Avaluar l’estat de salut mental dels metges i metgesses i comprendre els seus determinants són tasques essencials, no només per poder assegurar el benestar individual d’aquests professionals de la salut, sinó també per evitar conseqüències negatives sobre la seva capacitat de decisió clínica.
La pandèmia de la COVID-19 ha estat un esdeveniment traumàtic. Els efectes psicològics de la pandèmia no s’han distribuït de manera uniforme entre la població. Per exemple, les dones i les persones d’ètnies minoritàries han sofert una davallada més gran en indicadors de benestar psicològic. Les conseqüències de la pandèmia també varien en funció del tipus de feina. Com es posava de manifest en una entrada prèvia, en el cas del col·lectiu sanitari la pandèmia ha significat un augment del cansament físic i emocional en l’entorn laboral.
En aquesta entrada m’agradaria centrar-me en la salut mental dels metges i metgesses a Catalunya durant la pandèmia i oferir una comparativa internacional. Per aquest motiu comentaré els principals resultats d’un estudi recent on comparem les prevalences d’ansietat i depressió dels metges i les metgesses en dos moments de la pandèmia a Catalunya, Itàlia i el Regne Unit, i investiguem els principals factors de risc.
Per realitzar l’estudi vam dissenyar un qüestionari que incloïa el GAD-7 (un instrument que consisteix en set preguntes per avaluar el símptomes del trastorn d’ansietat generalitzada) i el PHQ-9 (un instrument que consisteix en nou preguntes per avaluar el símptomes de depressió). L’estudi va ser aprovat pel comitè d’ètica de l’escola de negocis de la Universitat d’Exeter i distribuït pel Col·legi de Metges de Barcelona i el Col·legi de Metges de Girona, a Catalunya; per l’Anaao-Assomed (sindicat de metges i dirigents sanitaris del servei sanitari nacional) i la FIMMG (Federació Italiana de Metges de Medicina General), a Itàlia, i pel Royal College of Surgeons of Edinburgh i el Royal College of Physicians and Surgeons of Glasgow, al Regne Unit. El qüestionari es va distribuir en dos períodes, el juny de 2020 i el novembre/desembre de 2020, i en total vam obtenir més de 5.000 respostes.
Els resultats principals de l’estudi es poden agrupar en dos grans blocs: prevalença d’ansietat i depressió i factors de risc. En primer lloc, pel que fa a la prevalença d’ansietat (percentatge de respostes amb una puntuació del GAD-7 ≥10), i basant-nos en els participants en el nostre estudi, el mes de juny de 2020 era del 15,9% a Catalunya, per sota d’Itàlia (24,6%) i per sobre del Regne Unit (11,7%). El mes de novembre/desembre de 2020, la prevalença d’ansietat a Catalunya era del 14%, per sota d’Itàlia (28,2%) i del Regne Unit (17,9%). Quant a la prevalença de depressió (percentatge de respostes amb una puntuació del PHQ-9 ≥10), el mes de juny de 2020 era del 17,4% a Catalunya, per sota d’Itàlia (20,1%) i per sobre del Regne Unit (13,7%). El mes de novembre/desembre de 2020, la prevalença de depressió a Catalunya era del 15,9%, per sota d’Itàlia (21,7%) i del Regne Unit (20%). Durant aquest període, tant a Catalunya com Itàlia o el Regne Unit la prevalença d’ansietat i depressió entre els participants a l’estudi varia per sexe i edat, sent més gran entre les dones i entre els menors de 60 anys.
En segon lloc, pel que fa als factors de risc duem a terme una anàlisi de regressió múltiple on tenim en compte diferents característiques al mateix temps (sexe, edat, etc.). Els resultats d’aquesta anàlisi mostren que durant la pandèmia, i tant a Catalunya com a Itàlia o el Regne Unit, hi ha diversos factors que s’associen amb un risc més gran de patir símptomes d’ansietat o de depressió: ser dona, tenir menys de 60 anys i sentir-se vulnerable/exposat al lloc de treball. Amb relació a l’últim factor de risc, és interessant recalcar que el percentatge de participants que se senten vulnerables/exposats al lloc de treball va romandre gairebé constant entre els mesos de juny i novembre/desembre de 2020, al voltant d’un de cada cinc a Catalunya i al Regne Unit, i al voltant d’una de cada dues persones a Itàlia.
Avaluar l’estat de salut mental dels metges i metgesses i comprendre els seus determinants són tasques essencials, no només per poder assegurar el benestar individual d’aquests professionals de la salut, sinó també per evitar conseqüències negatives sobre la seva capacitat de decisió clínica. La salut mental és una forma essencial de capital humà i la societat hauria de vetllar i promocionar la salut mental de totes les persones i, en particular, d’aquelles que tenen cura dels altres, com per exemple, els professionals de la salut.
En aquest sentit, i per concloure aquesta entrada, m’agradaria destacar el paper que ha desenvolupat la Fundació Galatea durant la pandèmia a l’hora d’oferir atenció psicològica a tots els professionals de la salut. El seu servei de telesuport psicològic ha atès prop de 1.500 persones des de l’esclat de la pandèmia. A més, fa dues setmanes, la Fundació va posar en funcionament l’aplicació mòbil Galatea adreçada a l’atenció i la promoció de la salut dels professionals de la salut. Una bona notícia, sens dubte, ja que aquesta aplicació facilitarà l’accés als seus serveis de suport psicològic.
