La crisi sanitària de la COVID-19 i les mesures sanitàries per combatre-la han derivat en una profunda crisi econòmica. Els fons Next Generation EU (NGEU) han estat la principal reacció de les institucions de govern de la Unió Europea als seus efectes socials i econòmics. Per tal de poder optar a aquests fons els estats havien de presentar, abans del maig de 2021, un pla nacional de recuperació i resiliència a les institucions.
Davant d’aquesta situació, el Consell de treball, econòmic i social de Catalunya (CTESC) ha elaborat l’informe L’estoc de capital a Catalunya: el paper de la inversió pública i l’oportunitat del fons Next Generation amb l’objectiu d’ajudar el Govern a orientar les inversions que se’n derivin. Per tal d’assolir aquest objectiu s’ha realitzat una anàlisi del procés d’acumulació de capital per habitant a Catalunya al llarg dels darrers anys per distingir les febleses i oportunitats existents, la qual sintetitzarem en les línies següents.
La reacció de les institucions de govern de la UE a l’actual pandèmia, a diferència de la resposta a la crisi del 2008, centren la seva acció en mesures d’estímul de l’economia. A part de la seva resposta inicial, el compromís amb el creixement a mitjà termini s’ha fet efectiu mitjançant el Marc Financer Plurianual 2021-2027 dotat amb més d’un bilió d’euros, i també amb el programa Next Generation EU (NGEU), que suma una quantitat addicional de 750 mil milions d’euros.
Aquest mecanisme finançarà despeses no recurrents que suposin un canvi estructural i tinguin un impacte durador sobre la resiliència econòmica i social, la sostenibilitat, la competitivitat a llarg termini i l’ocupació, prioritzant reformes i inversions que donin suport a la transició sostenible per afrontar el canvi climàtic i la transició digital. Del total dels fons NGEU es destinen a Espanya, entre 2021 i 2026, 140 mil milions d’euros, dels quals 72 mil seran en forma de transferències i, per tant, sense incrementar el deute públic de l’Estat espanyol.
En aquest context, l’informe, a partir de l’explotació estadística de les sèries d’estoc de capital disponibles, caracteritza els nivells i evolució de la dotació de capital net per habitant de Catalunya amb relació als països més rics de la UE-27 i Espanya, i se centra en els anys que van de 1995 a 2016. Aquesta anàlisi es realitza per sectors institucionals, per tipologia d’actius i per branques d’activitat.
Els resultats d’aquesta anàlisi permeten constatar, per un costat, que la dotació de capital per capita a Catalunya, descomptat l’efecte del diferencial en el nivell de preus, ha tendit a convergir amb els nivells dels països més rics de la UE-27, en un context de clar alentiment del procés d’acumulació del capital, tant a Catalunya com a tot Europa. Per un altre, que des de la crisi financera s’està trencant un vincle que havia persistit des de la segona meitat dels anys vuitanta en l’economia catalana: el procés de convergència cap als nivells d’estoc de capital per capita de les economies més riques de la UE havia coincidit amb un procés d’anivellament del principal indicador de benestar material per capita. Així, en la darrera fase expansiva, mentre l’estoc de capital s’ha seguit equiparant als nivells dels països més rics de la UE-27, el nivell de benestar per habitant n’ha divergit i s’ha situat, segons les darreres dades disponibles, un 7% per sota.
Nota: UE-nord inclou Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, França, Luxemburg, Holanda, Àustria, Finlàndia i Suècia.
Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades EU KLEMS; la base de dades BBVA-IVIE (Estoc i serveis de capital) dins del grup Capitalització i creixement; INE, i Eurostat.
Aquesta evolució indica la necessitat de millorar la qualitat i la composició de la inversió per tal d’obtenir un millor rendiment del capital instal·lat, i posa de manifest que més estoc de capital per capita per si sol no garanteix una millora dels indicadors de benestar, ni tampoc dels de cohesió, sinó que pot produir-se en paral·lel una minva d’aquests si no se’n garanteix la qualitat.
