a diferents instàncies
Joaquim Solé Vilanova A Catalunya es troba a faltar un debat serè sobre reformes en ordenació territorial, règim local i finançament municipal, que són àmbits que requereixen canvis. Però les...
Fiscalitat per al segle XXI
La crisi financera de 2008 posà de manifest la necessitat d’adaptar els principis fiscals internacionals per evitar la utilització abusiva d’estructures i oportunitats fiscals, i fer front als reptes d’una economia digital i de serveis. Així, el G20 i l’OCDE han proposat i elaborat propostes que haurien de definir el marc per a la fiscalitat del segle XXI. Aquestes mesures globals poden beneficiar Catalunya en la mesura que dificulten la competència fiscal que altres demarcacions apliquen.
Sobre els pisos buits
La millora de l’accés a l’habitatge s’ha convertit els últims anys en un dels principals reptes de les grans ciutats, on les condicions d’accés a un habitatge digne han empitjorat....
Decentralized Wealth Taxation: The Effects of Mobility on Revenues and Inequality
Today’s post uses taxpayer’s data in Spain over 2005-2015, to show that the stock of wealthy individuals living in Madrid has increased following Madrid’s zero-rating the wealth tax after 2011 (the only region characterized by a zero effective tax rate on wealth). The post continues to analyze the impact of tax competition and the resulting mobility on regional tax collection and inequality.
Evasors fiscals de l’amnistia del 2012: xifres per Catalunya
En aquesta entrada es caracteritza els participants en l’amnistia fiscal del 2012 residents a Catalunya. L’article compara les declaracions extemporànies presentades a finals del 2012 amb les presentades durant el període voluntari per tal d’estimar el frau aflorat i entendre com es distribueix per nivells de riquesa. L’anàlisi indica que el patrimoni aflorat oscil·la entre els 10.829 i els 12.400 milions d’euros, xifra que representa el 5,2% i el 6% del PIB català del 2011. De manera notable, les xifres mostren que dins de l’1% de contribuents més rics de l’IP, pràcticament el 45% va fer aflorar patrimoni durant el període de l’amnistia fiscal.
Taxació ambiental per petjada de carboni: una proposta
Cada país comptabilitza les seves emissions directes de gasos amb efecte d’hivernacle, però la petjada de carboni ha de considerar tot el cicle de vida d’un producte, i els consumidors haurien de fer-se responsables de l’impacte que generen. Així, seria lògic que els costos relacionats amb el canvi climàtic s’afegissin als de producció per tal de condicionar la competitivitat dels productes i generar incentius. En aquest context, l’article exemplifica com un producte consumit a Catalunya, amb matèries primeres importades, no està incloent tota la petjada de CO2.