Enguany tornarem a les urnes. Després d’un període llarg sense votacions —o curt, segons com es miri— el 2023 passarem pel col·legi electoral dues vegades: a final de maig, amb motiu de les eleccions municipals (i autonòmiques allà on toca); i cap a final d’any —a tot estirar—, les eleccions generals.
Les eleccions municipals de ben segur es llegiran com a una avantsala dels comicis generals. És ben sabut per la ciència política que, en les eleccions que es denominen com de “segon ordre” —això és, eleccions locals, regionals o supranacionals— una part de la ciutadania vota amb un ull posat en les eleccions que consideren més importants. En les properes eleccions municipals els temes de debat de l’elecció de “primer ordre” també hi acabaran tenint força incidència. Així, algunes persones votaran el seu ajuntament mirant de reüll, per bé o per mal, el que podria passar en l’estabilitat d’altres institucions.
Aquesta dinàmica molts alcaldes la coneixen. Sovint se n’aprofiten, d’altres vegades l’intenten evitar, però en general la realitat és que bona part de la ciutadania està poc connectada amb el dia a dia del seu municipi i, sovint, els candidats locals són desconeguts pel gran públic.
Per pal·liar la invisibilitat, els candidats locals tenen diferents bales en el seu arsenal. Això sí: no totes són bones. Moltes competències municipals estan en bona mesura compartides amb els governs de les comunitats autònomes i el govern central i, per tant, tot i que a vegades pot anar bé, d’altres convé no confondre el personal. Per sort per a l’alcaldia, hi ha alguns àmbits en els quals el govern local no només té control total sobre la política pública sinó que, a més a més, el ciutadà n’és plenament conscient. Un d’ells és l’organització de les festes majors del municipi.
Les festes majors o les festes patronals no són només un període de diversió (que també), sinó que poden ser un potent instrument polític. No tot és inaugurar carreteres, polígons, rotondes o casals cívics. Els alcaldes aprofiten les festes majors per donar-se a conèixer, aparèixer sovint en públic i fins i tot connectar amb votants de fora del seu cercle habitual.
¿La despesa en festes majors beneficia l’alcalde? I, si és així, quins són els perquès, és a dir, els mecanismes que expliquen aquest efecte positiu? Aquestes són preguntes que, en major o menor mesura, els que participen en actes d’una festa major segur que s’han fet alguna vegada (“aquest any hi ha molts actes, que bé que li anirà a l’alcalde!”) i que nosaltres vam decidir analitzar en una publicació del 2022.
L’anàlisi empírica que vam dur a terme es va centrar en el cicle electoral 2011-2015. Vam recopilar dades pressupostàries i electorals de més de 2.100 municipis (que representaven el 64% del total de la població de l’estat). L’anàlisi descriptiva de les dades ens va permetre conèixer algunes qüestions interessants. Per exemple, durant aquest període els municipis espanyols van gastar de mitjana uns 32€ per habitant en festes majors. Convé assenyalar que, ben sovint, les partides dels pressupostos municipals dedicades a festes majors no sempre apareixen en el capítol “festes majors”, sinó en d’altres llocs del pressupost. Per tant, aquesta xifra és probable que sigui una infraestimació de la xifra real.
El nostre primer objectiu era esbrinar si la despesa en festes beneficiava el partit de l’alcalde. Vam relacionar els resultats electorals —canvi en el suport electoral del partit de l’alcalde abans de les eleccions de 2015 i el suport rebut a les eleccions de maig de 2015— amb la diferència en el pressupost per habitant dedicat a festes majors entre l’any 2011-2013 i l’any 2014. Centrar-se en l’any anterior a les eleccions té sentit, atès que bona part de la literatura en economia ens diu que la situació econòmica que importa (sigui bona o dolenta) és la de l’últim any abans dels comicis (l’anomenat political business cycle). Les estimacions estadístiques incloïen variables de control, com el pressupost per capita dedicat a festes majors durant el període 2011-13 (que servien com a referència base de la despesa habitual al municipi en festes majors), així com nombroses variables econòmiques, polítiques i sociodemogràfiques.
A la figura següent hi veiem un resum dels resultats. Hi observem els valors esperats de canvi en el suport al partit de l’alcalde en funció del canvi en el percentatge de diners dedicats a festes majors entre el període 2011-13 i 2014 (eix esquerre). L’histograma (eix dret) mostra la distribució del canvi en el percentatge de diners dedicats a festes. El gràfic il·lustra que els alcaldes que van duplicar la quantitat de diners per capita dedicats a festes durant la legislatura van obtenir en les eleccions següents un percentatge de vot dos punts percentuals més alt.
