Els individus no som robots i, per tant, necessitem recuperar les energies consumides, i això ho fem dormint. La manca de son és responsable de la desincronització dels ritmes circadians i pot afectar les funcions autònomes individuals i tenir efectes no desitjables en la salut i l’activitat cognitiva de les persones. En dormir reparem el cor i els vasos sanguinis i ajudem a mantenir un equilibri saludable de les hormones que ens fan sentir gana o que regulen la reacció davant la insulina, entre altres coses.
Dedicar el temps suficient a dormir és per tant essencial per a un benestar físic i psicològic òptim. La qualitat del son no es pot controlar, ja que està subjecta a les experiències i emocions que vivim a la nostra vida professional i personal; el temps dedicat a desplaçaments, les preocupacions financeres, l’estrès laboral, les dietes ensucrades o la salut mental poden influir en el son. El son és diferent els dies laborables dels caps de setmana, quan el temps no estructurat permet menys restriccions a la capacitat de les persones per satisfer les seves necessitats de son. Dormir els caps de setmana pot convertir-se en una forma de recuperació d’horaris, més ajustats durant la setmana. De la mateixa manera, les migdiades poden compensar el son limitat a la nit. Això és coherent amb l’augment de la dispersió del temps de son durant les últimes dècades als EUA.
Malgrat tot, en general no dormim prou, ni prou bé. De fet, la manca de son és tan generalitzada que quan es pregunta a les persones què farien amb un increment de temps inesperat, una de les activitats a les quals els agradaria dedicar-lo és dormir. La manca de son és també el resultat de comportaments poc saludables propis de la societat actual, com ara l’estrès psicosocial, una dieta desequilibrada, la manca d’activitat física i l’ús excessiu de mitjans electrònics, entre d’altres.
Determinants de la qualitat del son
Els canvis en l’exposició a la llum, el soroll o, alternativament, els determinants del son relacionats amb la tecnologia, com ara l’accés a Internet o programes de televisió, poden alterar el temps de son. La intensitat de la llum a les llars de les persones pot influir en la qualitat del son, ja que la melatonina natural està influïda per l’exposició a la llum. L’assignació de temps a les tecnologies pot competir amb el temps que els individus passarien dormint; per tant, les tecnologies poden esdevenir potencials pertorbadors del son i per això se les anomena temptacions digitals, tant per la reducció del temps de dormir com de la qualitat, per l’exposició a la llum blava abans d’anar a dormir.
La qualitat del son també està afectada per la presència de nens a la llar i, en general, amb els deures parentals que requereixen fer front a les necessitats dels nens durant la nit. Utilitzant dades de l’enquesta de cohorts britàniques, en un estudi estimem que cada nit que els pares es lleven quan un nen es desperta a la nit redueix el son de la mare en gairebé 10 minuts per nit. Tot i que augmenta la probabilitat de les interrupcions del son tant matern com patern, l’efecte sobre el son matern és més del doble que sobre el son patern.
Finalment, una estimació clàssica suggereix que un augment d’una hora en el temps de treball provoca una reducció del son de 13 minuts. Aquests models tendeixen a suposar que els individus intercanvien el temps de son amb altres assignacions de temps. El cost d’oportunitat de dormir depèn del salari, i dona lloc a una associació negativa entre el temps dedicat a dormir i els ingressos a curt termini. El cost de dormir pot variar amb el temps, ja que el cost d’oportunitat del treball i l’oci pot variar al llarg de la vida, i fins i tot segons les estacions i les zones horàries. El cost d’oportunitat està influït pel cicle econòmic. De fet, alguns estudis suggereixen que la durada del son és contracíclica, i que disminueix quan l’activitat econòmica augmenta.
Efectes del son sobre l’economia
Dormir és l’activitat que més temps consumeix en una setmana normal. Algunes investigacions s’han dedicat a quantificar els efectes del son en l’economia. De fet, els costos monetaris de la manca de son sobre l’economia s’estimen en l’1,9-2,9 % del PIB als EUA, l’1,4-1,8 % al Regne Unit, l’1,0-1,6 % a Alemanya i el 0,8-1,6 % al Canadà. Tot i així, fins fa ben poc els models microeconòmics clàssics de manual plantejaven el dilema entre dedicar temps a lleure o a treball, sense considerar el temps dedicat a dormir que se suposava que era el mateix en tots els individus. Però els avenços en economia de la salut i de la conducta ens permeten, a poc a poc, aproximar-nos més a les restriccions a les quals ens enfrontem com a individus.
