La presència de normes socials que atribueixen a la dona el paper de cuidadora principal dins la llar podria ser la responsable predominant de la persistència de la desigualtat de gènere en el món actual. La professora Lídia Farré explica que calen polítiques que facilitin la tasca de ser mare treballadora perquè tenir fills no representi un obstacle per al desenvolupament professional de les dones.
Divendres 30 de setembre vaig poder participar com a ponent en el cafè científic “Sexe, gènere i recerca” que organitzava la Universitat de Barcelona (unitat UB Divulga) en el marc de la nit de la recerca. Aquí us deixo un resum de la meva contribució.
Tenir fills dificulta el desenvolupament professional de les dones?. Abans de contestar, m’agradaria resumir un conjunt de resultats que s’han trobat fent recerca sobre economia del gènere i que ens permetran donar una resposta informada a aquesta pregunta.
En primer lloc, és cert que en tots els països del món dels quals actualment es tenen dades s’observa que després del naixement del primer fill apareixen bretxes importants entre homes i dones en salaris, participació laboral i hores de dedicació al mercat de treball (vegeu la recerca recent dels professors Camille Landais i Henrik Kleven). Això s’ha batejat com a child penalty i jo ho tradueixo com a penalització després del naixement del primer fill.
En concret, el child penalty es defineix com la davallada que pateixen les dones amb relació als homes en els ingressos procedents de l’activitat laboral després del naixement del primer fill. Per exemple, a Espanya, les dones guanyen de mitjana un 30% menys que els homes durant els deu primers anys després de ser mares. Aquesta davallada no respon només a la reducció del salari sinó que també és resultat de la menor implicació de les dones en el mercat de treball, ja sigui perquè treballen menys hores o perquè directament deixen de treballar després de l’arribada dels fills.
Els que ens dediquem a l’economia del gènere estem fent grans esforços per esbrinar quins factors hi ha darrere del child penalty. Els resultats més recents apunten cap a factors d’origen cultural més que no pas econòmic o biològic (vegeu aquí i aquí per a contribucions recents), ja que sembla que la presència de normes socials que atribueixen a la dona el paper de cuidadora principal dins la llar podria ser la responsable predominant de la persistència de la desigualtat de gènere en el món actual.
Per exemple, un treball recent d’Andresen i Nix compara la magnitud i la persistència del child penalty entre parelles heterosexuals, tant de pares biològics com adoptius, i entre parelles homosexuals. Els autors observen que la magnitud de la davallada és similar per als dos tipus de parelles heterosexuals i, en canvi, en parelles homosexuals la davallada és menor i queda més repartida entre la mare biològica i la seva parella. Aquesta regularitat empírica posa de manifest que el child penalty o la penalització pel naixement d’un fill no respon només a factors biològics relacionats amb l’embaràs, el part o la lactància, sinó que cal buscar altres explicacions que podrien estar relacionades amb l’organització de la criança dins les parelles heterosexuals. A més a més, aquests patrons que acabo de descriure es mantenen quan es tenen en compte les trajectòries professionals individuals abans de ser pares, fet que reforça la hipòtesi que el child penalty té un origen més cultural que no pas econòmic.
Un altre estudi que posa de manifest la importància de les normes socials és el de la Raquel Fernández i les seves coautores. En aquest estudi troben que les dones que tenen o tenien una sogra que treballava tenen una probabilitat més alta de participar en el mercat laboral. Això suggereix que els homes amb mares laboralment actives prefereixen tenir com a parella dones que també participen activament en mercat laboral. De fet, la primera versió d’aquest estudi es titulava Marry your mom, ‘casa’t amb la teva mare’, i posa de manifest com les preferències cap al paper de la dona en el mercat laboral es transmeten entre generacions.
D’aquests resultats se’n desprèn no només la importància de les normes socials per entendre els diferencials de gènere en el mercat de treball, sinó també que aquestes normes són en gran part heretades i persisteixen en el temps. És a dir, reproduïm patrons o estructures familiars que hem viscut durant la nostra infantesa i desviar-nos d’aquest model ens penalitza socialment (o el que diríem vulgarment, està mal vist).
Així doncs, no són els fills els que dificulten el desenvolupament professional de les dones, sinó la presència d’unes normes socials, convencions o estereotips que es transmeten entre generacions i atribueixen a la dona el paper de cuidadora principal dins la llar.
Per tant, sembla que per minimitzar o erradicar els diferencials de gènere el que caldria es canviar les normes socials. I com ho podem fer? Doncs la meva proposta és impulsar polítiques públiques que fomentin una distribució més igualitària de les responsabilitats familiars.
La primera d’aquestes polítiques són els permisos de paternitat obligatoris i no transferibles. Actualment, a Catalunya, el permís de paternitat s’ha equiparat al de les dones (16 setmanes, 6 de les quals són obligatòries i les altres 10 no es poden transferir a les mares, perquè si es poguessin transferir els efectes en el desenvolupament professional de les dones serien més negatius que positius).
Una altra mesura que penso que afavoriria la carrera professional de les dones, a més a més de tenir altres avantatges sobre els infants, és l’educació gratuïta, de qualitat i universal entre els 0 i 2 anys. Aquest servei, que hauria de considerar-se essencial, permetria a les dones reincorporar-se al mercat de treball sense haver de negociar dins la llar qui es fa càrrec dels infants.
Per acabar, voldria dir que cal ser optimistes, ja que en les darreres dècades s’han fet avenços molt importants en matèria d’igualtat de gènere, com a mínim en el mercat de treball, malgrat que és cert que els diferencials, tot i que menors, persisteixen i cal continuar treballant per erradicar-los. Calen polítiques que facilitin la tasca de ser una mare treballadora perquè tenir fills no representi un obstacle per al desenvolupament professional de les dones.
Si us interessa el tema, podeu consultar en aquest mateix blog el post https://www.5centims.cat/la-penalizacion-por-hijo-en-espana/