En aquesta entrada, Mireia Borrell Porta ens fa 5 cèntims sobre l’impacte de l’Impost sobre els habitatges buits aprovat l’any 2015 a Catalunya sobre el nombre d’habitatges buits, el preu del lloguer i el nombre d’habitatges cedits per a ús social. La intervenció està en línia amb mesures aprovades a diferents països europeus, però l’evidència internacional sobre la seva efectivitat és encara escassa. Els autors de l’informe d’Ivàlua troben que l’impost no ha tingut l’efecte esperat, i d’aquí en deriven algunes recomanacions.
Immigració i escola: una reflexió sobre l’enllaç de registres administratius i estadístiques de població
Les dades provinents de registres administratius, pràctica creixent i que hauria de créixer encara més, ens permet abordar preguntes que fins ara no es podien respondre, o no es podien respondre amb el detall necessari. Aquesta entrada n’és un exemple. Els autors poden analitzar el rendiment educatiu de la població en edat escolar immigrant, descomposant-la entre aquells que són nouvinguts i els descendents d’immigrants. Poder fer-ho és important per mesurar desigualtats i dissenyar polítiques adequades com a resposta.
L’índex socioeconòmic territorial de Catalunya
L’Idescat ha elaborat l’índex socioeconòmic territorial (IST): un índex sintètic per petites àrees (agrupacions censals) que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població. L’índex IST revela l’existència d’importants diferències socioeconòmiques, no només entre municipis, sinó també dins dels municipis. Les administracions públiques poden utilitzar l’índex com a eina auxiliar en la planificació i la gestió, i també identificar les àrees geogràfiques que requereixen més recursos. També és una font útil per a la recerca.
Digitalització i avaluació: a propòsit de les dades massives en salut
La digitalització implica la generació d’evidència objectiva: informació que queda inevitablement emmagatzemada en bases de dades susceptibles de ser analitzades. No hi havia hagut mai tanta i tan bona informació. Per això, l’avaluació de polítiques públiques té una oportunitat única per posar en valor la presa de decisions basada en l’evidència.