Figura 1. Impacte predit del percentatge de canvi en la despesa per capita dedicada a festes majors entre el 2011-13 i el 2014, en la diferència en el suport al partit de l’alcalde el 2015
Per què les festes majors generen un benefici electoral?
Corroborada la relació, calia preguntar-se el perquè les festes majors generen una recompensa electoral positiva. Teníem tres intuïcions diferents. D’acord amb la primera, esperàvem que la despesa en festes majors comportés un plus electoral elevat quan s’organitzen esdeveniments altament visibles —com ara corregudes de bous.
Per testar si això és cert, vam emprar una base de dades d’El País sobre esdeveniments taurins a tot Espanya. Vam classificar els municipis en funció de si, al llarg de l’any, celebraven alguna festa que inclogués bous. Tot seguit, vam mirar si l’efecte de la despesa era més beneficiós en aquells municipis on se celebraven esdeveniments amb bous, o no. Les dades, però, no van confirmar la hipòtesi (vegeu el panell superior esquerre de la figura 2).
La segona intuïció que volíem testar és si l’efecte de gastar en festes majors no es devia tant a si els esdeveniments eren grans o petits, sinó al fet que, en alguns casos, les festes aconsegueixen que la gent estigui més contenta. Potser les persones només reaccionen positivament a les festes majors quan d’altres qüestions municipals van bé —i, com és ben sabut, estar satisfet està correlacionat amb votar el partit que governa.
O al contrari: seguint la famosa narrativa de pa i circ, les festes majors aconsegueixen distreure la població quan les coses van mal dades. L’explicació basada en la satisfacció la vam mirar de dues maneres.
En primer lloc, vam analitzar si l’efecte de la despesa en festes majors seria més gran en municipis on les finances municipals estaven equilibrades. Això ens permetria comprovar si l’efecte de la despesa en festes va ser més important als municipis amb menor deute acumulat. Els resultats d’aquesta hipòtesi es presenten al panell superior dret de la figura 2. Com podem comprovar, és precisament als municipis on el deute públic del 2015 era menor on l’efecte de la despesa en festes va tenir un impacte més gran en el canvi al suport al partit de l’alcalde. Amb valors superiors al 10% de deute, l’efecte de la despesa sobre el suport al partit de l’alcalde deixa de ser estadísticament significatiu. Per tant, no sembla que la lògica de pa i circ funcioni. L’”efecte festes” només sembla funcionar quan els comptes estan sanejats.
En segon lloc, teníem l’expectativa que l’efecte de les festes majors potser no era tant a curt termini, sinó que la gent només les premia quan en el passat també s’han fet bé. Per què premiar electoralment un alcalde quan només ha organitzat una bona festa major, precisament la de l’últim any de legislatura? Els resultats es poden observar al panell inferior de la figura 2: el creixement de suport a l’alcalde sembla dependre de la quantitat de diners que el consistori va dedicar a festivitats públiques durant els primers anys del mandat. Per exemple, si el municipi va gastar una mitjana de 40€ per habitant durant el període 2011-13, duplicar aquesta quantitat a les eleccions de 2014 va suposar una millora electoral de 4 punts percentuals per al partit de l’alcalde en les eleccions següents. Per contra, si el pressupost per habitant entre el 2011-13 va ser de 80€, gastar 160€ per capita va suposar un increment de més de 5 punts percentuals per al partit de l’alcalde.
Figura 2. Efecte marginal del percentatge de canvi en la despesa per capita dedicada a festes majors entre el 2011-13 i el 2014, en la diferència en el suport al partit de l’alcalde el 2015, en funció de diverses variables moderadores
En resum, el nostre estudi troba que la despesa pública en festes majors afecta positivament el suport al partit de l’alcalde en les eleccions següents. I que això es produeix sobretot quan el municipi té un deute baix i quan aquest ha organitzat festes majors econòmicament importants al llarg de la legislatura.
Aquest estiu, a les xarxes, molta gent es meravellava de les festes majors que s’havien organitzat al seu municipi. Entre les ganes de festa postpandèmia i l’any electoral, potser sí que les festes eren més grosses que mai. Tindran un efecte electoral aquest cop? Passada la ressaca (de festes majors i electoral) caldrà tornar-ho a mirar.
