Les reformes laborals sempre generen controvèrsia, sobretot perquè analitzar-ne els efectes no és fàcil. Les últimes setmanes hem sentit discutir sobre l’aprovació de la reforma laboral de 2022, que té l’objectiu d’acabar amb la temporalitat dels contractes laborals, que a final del 2021 ascendien fins al 25,5% del total de la contractació. El govern ha endurit sense precedents la regulació de la contractació temporal, traient poder a les empreses en defensa dels treballadors. Però, com es trobava el mercat de treball abans d’aquesta mesura? i com es comporten les empreses per adaptar-se a certes regulacions? Per a respondre això, analitzo empíricament les dues reformes laborals anteriors, que al contrari d’aquesta última, tenien l’objectiu de flexibilitzar el mercat de treball per facilitar l’ocupació.
Durant les últimes dècades, especialment des de 2008, diversos països europeus han implementat reformes per a augmentar la flexibilitat del mercat laboral i reduir l’atur. Espanya va reduir la seva protecció de l’ocupació amb les reformes del mercat laboral de 2010 i 2012 amb costos més favorables de contractació i acomiadament de treballadors i amb reducció de taxes de creixement salarial. És a dir, les empreses van sortir de la crisi a costa dels seus treballadors.
L’evidència empírica demostra que la desregulació de la protecció de l’ocupació ha permès a les empreses respondre amb més flexibilitat a les crisis, les fluctuacions de la demanda i els canvis tecnològics. A més a més, la protecció de l’ocupació influeix en el comportament dels costos de les empreses, ja que després d’una baixa regulació en la política laboral, els salaris mitjans de les empreses evolucionen de forma més negativa que abans de la regulació. Podríem dir que una alta regulació del mercat laboral protegeix millor els empleats i les seves compensacions. Un estudi de Karen van der Wiel (2010) indica que una baixa protecció de l’ocupació facilita l’assignació dels empleats al contracte laboral més convenient per a estalviar costos. Com a tal, la reducció del cost laboral mitjançant reformes flexibles és el comportament esperat d’aquestes empreses.
Fins ara, pocs estudis en l’àmbit empresarial se centren a analitzar la relació entre la protecció laboral i el comportament que tenen les empreses per a ajustar els seus costos a la conjuntura. La flexibilització permet a les empreses buscar empleats amb pitjors condicions de treball i centrar-se en l’objectiu de maximitzar beneficis. Per altra banda, estudis més innovadors se centren a trobar relacions de causalitat mitjançant l’aplicació de tècniques economètriques com ara la diferència-en-diferències o variables instrumentals. García-Vega, Kneller, & Stiebale (2021) tracten la reforma de 2012 com un experiment natural, ja que a diferència de la reforma de 2010, aquesta introdueix un nou tipus de contracte anomenat contracte d’emprenedors que ofereix beneficis fiscals i subvencions per a empreses de menys de 50 empleats. D’aquesta manera poden identificar les empreses.
Ara bé, què passa amb els salaris i l’ocupació a les empreses? Què es por dir respecte dela qualitat de vida i el benestar dels treballadors? Espanya (i Catalunya) és un cas interessant per a aquest estudi perquè abans de les reformes laborals era considerat un país altament regulat, amb un índex de protecció laboral de l’OCDE per sobre de la mitjana de la UE però que s’ha anat reduint des dels 2,9 punts abans de la crisi fins a 2,74 el 2010. Amb tot, les reformes no van complir el seu objectiu. De fet, els resultats es tradueixen en destrucció d’ocupació, disminució de salaris i un augment considerable de la precarització. Es podria dir que les empreses estaven esperant aquestes reformes per destruir ocupació: a Catalunya, ja que es van batre rècords d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) i la temporalitat i les reduccions de jornada es van disparar. Des de llavors, el mercat laboral català es caracteritza per la reducció de costos d’acomiadament, l’alta temporalitat, la reducció de jornada laboral i la devaluació salarial, especialment als sectors més estacionaris i precaritzats com l’hostaleria, la construcció i l’agricultura.
Juntament amb el professor Josep Maria Argilés, hem treballat amb un panell d’empreses catalanes a SABI (Iberian Balance sheet Analysis System), que ens permet obtenir dades sobre la informació financera com ara vendes, costos laborals (salaris i seguretat social) i empleats. Hem aplicat models economètrics en què les variables resposta són el canvi en costos laborals i ocupació.
Els resultats indiquen un efecte negatiu significatiu dels coeficients en el creixement dels costos laborals i l’ocupació de les empreses, i aquestes variables disminueixen a mesura que es van aplicar les reformes laborals en comparació amb els anys anteriors. Les reformes han influït el mercat de treball disminuint el creixement d’aquestes variables a les empreses. És a dir, han fet disminuir la corba de les variables “creixement dels costos laborals” i “creixement de l’ocupació” en relació amb l’increment de vendes (respecte d’abans de les reformes).
Després hem estès aquesta anàlisi per saber si van afectar més les empreses grans o les petites. Es podia esperar que afectaria sobretot les petites empreses, ja que no tenen una estructura financera tan sòlida i són més sensibles als canvis a l’activitat. Però les reformes han afectat tota mena d’empreses, i de forma més pronunciada les empreses grans.
D’una altra banda, vam voler saber com afectava els empleats més ben pagats o els més mal pagats. Els coeficients dels costos laborals dels empleats amb salaris més baixos patien perjudicis més grans. Això és perquè els salaris baixos estan relacionats amb posicions laborals més operatives o poc qualificades, les quals solen tenir taxes de rotació d’empleats altes en comparació amb els salaris més alts, que normalment ocupen posicions directives i són més difícils de moure.
És clar, doncs, que la recerca existent apunta cap a un perjudici del benestar i qualitat de vida en el mercat laboral català. La nova reforma del 2022 ens brinda millors condicions laborals, encara que caldrà esperar un temps prudent per poder avaluar els beneficis, però planteja un canvi de tendència respecte de la precarització en la qual estàvem submergits.
