La immigració i els seus possibles efectes sobre l’ocupació, la criminalitat o la salut continuen sent una preocupació important en molts països desenvolupats. En els darrers anys, Espanya i Catalunya han experimentat grans entrades i sortides d’immigrants. Per exemple, la proporció d’immigrants respecte de la població total a Catalunya va augmentar del 10% el 2003 al 21% el 2010 (Institut Nacional d’Estadística, INE). No obstant això, a partir del 2010 aquesta tendència creixent es va invertir a causa de la gran recessió fins al punt que el 2015 la proporció d’immigrants s’havia reduït al 16%.
La major part dels estudis que examinen els efectes de la immigració s’han centrat en l’impacte sobre els salaris i l’ocupació. El que queda palès en aquests estudis anteriors és que no hi ha evidència concloent que la immigració tingui un efecte negatiu en el mercat laboral de la població autòctona (Altonji i Card, 1991; Borjas, 1995; Friedberg i Hunt, 1995; Blanes et al., 2011; González i Ortega, 2011). En canvi, la immigració sí que afecta la distribució ocupacional dels treballadors autòctons, que passen d’ocupacions amb tasques més manuals a ocupacions amb tasques més interactives, com mostren Amuedo-Dorantes i De la Rica (2008) per al cas espanyol.
En un estudi que hem publicat recentment al Journal of Population Economics analitzem l’efecte de les entrades i sortides de població immigrant en un aspecte que no s’ha estudiat prèviament: la seguretat en el lloc de treball.
Els accidents laborals comporten costos econòmics i socials massius. No afecten només les persones implicades en els accidents, sinó que generen efectes sobre la societat en general. A Catalunya, entre el 2003 i el 2015, cada any 97.000 persones d’entre 25 i 54 anys (de mitjana) van tenir un accident laboral. A més, cada any unes 1.000 persones van morir com a conseqüència d’accidents laborals. El cost econòmic dels accidents laborals inclou no només els costos mèdics i les primes de les assegurances, sinó també els costos relacionats amb la jubilació anticipada, la pèrdua de personal qualificat i l’absentisme.
Des d’un punt de vista teòric, la immigració pot afectar la seguretat laboral de la població autòctona de diferents maneres. En primer lloc, la immigració pot conduir a un augment en el nombre d’accidents laborals si la major pressió sobre l’oferta laboral indueix els treballadors a acceptar condicions de treball més precàries per tal de mantenir el seu lloc de treball. En segon lloc, la pressió addicional sobre l’oferta laboral pot disminuir el nombre d’accidents laborals denunciats per treballadors, si aquests tenen por de perdre la feina. Finalment, els immigrants acostumen a treballar en ocupacions no qualificades que tenen un risc de lesions més alt. Per tant, una entrada d’immigrants que assumeix llocs de treball amb més risc de lesions pot fer millorar les xifres de seguretat laboral de la població autòctona.
En el nostre estudi analitzem l’efecte causal de la immigració sobre els accidents de treball mitjançant una estratègia de variables instrumentals. Aquesta estratègia es basa en la idea que les decisions de localització dels immigrants estan fortament influïdes pels patrons històrics de localització geogràfica de les persones del mateix país d’origen que van emigrar abans que ells. Així, utilitzem la localització d’immigrants durant la dècada de 1980 a les províncies espanyoles per a assignar l’entrada nacional actual d’immigrants de cada país a les diferents províncies d’Espanya.
Del 2004 al 2009, trobem que una entrada de 1.000 immigrants disminueix la incidència dels accidents laborals en 8,8 accidents per cada 100.000 treballadors espanyols. Això implica que, durant aquest període, l’entrada d’immigrants va prevenir 10.890 accidents de treball per a la població autòctona (un 7% de la disminució global). En canvi, els fluxos migratoris no van tenir cap efecte sobre els accidents laborals dels treballadors espanyols durant el període 2010-2015.
La reducció del nombre d’accidents laborals durant el període 2004-2009 està motivada per la reassignació de treballadors autòctons a llocs de treball amb un risc menor de patir lesions. De manera més específica, com podem veure al gràfic, les entrades d’immigrants redueixen l’ocupació de treballadors autòctons com a oficials de les forces armades de rang baix o mitjà, treballadors del sector agrícola, pesquer o de la indústria extractiva, o treballadors domèstics. Aquestes ocupacions es caracteritzen per una elevada càrrega física i un risc més elevat de lesions. Al mateix temps, les entrades d’immigració augmenten l’ocupació d’espanyols com a tècnics i professionals associats, directius (amb menys de deu empleats) o gestors de projectes. Aquestes ocupacions es caracteritzen per una alta interacció humana.
Finalment, no trobem cap efecte de la immigració sobre la seguretat laboral dels immigrants. Aquest resultat és coherent amb la idea que els immigrants acostumen a tenir nivells d’educació més baixos, són més joves i tenen una salut més bona que la població autòctona. Per tant, sembla raonable suposar que els treballadors més joves i sans tenen actituds més segures en el seu lloc de treball en comparació amb els treballadors més grans i amb pitjor estat de salut. Per tant, l’entrada d’immigrants (més joves i sans) millora la seguretat laboral dels treballadors autòctons sense augmentar el nombre d’accidents laborals del col·lectiu d’immigrants.
Els resultats del nostre estudi contribueixen al debat sobre la immigració i afegeixen una dimensió fins ara inexplorada, però que pensem que s’hauria de tenir en compte a l’hora d’avaluar els costos i beneficis dels fluxos migratoris. Aquest estudi no només contradiu la narrativa que defensa que els immigrants redueixen les oportunitats al mercat de treball per a la població autòctona sinó que, a més, posa de manifest un efecte positiu de la immigració sobre el mercat de treball de la població autòctona: l’augment de la seguretat laboral durant els períodes de creixement econòmic.
La imatge de la capçalera està subjecte a llicència creative commons
