En l’entrada d’avui Roser Ferrer Riu i Marta Olivella Pedrola descriuen les mesures i actuacions per alleugerir l’impacte de la crisis sanitària sobre els treballadors autònoms.
Les mesures per lluitar contra la pandèmia de la COVID-19 i protegir la salut i la seguretat dels ciutadans han tingut conseqüències socioeconòmiques negatives que han demanat una reacció ràpida, coordinada i efectiva de les institucions, que no sempre s’ha aconseguit.
En els informes sobre la situació del treball autònom a Catalunya corresponents als anys 2020 i 2021(1), el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha analitzat les mesures que, en aquest sentit, s’han pres des de la Unió Europea, l’Estat espanyol, Catalunya i el món local.
La resposta institucional ha evolucionat en el temps: de març a maig de 2020 es van adoptar mesures de xoc, tant de caràcter general, com sanitàries i socioeconòmiques, que es van aplicar sense una planificació prèvia degut a la irrupció inesperada de la pandèmia. Posteriorment es van adoptar mesures de rescat adreçades tant a persones com a activitats econòmiques, amb l’objectiu d’evitar-ne la fallida.
No és fins al segon semestre de l’any 2020 que s’aproven els primers plans amb mesures de reactivació econòmica. Al llarg del 2021 i el 2022 aquestes mesures han conviscut amb altres de rescat als col·lectius i sectors més afectats.
La resposta institucional s’ha adoptat en cascada. En l’àmbit de la Unió Europea es va flexibilitzar la normativa aplicable a les ajudes estatals i es va aprovar un nou marc temporal que, amb diverses modificacions, encara és vigent. Així mateix, es va suspendre la regla de despesa, es va crear el mecanisme SURE (Support Unemployment Risk Emergency), que ha permès a la Unió Europea concedir préstecs als estats membres i aprovar el marc financer plurianual 2021-2027 i els Fons Next Generation UE.
En l’àmbit estatal, la declaració de l’estat d’alarma va anar seguida de diferents mesures com ara restriccions de l’activitat i la mobilitat, que es van complementar amb un conjunt de reial decrets llei per mitigar-ne les conseqüències socioeconòmiques. Així, per exemple, s’aproven les línies de finançament de l’Institut de Crèdit Oficial a treballadors autònoms i pimes.
El Pla de recuperació, transformació i resiliència aprovat pel govern espanyol el 2021 per acollir-se al Pla de recuperació per a Europa Next Generation preveu actuacions amb incidència en el treball autònom, que alhora es concreten en diferents instruments: el Pla de digitalització de les pimes, el programa Accelera Pime i l’Estratègia Espanya Nació Emprenedora. L’any 2022 s’adopta l’Estratègia nacional d’impuls del treball autònom 2022-2027.
En aquest context s’han aprovat diferents normes, entre les quals cal destacar la Llei 18/2022 de creació i creixement d’empreses, la Llei 16/2022 de reforma del text refós de la Llei concursal i el Reial decret llei 13/2022 pel qual s’estableix un nou sistema de cotització al RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms). Així mateix, s’ha modificat el règim jurídic de la prestació per cessament d’activitat, amb la finalitat d’ampliar-ne la cobertura, i s’han aprovat diferents ajudes a la solvència empresarial (principalment les previstes en el Reial decret llei 5/2021).
En l’àmbit català, la Generalitat de Catalunya també va aprovar mesures d’emergència en el moment inicial, seguides de mesures de rescat i de reactivació, que es concreten en diversos decrets llei i s’articulen, pel que fa al treball autònom, en el Pla de xoc per l’ocupació: persones, empreses i territori i el Pla de reactivació econòmica i protecció social, ambdós de l’any 2020.
En aquest marc, s’han potenciat programes existents, com ara el Consolida’t, el Programa de Garantia Juvenil i el de suport a l’economia social, mentre que l’Institut Català de Finances ha obert línies de finançament específiques per fer front a les necessitats de liquiditat derivades de la pandèmia.
Entre els ajuts específics destaca el destinat a compensar les pèrdues del treball autònom individual i la prestació econòmica extraordinària per l’adquisició de subministraments bàsics, així com nombrosos ajuts econòmics als sectors d’activitat més afectats per les mesures de contenció de la pandèmia.
En quart i darrer lloc, també l’administració local ha aplicat mesures de diferents tipus per donar suport al treball autònom. Igual que en els altres àmbits institucionals, aquestes mesures han evolucionat amb el temps. A final del 2020 i sobretot el 2021, els ens locals han aprovat plans de reactivació socioeconòmica, la majoria elaborats amb el suport econòmic previst pel Decret llei 16/2020.
L’anàlisi conjunta dels instruments de planificació i de les mesures descrites permet extreure les conclusions següents:
- Les mesures de suport al treball autònom consolidades en el temps coexisteixen amb altres d’excepcionals, adoptades exclusivament arran de la pandèmia.
- Aquestes mesures excepcionals són de diferents tipus:
- Formació i assessorament tècnic, tant presencial com en línia.
- Mesures de protecció social, com ara la prestació per cessament d’activitat.
- Mesures de suport econòmic adreçades a garantir la liquiditat (reduint les despeses a les quals cal fer front o bé proporcionant una dotació financera directa), a contribuir a la transformació productiva o bé a donar suport directe a l’ocupació generada pel treball autònom.
Amb aquestes finalitats s’han adoptat mesures fiscals (ajornament de deutes tributaris, ampliació dels terminis de pagament, etc.); flexibilització de les condicions dels contractes de subministrament; moratòries dels arrendaments dels locals; ajuts a fons perdut, o bé subvencions vinculades a una finalitat determinada, en línia amb els objectius dels plans de reactivació.
- La finalitat d’aquestes mesures ha estat el manteniment de l’activitat (i de l’ocupació), l’evitació de la fallida i la reactivació econòmica.
- Els ajuts han estat tant de caràcter transversal com focalitzats en els sectors d’activitat més afectats per les restriccions aplicades per controlar la incidència de la pandèmia: hoteleria, restauració, comerç, transports, oci nocturn i cultura.
- La digitalització de l’Administració iniciada els darrers anys ha facilitat la continuïtat de la tramitació administrativa de molts procediments, si bé també s’ha fet evident que tant aquesta digitalització com la de la resta d’activitats econòmiques està condicionada per les competències digitals de la ciutadania, dels professionals autònoms i les empreses.
A més d’aquesta anàlisi, els informes del CTESC contenen un seguit de recomanacions al Govern que, pel que fa a les mesures de suport al treball autònom, se centren a donar resposta a les necessitats reals d’aquest col·lectiu, en termes de finançament, de formació i capacitació digital, i de simplificació administrativa i tramitació àgil d’ajuts.
(1) Vegeu: Incidència de la Covid-19 sobre el treball autònom (2020), Situació del treball autònom a Catalunya 2020 (2021) i Situació del treball autònom a Catalunya 2021 (2022).
