José García Montalvo i Oriol Aspachs ens fan 5 cèntims sobre els efectes de l’ajut extraordinari, establert per la Generalitat de Catalunya, durant la pandèmia de COVID-19, destinat als treballadors en ERTO, oferint entre 600 i 900 euros per compensar la pèrdua d’ingressos.
Evidències científiques sobre l’impacte de la Llei 11/2020 de regulació dels lloguers
Durant un any i mig aproximadament hi ha hagut una llei de control de lloguers vigent a Catalunya, la Llei 11/2020. La llei va entrar en vigor el 18 de...
Avaluació de Lloguem!: un projecte innovador en el mercat de l’habitatge català
Helena Hernández Catalina Llaneza Josep Maria Raya Lloguem! és un projecte liderat per l’Ajuntament de Mataró i cofinançat pel programa Urban Innovatiove Actions de la Unió Europea amb l’objectiu de...
El Pla Pilot, instrument per a avançar en la implantació d’una Renda Bàsica Universal
Un pla pilot és la millor manera d’avaluar el potencial d’implantar una renda bàsica universal a Catalunya? La incondicionalitat, individualitat, universalitat, estabilitat i periodicitat d’una RBU, així com els efectes més enllà dels individus beneficiaris, fan que els autors defensin que és la millor alternativa disponible.
Resposta prosocial a incentius no lineals en els professionals de la salut.
La motivació prosocial (entesa com el desig de beneficiar altres individus) influeix als professionals de l’àmbit sociosanitari a l'hora de valorar la discapacitat? En un context d’envelliment de la població,...
Què podem aprendre d’un pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal?
Què podem aprendre d’un pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal? L’entrada d’avui de l’Andreu Arenas exposa una sèrie de motius pels quals un pla pilot no serà gaire útil per entendre i extrapolar els efectes que tindria una Renda Bàsica Universal (RBU) a Catalunya. L’autor ens explica com aquests motius i l’existència d’alternatives, suggereixen que els diners destinats a aquest pla pilot tindrien un retorn social més elevat si es destinessin a altres polítiques socials.
Quantificació de l’impacte econòmic associat a la creació de la ciutat aeroportuària de l’aeroport de Barcelona
L’Aeroport de Barcelona (Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat) està sent objecte d’un debat polític, econòmic i ambiental amb relació a la proposta d’AENA d’invertir aproximadament 1.700 milions d’euros (M€), amb l’objectiu de permetre que l’aeroport passi dels 55 milions de passatgers actuals a 72 milions. L’impacte econòmic associat a aquesta inversió s’ha estimat en l’informe de Suriñach et al (2020) i aquí els seus autors ens resumeixen algunes de les principals xifres associades a aquest impacte.
Digitalització i avaluació: a propòsit de les dades massives en salut
La digitalització implica la generació d’evidència objectiva: informació que queda inevitablement emmagatzemada en bases de dades susceptibles de ser analitzades. No hi havia hagut mai tanta i tan bona informació. Per això, l’avaluació de polítiques públiques té una oportunitat única per posar en valor la presa de decisions basada en l’evidència.