Generalment associem l´economia amb qüestions que involucren diners però l´economia és, de fet, una disciplina molt més àmplia que podem definir com l´estudi de la presa de decisions quan hi ha escassetat de recursos. Per tant, l´economia no tracta només de decidir la conveniència d’una inversió i com i on fer-la, ni de com distribuir la riquesa a nivell individual, d´empresa o d´estat, sinó també sobre com seleccionar la millor alternativa quan no hi ha diners involucrats. Gary Becker (1930-2014) va ser un pioner en aquesta àrea, fent servir models d’economia “neoclàssics” per a l’anàlisi de decisions com ara casar-se, consumir heroïna, robar o adquirir més formació educativa, tot seguint models que pressuposen que els individus som agents racionals quan escollim el que més ens convé. Avui dia, l´economia conductual (o Behavioural Economics, en anglès) ha posat en entredit alguns supòsits d’aquests models.
En aquest article em volia centrar en l´economia de la salut que, tal com el seu nom suggereix, és l´economia aplicada a estudiar temes relacionats amb la salut. El ventall d’àrees que comprèn va des de com les persones trien estils de vida saludables (des de fer exercici i ingerir pocs greixos fins a les limitacions en el consum de tabac, alcohol o drogues) fins a intentar entendre què explica la reticència a la vacuna del COVID-19, els criteris per a incloure un medicament en la cobertura de la seguretat social (o assegurança de salut), com remunerar els metges o com assegurar que les noves tecnologies mèdiques es difonguin a un ritme òptim.
A tall d’exemple, parlaré aquí de dos temes que han acaparat la meva atenció en un moment o altre de la meva trajectòria professional: 1. Com els patrons de bellesa (en particular l’índex de massa corporal) influeixen en la probabilitat de patir anorèxia, i 2. Com la violència domèstica no només perjudica la salut dels infants que hi conviuen sinó també els seus resultats escolars.
Anorèxia. Per a l’estudi Anorexia, Body Image and Peer Effects: Evidence from a Sample of European Women, vam construir una variació del model d’Akerlof i Kranton (2000) sobre la imatge pròpia i les percepcions dels altres per explicar l’entrada en un procés d’anorèxia. La nostra investigació se centra en dones joves, que representen el 90% dels casos d’anorèxia. Explotant una mostra de prop de 3.000 dones europees d’entre 15 i 34 anys, l’estudi ens va permetre relacionar una sèrie de factors socials i ambientals amb la imatge pròpia i el pes. Classificàrem una jove com a anorèxica si tenia un índex de massa corporal (IMC) inferior a 17,5 juntament amb una imatge distorsionada d’ella mateixa (o sigui, declarava que era normal o massa grassa).
Els nostres resultats suggereixen que com més gran és l´IMC del grup de referència d´una jove, més baixa és la probabilitat que té ella de ser anorèxica i viceversa. Utilitzàrem diverses definicions d´IMC del grup de referència i vam trobar que totes estaven negativament associades amb la probabilitat que les joves fossin primes o extremadament primes. L’estudi té implicacions polítiques: per prevenir la propagació de l’epidèmia de trastorns alimentaris que estem vivint caldrà influir en els cànons dels grups de referència de les adolescents, que es troben en el seu entorn social. Avui dia, això vol dir que s’ha d’anar més enllà dels mitjans de comunicació tradicionals. A l’era digital, les xarxes socials s’estenen molt més enllà dels barris, escoles i universitats. Internet està ple de fòrums i de blogs (com ara ‘pro-ana’ i ‘thinspiration’) que donen suport a grups que practiquen dietes extremes o que busquen la pèrdua de pes. Per tant, les intervencions públiques (i privades) que vulguin lluitar contra aquesta malaltia hauran de ser creatives i arribar a la font (digital) des d´on els joves obtenen la informació sobre els patrons de bellesa.
Violència Domèstica, salut mental dels infants, salut i rendiment escolar. Els altres dos treballs (amb Melcior Rosselló-Roig i Victoria Serra-Sastre) estudien l’efecte de la violència domèstica sobre diferents aspectes de la vida dels infants que creixen en una casa sota aquesta circumstància. El primer estudi explota una enquesta, la Millenium Cohort Study (MCS), que segueix durant anys una mostra representativa d’infants nascuts l´any 2000 a la Gran Bretanya. Trobem que viure en una llar on hi ha violència domèstica fa que les criatures tinguin entre un 55% i un 61% menys de probabilitat que la seva salut sigui percebuda com a excel·lent pels seus progenitors.
El segon estudi explota la mateixa de base de dades però se centra en l’efecte del maltractament a la mare sobre l’èxit escolar. Per fer-ho, aprofitem les mesures del rendiment educatiu dels infants als 7 i als 11 anys en ciències naturals, anglès, matemàtiques, educació física, creativitat, i informació i tecnologia. En aquest cas, trobem que viure amb una mare maltractada per la seva parella té un impacte significativament negatiu sobre les notes dels infants en totes les matèries. L’impacte negatiu acumulat és divers per àrees acadèmiques, sent més pronunciat per a aquelles assignatures en què l’adquisició de coneixements passats és essencial (és a dir, matemàtiques i ciències naturals). Una manera de representar la pèrdua és traduir-la en mesos d´escolarització perduts. En aquest cas, els nostres càlculs indicaven que l’impacte negatiu de la violència domèstica era similar a perdre l’equivalent a uns nou mesos d’escola.
El mecanisme pel qual el maltractament a la mare per part de la seva parella afecta la salut o el rendiment escolar és més difícil d’establir amb les dades que tenim i és competència dels psicòlegs, però no és agosarat pensar que l’estrès causat sobre la salut mental de l’infant té tota mena de repercussions en el seu cos i la seva capacitat de concentració.En definitiva, el que s’anomena vagament economia de la salut, en abocar llum sobre els determinants de la salut dels individus (i de vegades els mecanismes a través del quals actuen), pot proposar iniciatives o actuacions beneficioses per al benestar d’aquests individus.
La imatge de la capçalera està subjecte a una llicència creative commons.
