Una Barcelona amb l’aeroport buit, sense creuers i amb els hotels tancats hauria semblat completament surrealista a final del 2019, any en què el turisme va batre tots els rècords a Barcelona, amb més de 8,5 milions de turistes allotjats en hotels i més de 21 milions de pernoctacions hoteleres (Ajuntament de Barcelona, 2021). La pandèmia de la COVID-19, però, va canviar el paisatge turístic de la ciutat.
En concret, els hotels van haver de tancar a mitjan març de 2020 i no se’ls va permetre tornar a obrir les portes fins a final de maig (BOE, 2020a; BOE, 2020b). Tanmateix, només una trentena d’establiments a Barcelona va apujar la persiana durant el juny de l’any passat; xifra que contrasta amb els més de 300 hotels que hi havia oberts a la ciutat el gener de 2020. En un context de baixa demanda turística sense precedents, obrir per obtenir beneficis quedava lluny de les aspiracions dels empresaris del sector. En canvi, el dilema era si es perdien menys diners obrint o restant tancat. La teoria sosté que només aquells hotels que aconseguissin vendre les seves habitacions per un preu mitjà superior al cost variable mitjà de mantenir-les haurien d’haver obert. Per tant, l’escena més plausible hauria estat que les empreses que tenen una capacitat de produir a un cost menor, i que per tant són més productives, haurien obert els seus hotels en major mesura.
Però quines són les empreses més productives? La literatura econòmica apunta que un dels aspectes que defineix aquestes empreses és el fet de ser multinacionals (Antràs i Yeaple, 2014; Helpman et al., 2004; Mayer i Ottaviano, 2008). Aquesta relació, que s’ha evidenciat sobretot per a la indústria manufacturera, s’ha confirmat també per al sector hoteler. Per exemple, les multinacionals hoteleres espanyoles (com ara Melià o Barceló) i les estrangeres que també operen a l’estat (com ara Hilton o Accor) són, de mitjana, més productives que les empreses hoteleres espanyoles que operen exclusivament en un entorn domèstic (Anguera-Torrell, 2020). En aquest sentit, he investigat si els hotels barcelonins que pertanyen a multinacionals (ja siguin estrangeres o bé espanyoles) han mostrat una major tendència a estar oberts des de juny de 2020.
Amb aquesta finalitat, a partir d’informació facilitada pel Gremi d’Hotels de Barcelona, he construït una taula de dades que inclou, per a cadascun dels més de 300 establiments agremiats de la ciutat, informació sobre si van estar oberts o tancats des de juny de 2020 fins a juny de 2021, ambdós inclosos. Aquesta informació ha estat complementada amb dades d’Alimarket, Hosteltur i STR amb l’objectiu de conèixer altres característiques de cada establiment com, per exemple, si pertanyen a multinacionals hoteleres estrangeres o espanyoles, el nombre d’habitacions que tenen o la seva localització. En total s’ha obtingut informació de 313 hotels, dels quals 157 pertanyen a multinacionals.
Un simple percentatge mostra que els hotels de les multinacionals han estat oberts, de mitjana, un 36% dels mesos considerats, mentre que els establiments d’empreses espanyoles no multinacionals només han obert un 28% d’aquest temps. A més a més, el canvi més considerable el trobem a l’hora de diferenciar entre hotels de multinacionals estrangeres i d’empreses espanyoles no multinacionals. De fet, les multinacionals estrangeres han obert els quaranta establiments que tenen a Barcelona gairebé la meitat del període considerat.
Aquest últim resultat també apareix quan s’estima la probabilitat mensual d’obertura de cada establiment mitjançant un model de regressió lineal. En concret, he creat una variable dicotòmica anomenada obert que indica si un establiment ha mantingut la seva activitat en un mes determinat. D’aquesta variable n’he fet una regressió sobre dues altres variables dicotòmiques que indiquen si un establiment pertany a una multinacional espanyola o estrangera, respectivament. Les estimacions d’aquest model es mostren a la primera columna de la taula següent i mostren que els establiments operats per multinacionals espanyoles i estrangeres tenen, respectivament, un 3% i un 20% més de probabilitat d’haver estat oberts durant el període analitzat que els establiments de les empreses espanyoles no multinacionals. A més, la segona columna prova que aquests resultats són robustos a la inclusió d’efectes fixos mensuals. Finalment, la tercera columna també ho demostra quan es controla pel nombre d’habitacions de cada establiment, el fet de tenir restaurant, la categoria, el model de gestió, la localització i el nombre total de propietats que té cada empresa a Barcelona. De fet, si es posa el focus en l’última columna, es pot afirmar que, de mitjana, els hotels de les multinacionals espanyoles i estrangeres han obert, respectivament, un 6% i un 23% més de mesos que els de les empreses espanyoles no multinacionals.
| (1) | (2) | (3) | |
| Obert | Obert | Obert | |
Multinacional espanyola | 0,029* (0,016) | 0,029* (0,015) | 0,058*** (0,022) |
Multinacional estrangera | 0,207*** (0,024) | 0,207*** (0,024) | 0,229*** (0,035) |
Constant | 0,281*** (0,010) | ||
| Efectes fixos mensuals | No | Sí | Sí |
| Controls | No | No | Sí |
| Observacions | 4.069 | 4.069 | 4.069 |
| R2 | 0,020 | 0,056 | 0,167 |
| Errors estàndard robustos entre parèntesis. Significació estadística: * p < 0,1, ** p < 0,05, *** p < 0,01 |
Tal com s’ha apuntat més amunt, una possible interpretació d’aquests resultats és que la major productivitat de les multinacionals es manifesti en un menor cost d’operar els seus establiments. Una explicació alternativa estaria relacionada amb la major eficiència que les multinacionals obtenen a difondre el valor de les seves marques mantenint els seus establiments oberts. Per exemple, si un turista s’allotja en un hotel d’una empresa espanyola no multinacional durant la pandèmia i en queda completament satisfet, probablement tornarà a allotjar-se en algun establiment d’aquesta empresa si torna a l’Estat espanyol. En canvi, si aquesta mateixa pernoctació té lloc en un hotel d’una multinacional, com ara Marriott o Catalonia Hotels, és probable que aquest turista vulgui tornar a un altre establiment de la multinacional, no només si torna a l’Estat espanyol sinó també en altres indrets del món. Òbviament, aquests beneficis de marca poden ser tan valuosos que les multinacionals puguin estar disposades a mantenir els seus establiments oberts tot i tenir pèrdues operatives a curt termini, ja que pot suposar una despesa publicitària rendible a llarg termini. En realitat, la major eficiència a difondre les marques que obtenen les multinacionals (en comparació amb les empreses no multinacionals) no deixa de suposar una major productivitat en les seves estratègies de màrqueting.
No cal dir que tots els resultats d’aquesta entrada són correlacionals. Tanmateix, suggereixen que les empreses multinacionals i, sobretot les estrangeres, poden resultar clau per reactivar un sector tan important per a l’economia catalana com és la indústria hotelera.
