Flip Klijn escriu sobre el comportament trampós dels estudiants en els exàmens on-line, tal com es varen organitzar durant el primer any de la pandèmia de la Covid-19, quan no es podien fer presencialment a causa dels confinaments. No sembla que existeixin mesures tecnològiques senzilles per evitar en gran mesura les trampes durant els exàmens en línia, almenys no sense plantejar preocupacions sobre violacions potencials de les lleis de privacitat. A més, sorgeix una dificultat addicional quan centenars d’estudiants han de ser supervisats simultàniament. Per tant, no ens hauria de sorprendre que sense cap mesura alguns estudiants facin un càlcul de risc-benefici i decideixin fer trampes aprofitant les vulnerabilitats dels exàmens en línia. L’autor presenta els resultats d’un experiment de camp aleatori que té com a objectiu quantificar el dany del frau potencialment causat per l’absència de supervisió en els exàmens en línia en què només es requereix que els estudiants subscriguin el codi ètic de la universitat. Més concretament, analitzen les dades d’un examen final a la Universitat Pompeu Fabra a la primavera de 2020. Els resultats indiquen una proporció d’estudiants que fan trampes.