Malgrat els nombrosos esforços per documentar i comprendre la desigualtat de gènere en molts àmbits, com ara el mercat laboral (Olivetti i Petrongolo, 2016), l’educació (Bertocchi i Bozzano, 2020) i l’activitat empresarial (Morton i altres, 2003), el món encara està lluny d’assolir la igualtat de gènere, el cinquè objectiu de desenvolupament sostenible, el 2030 (Nacions Unides, 2023). De fet, hi ha àrees en què les diferències de gènere han estat poc explorades, com ara el mercat creditici, i en particular les hipoteques (Fang i Munneke, 2020). Aquest buit contrasta amb la rellevància que tenen l’habitatge i les hipoteques en la societat.
L’accés a un habitatge és un dret fonamental reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans i, en països com ara Espanya, també representa la inversió més gran per a la majoria de les famílies (Banc d’Espanya, 2022). La compra d’un habitatge sovint requereix una hipoteca, una eina clau de finançament que possibilita les inversions però alhora una font de risc econòmic tant per als compradors com per al conjunt de l’economia. El nostre estudi aprofundeix en les diferències de gènere en el risc associat a les hipoteques, mesurat a través de la ràtio préstec-valor (identificat per la sigla LTV, de l’anglès loan-to-value), un indicador clau per entendre les dinàmiques de l’endeutament immobiliari.
El risc hipotecari: una qüestió de gènere?
En l’àmbit immobiliari, l’LTV és la proporció entre l’import del préstec i el preu de venda de l’habitatge. Així, una LTV més elevada implica un risc financer més gran, tant per a qui demana la hipoteca com per a l’entitat financera, ja que redueix el marge de seguretat en cas de depreciació del valor de l’habitatge. De fet, establir un límit a les ràtios LTV és l’eina macroprudencial més habitual (Fons Monetari Internacional, 2013).
En la nostra investigació, basada en un conjunt de dades de 3.587 transaccions entre els anys 2004 i 2011 d’una empresa immobiliària que representa el 4 % de les vendes d’habitatges a Espanya, hem observat que les dones tenen, de mitjana, una LTV 2,8 punts percentuals (pp) més baixa que els homes. Aquesta diferència persisteix fins i tot després de controlar factors com ara els ingressos, l’edat, la situació laboral i l’estat civil, i indica una preferència més marcada per opcions financeres conservadores per part de les dones. Així, els resultats són clars: les dones assumeixen menys risc financer que els homes. Però, què explica aquesta diferència?
La influència de la sobrevaloració
Per entendre millor les causes d’aquesta diferència de gènere, hem desglossat l’LTV en dos components: (i) el loan-to-appraisal (LTA), que compara l’import del préstec amb el valor de taxació de l’habitatge i (ii) la sobrevaloració, que reflecteix la discrepància entre el valor de mercat real i el valor de taxació utilitzat per les entitats financeres.
Les nostres dades mostren que les hipoteques signades per dones presenten nivells de sobrevaloració 3 pp més baixos que les signades per homes. Aquesta dada és especialment rellevant en el context espanyol, en què la inflació dels valors de taxació durant els anys del boom immobiliari va contribuir significativament a l’augment del risc financer i a l’explosió de la bombolla immobiliària (Montalvo & Raya, 2018). La sobrevaloració menor associada a les dones suggereix que aquestes tendeixen a sol·licitar hipoteques més ajustades al valor real del mercat per evitar exposicions financeres excessives.
Aquesta evidència contribueix a la literatura existent sobre les diferències d’actitud envers el risc per gènere. Diversos estudis ja han mostrat que les dones tenen més aversió al risc (Byrnes i altres, 1999; Croson i Gneezy, 2009), el nostre treball aporta una nova perspectiva: en un mercat hipotecari caracteritzat per pràctiques financeres arriscades, com ara la inflació de les valoracions, les dones adopten un comportament més prudent, fet que es tradueix en hipoteques menys arriscades. Així mateix, els nostres resultats també poden reflectir una major dificultat per accedir a préstecs elevats, donada l’evidència de biaixos de gènere en el mercat creditici (Alesina et al., 2013; Stefani i Vacca, 2013).
Dones casades: el grup més conservador
Un altre resultat rellevant és el comportament especialment conservador de les dones casades. En comparació amb altres grups, aquestes presenten una LTV significativament més baixa. En concret, el nostre estudi mostra que les dones casades tenen una LTV 7,2 pp més baixa que els homes casats, una diferència que no es troba en dones solteres. Aquest patró pot estar relacionat amb les responsabilitats familiars, que sovint recauen de manera desproporcionada sobre les dones i les porten a prioritzar la seguretat financera. Aquests resultats coincideixen amb estudis previs que mostren més aversió al risc entre les dones, especialment quan les decisions financeres afecten el benestar familiar (Yao i Hanna, 2005; Fisher i Yao, 2017). Igualment, apunten al paper de les dinàmiques de poder dins les llars, que poden influir en les decisions hipotecàries.
Biaixos en la concessió d’hipoteques?
Una altra troballa interessant és la possible influència de les entitats financeres en les diferències de gènere. Les nostres dades suggereixen que els bancs tendeixen a facilitar hipoteques amb nivells més alts de sobrevaloració als homes que a les dones. Aquesta pràctica podria respondre a estereotips de gènere que perceben els homes com a més tolerants al risc o a patrons de negoci que prioritzen el volum de crèdits per sobre de la seguretat financera. El biaix en la concessió de crèdits no només perpetua les desigualtats de gènere sinó que també contribueix a augmentar el risc sistèmic. Durant els anys del boom immobiliari, les entitats financeres van utilitzar la sobrevaloració com una estratègia per inflar el valor dels préstecs concedits, fet que va augmentar significativament els riscos de morositat i va tenir conseqüències greus durant la crisi financera posterior (Montalvo i Raya, 2018).
Implicacions per a les polítiques públiques
El risc hipotecari té conseqüències que van més enllà de les finances individuals. Nivells elevats d’LTV s’associen amb una major probabilitat d’impagament, fet que pot conduir a execucions hipotecàries, pèrdua d’habitatge i situacions de precarietat. A nivell social, aquests processos generen problemes de salut mental (Gili i altres, 2013), augmenten el risc de suïcidi (Fowler i altres, 2015) i contribueixen a la segregació urbana i l’abandonament de barris sencers (Gutiérrez i Delclòs, 2016).
En aquest context, el comportament financer més prudent de les dones pot ser vist com un factor estabilitzador. Els nostres resultats suggereixen que fomentar la participació de les dones en decisions hipotecàries a escala familiar pot contribuir a reduir el risc financer sistèmic i millorar l’estabilitat econòmica. Així mateix, les polítiques públiques en les estratègies macroprudencials també haurien d’incorporar la perspectiva de gènere. Promoure la transparència en les valoracions immobiliàries, reduir els biaixos de gènere en la concessió de crèdits i facilitar l’accés a préstecs segurs per a tots els col·lectius són mesures clau per millorar mercat hipotecari.
La imatge de capçalera pertany a Gerd Altmann de Pixabay.