Fixant-nos en la composició institucional, la reducció del creixement anual de l’estoc de capital per habitant, si bé també afecta el capital privat, es produeix, principalment, com a conseqüència de l’alentiment, i reducció en termes absoluts a partir de 2012, de l’estoc públic. Aquest no havia viscut un retrocés d’aquesta magnitud des de final dels anys setanta. De fet, la inversió bruta realitzada en el sector públic en la darrera fase expansiva no ha estat suficient per cobrir el procés de depreciació de l’estoc de capital públic. La reducció del capital públic per habitant es produeix tant en el conjunt d’actius materials, com de forma més acusada en el conjunt del actius intangibles. Entre els actius materials destaquen la reducció en edificis i infraestructures no residencials o construccions, equips de transport, i la resta de màquines i equipaments no TIC. Pel que fa als actius intangibles de l’Administració pública, la reducció més acusada la trobem en la dotació de R+D per habitant.
Per tant, un dels elements que estarien limitant les possibilitats de creixement de l’economia catalana en l’actualitat seria l’atonia de l’estoc de capital públic. El volum i la qualitat dels serveis que s’ofereixen, tant a les llars com a les empreses, es podria veure afectat si no es recuperen les taxes de creixement de l’estoc de capital públic, en no aprofitar els seus efectes multiplicadors, els quals doten de resiliència el sistema productiu i permeten lluitar contra les desigualtats.
L’anàlisi per tipologia d’actius mostra com el procés de convergència amb els nivells d’estoc de capital per capita dels països més rics de la UE es produeix en la majoria d’actius en què es classifica l’estoc de capital, de manera que actualment Catalunya disposa d’una estructura d’actius relativament equiparable amb la que s’observa a la UE-nord.
De totes maneres, destaca el persistent desavantatge que l’economia catalana mostra, per un costat, en la dotació de capital per capita en estructures residencials (habitatges), maquinària i equips no TIC, i en equips de transport. I per un altre, en la dotació de capital per habitant d’actius de la propietat intel·lectual, especialment pel que fa a la menor dotació de capital per habitant en R+D, i en actius cultivables del sector agrari.
Finalment, quan prenem en consideració la composició per branques d’activitat, l’informe posa de manifest que, com passa en l’anàlisi per actius, Catalunya té d’entrada una distribució de l’estoc de capital en branques d’activitat econòmica equiparable a la dels països més rics de la UE, tot i que manté, alhora, importants divergències en el nivell d’estoc de capital per habitant de què disposen les diferents branques.
Les dades analitzades mostren que dotze branques d’activitat (de les vint-i-dues en què es desagrega l’estudi) mantenen com a mínim des de l’any 1995 un nivell de dotació de capital per habitant superior a la mitjana dels països de la UE-nord. D’aquestes, vuit mantenen un estoc de capital per capita més elevat que als països més rics de la UE-27, tant en termes nominals, com quan descomptem l’efecte preus.
Les dades mostren també que fins a vuit branques (de les vint-i-dues en què es distribueix l’estoc de capital analitzat) han mantingut des de la segona meitat dels anys noranta una dotació de capital per habitant clarament inferior a la disponible en les economies més riques de la UE. Una part important d’aquestes branques són activitats amb una productivitat conjunta dels factors de producció relativament elevada i, per tant, dirigir nous projectes d’inversió cap a aquestes activitats podria elevar la productivitat conjunta del sistema productiu. És el cas de les tres activitats industrials Maquinària, Equipaments de transport, i Altres manufactures, reparació i instal·lació de maquinària i equips —totes relacionades amb el procés de disseny i fabricació de maquinària—, i l’activitat de serveis Activitats professionals, científiques i tècniques, i activitats de serveis administratius i de suport.
També es mantenen amb una dotació de capital per capita inferior a la UE-nord l’estoc acumulat en l’agregat de la Construcció i activitats immobiliàries —que empitjora la seva posició relativa des de l’inici de la crisi financera, l’any 2008—, i l’estoc acumulat en l’agregat de l’Administració pública i defensa; seguretat social obligatòria, i Serveis personals, sobretot pel comportament de la branca de l’Administració pública i defensa; seguretat social obligatòria.
Finalment, el CTESC aporta al Govern les consideracions i recomanacions acordades per tots els seus membres amb relació al disseny, gestió i execució dels projectes d’inversió vinculats als fons europeus, agrupades en un bloc de gestió eficaç i eficient dels fons; un altre bloc d’orientació dels projectes d’inversió, i un bloc final sobre el paper que han de jugar els agents socials en el control de l’ús dels fons europeus.
La imatge de la capçalera està subjecte a llicència creative commons.
