La deslocalització d’empreses és un problema real i rellevant?
Segons l’estudi, entre el 2015 i el 2020, 428 empreses van traslladar la seu social des de la província de Lleida cap a altres zones de l’estat, cosa que representa el 3,2% del teixit empresarial, per sobre d’àrees amb densitat empresarial similar com Girona (2,6%), Osca (2,2%) o Cantàbria (1,8%).
El que més ha destacat i sorprès és que la meitat d’aquestes empreses s’han mogut a dins de Catalunya, concretament el 40% de les 428 empreses ho han fet a Barcelona. També ha sorprès el baix percentatge d’empreses que han anat a l’Aragó (19%) o Madrid (14%), territoris que se suposava que eren les destinacions principals d’aquestes empreses. Per tant, contra el que s’esperava abans de la realització de l’estudi, Barcelona (ciutat) és el territori que rep més empreses de les comarques de Lleida.
En canvi, les empreses que es traslladen a l’Aragó no ho fan a les capitals, sinó que la gran majoria es deslocalitzen a Fraga, Binèfar, Montsó i Saidí. En aquest punt concret, la majoria d’empreses són del sector agrícola i ramader. La diferència en la localització ens dona una pista sobre les causes del canvi, que es tractarà en el punt següent.
Per tant, efectivament, la deslocalització no és només una percepció que s’ha tingut en el territori lleidatà durant molts anys, sinó que és un problema real i rellevant si el comparem amb altres territoris de l’estat i ha comportat la sortida de 428 empreses en cinc anys.
Quins són els factors que motiven les empreses a marxar cap a altres territoris de l’estat?
Els factors de deslocalització es detallen en funció de les àrees de destí: Barcelona, Osca i Madrid.
Barcelona
La capital catalana té un efecte centrifugadora i funciona de pol d’atracció del teixit empresarial. Aquest fenomen no és només propi de Catalunya, sinó que és habitual trobar-lo per tot el món. La connexió que permet la qualitat de les seves infraestructures així com la disponibilitat de treballadors qualificats són els principals factors pels quals les empreses trien aquest territori.
Osca
Osca dona resposta a dues debilitats de l’economia lleidatana: la disponibilitat de sòl i l’actitud de les autoritats.
Amb relació al sòl industrial disponible, les dades són ben diverses: mentre que el Departament d’Economia i Empresa xifra l’ocupació en el 75%, el preàmbul de la Llei de Territori la fixa en el 37%. Tot i això, les empreses i administracions consultades ens indiquen que no hi ha sòl industrial disponible i, a més, el sòl disponible té limitacions d’alçada de 10-12 metres. Aquest fet és rellevant ja que per les seves característiques les empreses agroalimentàries necessiten poder construir cap amunt. A la Franja, per contra, hi ha sòl disponible i no hi ha límits d’alçada, per tant, és una via d’escapament per a moltes empreses.
Un altre problema rellevant és el que hem anomenat l’actitud de les autoritats. Les empreses consultades ens han explicat que hi ha una gran diferència de predisposició política en funció del territori. Mentre que a Catalunya hi ha la sensació de tenir traves constants, “a l’Aragó ens han posat la catifa vermella”, citant textualment una de les empreses. Un altre exemple concret el trobem en la tramitació de llicències urbanístiques i ambientals: a Catalunya de mitjana es triga uns quatre anys a rebre la resposta a la sol·licitud (que no és necessàriament favorable) i a l’Aragó, sis mesos. Des del punt de vista empresarial, podem estar bloquejats quatre anys a fer una inversió, mentre que a deu quilòmetres de distància ens ho resoldran en sis mesos? Fonts de l’administració consultades han fet referència que a Catalunya tenim un model garantista, i a l’Aragó encara tenen un model de desenvolupament.
Madrid
L’últim territori que destaca com a destí és Madrid. La capital de l’estat comparteix amb Barcelona l’efecte capitalitat i centrifugació (fins i tot en més mesura) però a més, s’hi afegeix una fiscalitat més favorable. En la Taula 1 es poden apreciar la comparativa de tributs propis que hi ha entre les 3 comunitats autònomes analitzades:
Taula 1: Tributs propis existents el 2022 per comunitat autònoma.
| Tipus d’impost o taxa | Catalunya | Aragó | Madrid |
| Impost sobre grans establiments comercials | X | X | |
| Cànon sobre la incineració de residus municipals | X | ||
| Cànon sobre els residus municipals | X | X | |
| Cànon sobre els residus de construcció | X | ||
| Impost sobre els establiments turístics | X | ||
| Impost sobre les emissions de l’aviació comercial | X | ||
| Impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria | X | ||
| Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles | X | ||
| Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques | X | ||
| Impost sobre instal·lacions que afecten el medi ambient | X | ||
| Impost sobre la contaminació de les aigües | X | X | |
| Impost sobre instal·lacions d’energia elèctrica d’alta pressió | X |
Quines mesures es podrien prendre per mitigar el fenomen i retenir l’activitat productiva?
Per últim, en l’estudi es van proposar una sèrie de mesures que el teixit empresarial lleidatà va identificar com a prioritàries per al seu desenvolupament:
- Millorar les infraestructures a través de les connexions viàries articuladores i, sobretot, unir Lleida ja sigui amb el corredor Mediterrani o el Central, perquè ara mateix corre el risc de quedar-se sense cap dels dos.
- Afavorir l’agilitat administrativa. Dotar la Finestreta Única Empresarial de contingut pràctic, ja que tot i existir pràcticament ningú la coneixia. A més, pel fet d’implementar una finestreta única no es resol el problema si després es triguen anys a resoldre una sol·licitud.
- Crear un pol generador d’inversions. Adaptar els polígons a la realitat de l’empresa lleidatana i afavorir les col·laboracions entre universitat, empresa i administracions.
- Prestigiar l’emprenedor i l’empresa.
Aquesta llista de mesures, que per suposat és oberta, s’ha de traduir en projectes concrets amb caràcter d’urgència i promoguts per les administracions públiques. La deslocalització a Lleida és un fet rellevant i té unes causes molt concretes per les seves especificitats territorials. Com abans s’abordi el problema, abans s’aconseguirà retenir el talent i el teixit empresarial.
Magnífic article. Felicitats. Mal moment el dia que vam decidir no fer efectiu l’1 d’octubre. La necessitat de recursos es veuria reduïda de forma escandalosa i no caldria caure en el frau fiscal i ètic en la captació de recursos que proporciona la capitalitat de la “Meseta”.
Podeu trobar el treball al que aquesta entrada fa referència a https://www.cambralleida.org/cambra-lleida-estudi-deslocalitzacio-empreses-informe-udl-universitat-upf/
Tanmateix sembla que els impostos no són un dels factors determinants per a la marxa cap a l’Aragó. Si més no, aquesta és la tesi del govern de la Generalitat (https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/420656/informe-generalitat-conclou-que-fiscalitat-autonomica-no-causa-del-trasllat-dempreses-comarques-lleida-larago)