Quins van ser els factors que van fer que a Catalunya tingués lloc la industrialització del segle XIX? Com i per què va prosperar aquest procés a Catalunya i no a altres regions de l’Estat espanyol? Joan Ramon Rosés ens en fa 5 cèntims.
La reavaluació de la paradoxa del capital humà i la industrialització de Catalunya (2): el puzle de la industrialització
Èric Gómez-i-Aznar escriu la segona part de la seva anàlisi sobre capital humà i industrialització a Catalunya. En l’apunt anterior vèiem que el llegat preindustrial podria haver exercit una influència més gran del que es pressuposava en els nivells de capital humà de períodes posteriors de Catalunya. En aquest veurem que l’anàlisi descriptiva amb un nivell de desagregació local (els municipis) entre 1860 i 1930 dona una visió més complexa i variada que la utilitzada fins ara amb dades provincials, i possibilita analitzar l’evolució de les desigualtats territorials respecte al capital humà en un context d’un creixement econòmic intens i que comprèn també la segona Revolució Industrial.
La reavaluació de la paradoxa del capital humà i la industrialització de Catalunya (1): el llegat preindustrial
Èric Gómez-i-Aznar escriu sobre industrialització i capital humà a Catalunya. El capital humà ha esdevingut un element clau de les teories de creixement econòmic, però la seva acumulació a molt llarg termini i el seu paper als inicis de la Revolució Industrial són debats oberts. Això és conseqüència de la dificultat que té la història econòmica més quantitativa per confirmar empíricament certs models teòrics a conseqüència de la falta de dades. Aquesta recerca intenta contrastar i elaborar noves hipòtesis sobre el desenvolupament econòmic i els nivells de capital humà mitjançant noves dades per al cas de Catalunya.
Orígens del conflicte entre elits: el regionalisme polític a Catalunya
Pau Vall-Prat analitza els orígens de la competició política entre elits a partir del cas català. Tot fent èmfasi en elements econòmics i polítics, presenta un apunt que explora els factors que van facilitar l’auge de la Lliga Regionalista a principi del segle xx i la consolidació d’un nou eix de competició política.
Les lliçons de la grip del 18
L’epidèmia de la grip de 1918 és la darrera gran pandèmia que va afectar el nostre país abans de la covid-19. El món aleshores era molt diferent, però ho van ser també les seves conseqüències? Es poden extreure lliçons d’aquell episodi històric que ens puguin ajudar a gestionar la crisi actual? Sergi Basco, Jordi Domènech i Joan R. Rosés ens en fan cinc cèntims