En aquest article es resumeix l’anàlisi economicofinancera de l’empresa catalana publicada a la Memòria Econòmica de Catalunya 2020 del Consell General de Cambres. Des de l’any 2007, l’elaboració d’aquest estudi sobre l’empresa catalana és fruit de la col·laboració entre la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. L’estudi inclou l’anàlisi de les dades anuals fins al 2019 a partir de les dades de les empreses catalanes (107.397 empreses, que representen el 40% del total d’empreses amb assalariats amb seu social a Catalunya i el 33,4% dels treballadors del sector privat a Catalunya, el 2019) obtingudes per la Central de Balanços Integrada del Banc d’Espanya (CBI), i una anàlisi trimestral (2020) a partir d’una mostra d’empreses de la Central de Balanços molt més petita (153 empreses). A més, aquest any la publicació incorpora un estudi monogràfic amb els resultats de les empreses no financeres durant la dècada 2010-2019 (balanços, comptes de resultats, ocupació i salaris, rendibilitat, endeutament, etc.). A continuació, presentarem breument un resum d’aquest monogràfic.
Per començar, la situació patrimonial de les empreses catalanes ha evolucionat de forma favorable els darrers anys ja que les empreses han incrementat substancialment els seus fons propis, aplicant una política financera prudent i optant per l’autofinançament. En l’exercici 2019, els fons propis en proporció al total de passius superaven el llindar del 50%, cosa que fa que les empreses catalanes estiguin prou capitalitzades per fer front a situacions adverses com la que va arribar amb la Covid-19.
Els nivells de liquiditat i de tresoreria també han anat augmentant al llarg de la darrera dècada, la qual cosa ha millorat la solvència de les empreses catalanes. En l’exercici 2019 el fons de maniobra de les empreses de la mostra era positiu i l’actiu corrent superava amb escreix el passiu corrent, cosa que ajuda a evitar possibles tensions de liquiditat a curt termini.
La capacitat de l’empresa catalana per generar beneficis ha estat un factor positiu els darrers anys gràcies a la bona evolució de les vendes i resultats, una vegada superada la conjuntura econòmica negativa que va durar fins al 2013. A partir de llavors, les empreses catalanes han aconseguit millorar el cost dels consums i, fins i tot, el cost de personal respecte de l’import net de la xifra de negocis. Això ha suposat que el percentatge de beneficis respecte de les vendes netes l’any 2019 hagi estat el millor dels últims deu anys.
Quant als indicadors de rendibilitat, tant la rendibilitat sobre els actius com la rendibilitat sobre els fons propis han resultat ser favorables, sobretot en el període 2016-2019 (vegeu el quadre 1). Els darrers quatre anys, la rendibilitat de l’actiu ha superat el cost del deute i la rendibilitat dels fons propis ha estat superior al cost d’oportunitat dels accionistes.
Cal recordar que el rendiment de l’actiu hauria de ser superior al cost del deute i la rendibilitat financera hauria de superar el cost d’oportunitat dels accionistes. El cost d’oportunitat depèn de la rendibilitat que podrien obtenir els accionistes en altres inversions de risc similar. Normalment, es quantifica a partir del tipus d’interès sense risc (que es pot mesurar a partir de l’interès del deute públic a llarg termini) més una prima per risc, en funció del sector, de les perspectives concretes de l’empresa i del moment econòmic. Per tal de tenir una referència, el 2016 es considerava que el cost d’oportunitat a Espanya era del 6,2%.
Quadre 1. Ràtios de rendiment i rendibilitat
| 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Rendiment de l’actiu = (BAII / Actiu) x 100 | 2,1 | 1,2 | 1,0 | 0,6 | 1,9 | 2,4 | 2,7 | 3,8 | 3,7 | 3,9 |
| Resultat de l’exercici / Patrimoni net x 100 | 2,9 | 1,1 | -3,7 | 2,5 | 3,2 | 3,1 | 6,4 | 7,6 | 6,7 | 8,6 |
Abans s’ha indicat que el pes dels fons propis de les empreses catalanes ha tendit a incrementar-se, seguint una política financera prudent i, per tant, ha anat disminuint l’endeutament amb tercers al llarg del període 2010-2019. Al quadre 2 es pot comprovar que a partir de 2015 els dividends han disminuït, cosa que afavoreix la capitalització i redueix el risc davant de situacions adverses. Aquesta bona situació patrimonial i la gestió prudent dels dividends ha permès a l’empresa catalana suportar en les millors condicions possibles l’impacte negatiu derivat de la pandèmia.
Quadre 2. Ràtios de dividends
| 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| (Dividends / Valor afegit) x 100 | 6,4 | 7,4 | 10,9 | 13,9 | 14,8 | 7,9 | 8,3 | 9,2 | 7,8 | 7,4 |
| (Dividends / Patrimoni net) x 100 | 2,8 | 2,6 | 3,9 | 4,6 | 5,3 | 2,9 | 3,1 | 3,9 | 3,0 | 2,8 |
Finalment, és important destacar que, en conjunt, l’empresa catalana ha seguit un patró de creixement equilibrat durant el període 2014-2019, al contrari del que va passar en el període previ a la crisi de 2008. Créixer equilibradament vol dir que es produeix un increment de les vendes (V) que va acompanyat d’un creixement dels actius (A) i dels deutes (D) menor que el de les vendes, i que tot això reverteix en un augment important dels beneficis (B). Durant els anys previs a la crisi de 2008, l’empresa creixia amb un patró desequilibrat per l’elevat increment de l’endeutament, molt superior al que creixien els actius i les vendes, fet que originava beneficis reduïts.
Amb l’arribada de la crisi de la Covid-19, el patró de creixement s’ha tornat a desequilibrar sobretot per la important caiguda de les vendes, que ha generat un retrocés molt rellevant dels beneficis.
En resum, l’empresa catalana mostrava l’any 2019 xifres molt bones de capitalització, solvència a curt termini, increment de marges i rendibilitat, i presentava una molt bona salut en comparació amb els anys anteriors analitzats.
Així i tot, donada la situació de crisi econòmica relacionada amb la Covid-19 i l’impacte sobtat que ha tingut sobre les empreses el 2020, convé destacar la conveniència de continuar aplicant una política prudent en la distribució de dividends per no malmetre l’increment de fons propis aconseguit al llarg de l’última dècada.
Així mateix, i sense oblidar la gestió prudent dels últims anys, caldria aprofitar la capitalització que mostra el balanç de les empreses per sobre del 50% del passiu per invertir en actius que generin bones oportunitats de negoci utilitzant el palanquejament financer favorable.
També seria interessant aprofitar la conjuntura favorable pel que fa als tipus d’interès per refinançar part del deute i passar-lo a llarg termini per millorar-ne la qualitat, així com augmentar el valor afegit del personal, per tal de frenar la desacceleració que s’observa des de l’any 2017. Finalment, cal que les empreses apostin fermament per la inversió en R+D i en innovació de productes i processos (comercials, productius, etc.) per tal de millorar la competitivitat i la internacionalització de les empreses.
La imatge de capçalera pertany a Scott Graham i està subjecte a llicència Unsplash.
