El 28 de maig d’aquest any passat, en plena crisi econòmica derivada de la pandèmia de la covid-19, Nissan va anunciar el tancament d’una de les seves plantes insígnia, la situada a la Zona Franca de Barcelona. El tancament imminent d’aquesta fàbrica va ser àmpliament cobert per tots els mitjans de comunicació (i encara ho és) donat que s’estima que afectarà 3.000 llocs de treball directes i quasi 20.000 d’indirectes. A més, aquest anunci representa un altre cop fort a la indústria de l’automòbil a Espanya que ja fa anys que subsisteix, en gran mesura, gràcies a les ajudes que rep dels governs central i autonòmics, i més en un moment com l’actual en què les perspectives laborals de molts dels treballadors i treballadores afectats no són gaire optimistes. Per tant, és evident que hi ha raons per estar preocupats per aquests grans tancaments però, què en sabem dels seus efectes en l’economia local? Són tan devastadors com diuen els diaris?
En un estudi publicat el 2017 al Journal of Economic Geography amb Jordi Jofre-Monseny i Elisabet Viladecans-Marsal, analitzem els efectes del tancament de 45 plantes manufactureres a Espanya entre el 2001 i el 2006 en el mercat laboral local. De fet, cal destacar que, degut a la distribució de la indústria en tot el territori de l’Estat, un percentatge molt elevat de les plantes analitzades —un 51%— corresponen a municipis que es troben a Catalunya. Per estimar l’impacte del tancament d’aquestes plantes internacionals en el mercat laboral local, comparem àrees geogràfiques que pateixen un gran tancament amb altres que són molt similars en termes d’ocupació a les àrees afectades però on no es dona cap tancament.
Hi ha dues claus, per tant, per a poder identificar quin és l’efecte real d’aquests tancaments en l’ocupació local. La primera és la definició de l’àrea geogràfica afectada: quina es considera l’àrea rellevant d’influència d’una planta d’aquestes característiques? La majoria de municipis a Espanya són molt petits i, per tant, és bastant probable que l’impacte que pugui tenir un tancament d’una planta multinacional vagi més enllà de la frontera administrativa del municipi on es troba. Per això, en aquest estudi, construïm una anella de 10 km al voltant de cada municipi per capturar els municipis adjacents que també estaran afectats en termes d’ocupació pel tancament estudiat.
La segona clau és poder comparar els municipis afectats amb d’altres que no ho estan però que s’hi assemblen molt. Concretament, en aquest estudi, ens fixem en una àrea afectada concreta i busquem dins del conjunt de totes les àrees geogràfiques disponibles (municipi + 10 km) aquelles que, prèviament a l’any de tancament de la planta tenien uns nivells d’ocupació similars als de l’àrea afectada. Un cop fet això, per tal de ser encara més precisos, seleccionem, dins d’aquest grup, aquelles àrees que tenien nivells similars d’ocupació en el sector de la planta que tanca, tant dins del municipi com en l’anella de 10 km que hem construït al voltant. D’aquesta manera, un cop trobades aquestes àrees comparables en nivells i tendència en l’ocupació previs al tancament, podem realitzar l’anàlisi dels efectes dels tancaments en el mercat laboral local.
Per tal de fer-ho, utilitzem la tècnica de diferència-en-diferències que consisteix a comparar les àrees afectades —àrees de tractament— amb les àrees seleccionades per ser comparades segons els criteris mencionats anteriorment —àrees de control— abans i després del tancament. Com que les àrees de control han estat seleccionades perquè la seva tendència laboral prèvia s’assembla a la de les àrees de tractament, aquesta metodologia ens permet lligar causalment qualsevol canvi en aquesta tendència després del tancament a l’efecte que aquest hagi pogut tenir en el mercat laboral local.
Els resultats de l’estudi mostren que, per cada lloc de treball perdut directament pel tancament de la planta manufacturera, “només” entre 0,6 i 0,7 llocs de treball desapareixen en la indústria afectada. Això ens indica, per tant, que, com a mínim, la resta de llocs de treball —entre un 30% i un 40%— no poden identificar-se com a ocupació perduda. Aquest ajustament d’entre el 30% i el 40% el trobem en llocs de treball creats per altres empreses que ja existien abans del tancament de la gran planta en la mateixa àrea geogràfica i, tot i que en menys proporció, en la creació de noves empreses dins del mateix sector a nivell local. Per tant, els efectes indirectes del tancament d’aquestes plantes disminueixen en comptes de magnificar l’impacte dels acomiadaments massius. A més, també estudiem altres possibles efectes indirectes que podrien donar-se, com són els canvis en l’ocupació en altres sectors, els canvis migratoris, els canvis en la força de treball disponible o els canvis en l’atur, i no trobem cap efecte en cap d’ells. Per tant, tornant al cas del tancament de la planta de Nissan que es produirà aviat (sembla que s’ha retardat fins a desembre del 2021) a la Zona Franca de Barcelona, si tenim en compte els resultats que trobem en el nostre estudi, tot i que hi ha marge per estar preocupats ja que es perdran molts llocs de treball directes, aquests podrien ser menys dels estimats, sobretot quan parlem de llocs de treball indirectes. De totes maneres, cal ser també cautelosos amb els resultats del nostre estudi ja que els tancaments estudiats es van produir en el període entre l’any 2001 i l’any 2006, en què l’economia estava en fase de creixement. Per tant, podria ser que en una situació de crisi com l’actual, aquests efectes fossin menys “positius” del que ho van ser en aquell moment. La situació més probable, però, és trobar-nos en una situació intermèdia. Si és així, podem dir que encara hi ha espai per l’esperança?
La imatge de la capçalera està subjecte a llicència creative commons.
