Els índexs de competitivitat a nivell internacional
Quan parlem de la competitivitat d’una economia podem referir-nos a la capacitat per a augmentar la quota del PIB, la renda per habitant en termes relatius, les exportacions netes, l’atractiu per a generar i atraure activitat i inversions, la prosperitat social, la generació d’ocupació o de valor afegit, etc. En definitiva, avaluem com de bé funciona una economia i el seu atractiu comparat, amb la complexitat que això implica. Així, sovint s’utilitzen indicadors compostos amb informació diversa.
Existeixen múltiples índexs de competitivitat internacional: el Global Competitiveness Report (del World Economic Forum, que analitza les institucions, polítiques i factors que determinen el nivell de productivitat d’un país) o el World Competitiveness Ranking (de l’Institute for Management Development (IMD), que analitza la capacitat de crear valor a llarg termini) en són dos exemples destacats. Aquesta mena d’índexs, però, tenen la limitació que no acostumen a tenir en compte la competitivitat d’economies subestatals, amb excepcions puntuals com ara el Catalonia in World Competitiveness 2014, en base a la metodologia de l’IMD.
La competitivitat regional a nivell europeu
Per analitzar la competitivitat de l’economia catalana en perspectiva internacional, disposem de l’Índex de Competitivitat Regional (RCI, per les seves sigles en anglès) que elabora la Comissió Europea. L’RCI entén la competitivitat regional com la capacitat per a oferir un entorn atractiu i sostenible per a les empreses i residents, per treballar-hi i viure-hi. Aquest índex incorpora 68 indicadors, que es poden agrupar en 11 pilars i 3 subíndexs, i analitza 234 regions europees.
Figura 1: Subíndexs i pilars de l’Índex de Competitivitat Regional i posició relativa de Catalunya respecte a regions de renda per habitant similar
*Pilars per als quals només es disposa d’informació a nivell estatal.
**Els colors indiquen si, amb relació a regions equivalents en termes de renda per habitant, Catalunya està millor (en verd), pitjor (en vermell) o obté una puntuació similar (en groc).
Per entendre alguns patrons geogràfics, cal dir que la puntuació de les diferents regions es veu condicionada per l’Estat del qual formen part, tant perquè comparteixen un marc normatiu, polític, cultural, etc. com directament perquè alguns indicadors (20 dels 68) només estan disponibles a nivell estatal.
Figura 2: Puntuació en l’RCI de les regions europees (mitjana UE-27 = 100)
Catalunya en l’Índex de Competitivitat Regional europeu 2022
En l’edició del 2022 de l’RCI, Catalunya obté una puntuació de 100,8 (la mitjana de la UE-27 és de 100) i ocupa la posició 108 entre les 234 regions analitzades. Catalunya és una excepció positiva dins d’Espanya, on únicament queda per sota de la Comunitat de Madrid (118,6 punts) i el País Basc (107,0 punts). La posició dins de l’Estat s’ha de posar en valor perquè la regió on s’ubica la capital és la més competitiva de l’Estat de forma pràcticament unànime a tot Europa, i el País Basc gaudeix d’uns privilegis fiscals que faciliten impulsar alguns factors que determinen la competitivitat regional. A més, al sud d’Europa, només aquestes tres regions a Espanya, Llombardia a Itàlia i Lisboa a Portugal estan per sobre de la mitjana de la UE-27.
Per pilars, Catalunya destaca positivament en infraestructures i, en menor mesura, en preparació tecnològica, salut i innovació. Per contra, té marge de millora en institucions i, en menor mesura, en mercat de treball, educació permanent i sofisticació empresarial. Catalunya també queda per sota de la mitjana europea en educació bàsica i estabilitat macroeconòmica, però són dos pilars per als quals no es disposa de detall a nivell regional.
Figura 3: Puntuació en l’RCI 2022 de Catalunya i Espanya (mitjana UE-27 = 100)
Com avançàvem en la primera figura, si considerem aquelles regions més semblants a Catalunya en renda per habitant, Catalunya queda per sobre en infraestructures i per sota en mercat de treball i en els dos pilars homogenis a nivell estatal. En la resta d’indicadors, tenim un nivell competitiu similar a regions comparables.
La comparativa entre diferents anys de l’RCI s’ha de fer amb prudència perquè en cada edició s’incorporen i treuen indicadors en funció de les dades disponibles. A més, cal tenir en compte que els indicadors de cada edició tenen diferents decalatges, de manera que la conjuntura pot afectar de forma diferent a cada un dels indicadors. Amb tot, Catalunya ha guanyat competitivitat en aquesta darrera edició de l’RCI, tant amb relació al 2016 com al 2019. Per pilars, les millores de competitivitat més destacades s’observen en la preparació tecnològica, seguit de les infraestructures, la dimensió de mercat i l’educació superior.
Figura 4: Variació de l’RCI 2022 respecte a l’edició del 2016 i del 2019 (en punts)
Aspectes a millorar per impulsar la competitivitat de l’economia catalana
A la vista de les puntuacions relatives, per millorar l’RCI en futures edicions els esforços es podrien focalitzar en aquells indicadors en què Catalunya té més marge respecte a la mitjana europea; és a dir:
- Millorar la percepció de la corrupció i de la qualitat dels serveis públics (tenint en compte que els indicadors utilitzats per la CE són de percepció, que no necessàriament han de correspondre amb la realitat objectiva). En el primer cas, hi ha múltiples bones pràctiques a nivell comunitari que poden complementar el que ja s’ha implementat en termes de transparència; mentre que en el segon, cal tenir en compte que el 79% de la població catalana considera que l’actuació política no s’explica prou bé a la ciutadania.
- Impulsar la formació permanent i evitar l’abandonament escolar prematur. Quant a la formació permanent, darrerament s’han fet avenços que caldrà veure si es reflecteixen en edicions futures de l’RCI, i Catalunya està reduint la diferència en abandonament escolar prematur des de fa anys però cal seguir avançant.
- Millorar l’eficiència del mercat de treball en termes d’atur, vacants per cobrir o temporalitat. En aquest sentit cal apuntar que els períodes de referència de la temporalitat són previs a les millores recents observades, de manera que és d’esperar una convergència important en la propera edició.
- Impulsar la innovació en termes de col·laboració entre pimes, despesa en R+D o patents. En aquest sentit, cal mencionar que existeix un índex similar al que acabem d’analitzar centrat en la innovació i que permet veure quins aspectes caldria millorar, i que s’ha considerat en plans estratègics com ara el Pacte Nacional per a la Indústria o el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement.