El temps dedicat a dormir i la seva qualitat poden ser variables amb les quals els individus potser més productius compensen els seus esforços. No obstant això, el cost d’una hora de son no és el mateix per a tothom. No tothom necessita dormir les mateixes hores per sentir-se descansat. Tampoc les restriccions en termes de temps i d’autocontrol són les mateixes per a tota la població.
L’efecte del son sobre la productivitat
El son no només produeix un efecte a través de la utilitat i l’elecció, sinó que també influeix en la productivitat de manera directa o indirecta i afecta la motivació laboral. Per estudiar l’efecte de canvis exògens en el son s’examina la variació de la zona horària en les hores de la posta del sol. Un estudi als EUA estima que un augment d’una hora en el temps de son setmanal genera un augment de l’1,1 % en els guanys a curt termini i un 5 % a llarg termini. Aquests resultats suggereixen que els augments en els ingressos derivats d’una hora extra de son cada nit superen els produïts per un any addicional d’educació formal. A Europa, en un treball recent que hem publicat al Journal of Health Economics observem efectes compatibles on s’evidencia que fins i tot quan es controla per efectes fixos individuals i per tant per les diferents necessitats de dormir entre persones, el dormir prediu els salaris influint en la productivitat del mercat laboral. La figura de sota suggereix que un augment d’exposició solar d’una hora redueix les hores de son entre 5 i 7 minuts.
A la taula següent es mostren els resultats d’un model de variables instrumentals amb efectes fixos on s’explota l’exposició exògena a la llum solar. Estimem que cada hora addicional de dormir a la setmana augmenta la probabilitat d’ocupació en 1,6 punts percentuals, i els ingressos en un 3,4 %.
Aquests resultats són similars en un altre treball on utilitzem les variacions de les interrupcions del son dels nens sobre la durada del son de la mare i estimem l’efecte del son en el rendiment econòmic de les mares. L’estudi constata que augmentar en mitja hora la durada mitjana del son nocturn de la mare augmentaria la seva participació en el mercat laboral en 2,5 punts percentuals, la seva jornada laboral en un 7 % i els ingressos familiars en un 4,9 %, però la seva satisfacció laboral només molt lleugerament, en 0,01 desviacions estàndard. Aquests efectes estan impulsats per un mecanisme, és a dir, la influència del son matern en la selecció del treball a temps complet en oposició al treball a temps parcial. L’augment de la flexibilitat dels horaris laborals entre les mares amb una antiguitat laboral més gran, però, mitiga els efectes negatius de la privació del son.
Una possible explicació de l’efecte del son sobre la productivitat és a través dels efectes sobre l’absentisme. Els treballadors que dormen menys de sis hores al dia registren de mitjana una pèrdua de productivitat aproximadament 2,4 punts percentuals superior (pèrdua de 6 dies laborals d’una mitjana de 250 l’any a causa de l’absentisme o el presentisme innecessari) en comparació amb els treballadors que dormen entre set i nou hores diàries.
Es pot incentivar que la població dormi be?
Tenint en compte l’efecte que té el son sobre els resultats laborals i la salut, algunes organitzacions s’han plantejat dissenyar incentius per dormir. Per exemple, Aetna ofereix 25 $ per cada 20 nits en què les persones dormen 7 hores o més, amb un límit de 300 $ l’any. Alternativament, algunes investigacions econòmiques suggereixen que subvencionar dispositius d’informació digital per fer un seguiment del son pot tenir un paper en el temps assignat al son. L’evidència d’un assaig de control aleatori en una gran població d’empresaris mostra que l’efecte d’un subsidi als empleats per comprar una polsera portàtil (per seleccionar i personalitzar els plans) millora el son i l’exercici de l’empresa.
Una de les possibles crítiques als enfocaments econòmics tradicionals sobre el son és que no està clar com de conscients són els individus a l’hora de prendre decisions sobre el son. Per tant, caldria fer més evident l’efecte d’algunes decisions, com ara les programacions de televisió o l’accés a pantalles a la nit, sobre el son. Els punts de referència culturals o socials hi juguen un paper, a més d’un acurat càlcul cost-benefici. Les persones tendim a viure el moment i estar subjectes a la recompensa immediata, cosa que ens fa cedir a la temptació de retardar l’hora d’anar a dormir guiats pels guanys immediats sense pensar en les pèrdues de productivitat de l’endemà.
