El canvi climàtic és una realitat inqüestionable que els darrers anys està afectant de manera especialment greu les persones, els sectors socioeconòmics, els sistemes naturals i els territoris. En aquest article parlem dels costos de les onades de calor.
Costos de l’adaptació correctiva dels impactes de les onades de calor
Les onades de calor i les temperatures extremes que es van viure l’estiu de l’any passat van causar un total de 1.772 morts a Catalunya (Ballester et al., 2022). L’estiu de 2022 va ser el més calorós mai registrat a Europa i va batre rècords de temperatura, sequera i incendis forestals. Eurostat va notificar un excés de mortalitat inusualment alt, i l’estudi apunta que al continent europeu es van produir 61.672 morts atribuïbles a la calor. Malauradament, aquestes dades mostren que les morts anuals per onades de calor són molt preocupants i superen les dades de les víctimes en accidents de trànsit a les carreteres a Catalunya (Anuari estadístic d’accidents trànsit a Catalunya 2021).
L’impacte del canvi climàtic en la salut de les persones és una qüestió molt sensible que no admet avaluacions en termes econòmics; amb tot, sí que caldrà considerar les repercussions econòmiques que tindrà sobre els pressupostos públics del sistema sanitari, l’atenció dels col·lectius més vulnerables a la calor o les noves pandèmies i migracions derivades del canvi climàtic.
Un dels col·lectius vulnerables són els infants. Enguany, el Departament d’Educació ha anunciat la primera fase del pla de xoc d’adequació al canvi climàtic amb un pressupost de 5 milions d’euros per instal·lar aire condicionat en 100 centres educatius. La previsió del departament és que en cinc anys s’hagin climatitzat els 800 equipaments patrimoni de la Generalitat (instituts, escoles, llars d’infants i escoles d’educació especial).
Així mateix, tampoc podem obviar l’impacte que està tenint l’augment de la temperatura i de la freqüència i intensitat de les onades de calor, el preu de l’energia i la baixa eficiència energètica del parc d’habitatges en el nombre de llars que pateixen pobresa energètica. El 2021, el 10,22 % de les llars catalanes es van trobar en situació de pobresa energètica, un 27,8 % més que l’any 2020. El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat va destinar 10,8 milions d’euros per condonar el deute de les famílies vulnerables en situació de pobresa energètica dels anys 2019 i 2020, i 9 milions d’euros per sufragar el deute de les famílies en aquesta situació de l’any 2021. El Departament de Drets Socials ha creat una oficina de suport a l’abordatge integral de la pobresa energètica, que tindrà una vigència de tres anys i comptarà amb un pressupost d’1,65 milions d’euros.
D’altra banda, l’Organització Internacional del Treball (OIT) apunta que Espanya perdrà una productivitat equivalent a 7.700 llocs de feina degut als impactes del canvi climàtic, especialment pels efectes de la calor sobre els treballadors de la construcció o el sector agrari.
Finalment, el sector turístic haurà d’afrontar un canvi de model els propers anys i fer una aposta decisiva per la desestacionalització. L’impacte en el turisme de neu i els territoris de muntanya que en viuen serà notable, degut a l’increment de temperatures i a la inviabilitat d’algunes estacions d’esquí. El turisme de sol i platja també haurà d’adaptar-se, ja que les onades de calor reduiran l’atractiu dels viatgers pels països mediterranis (Matei et al., 2023). L’agència creditícia Moody’s ha posat recentment el focus en Espanya i ha indicat que els fenòmens climàtics extrems tindran efectes negatius en el turisme els propers anys. Les repercussions econòmiques que pot tenir el canvi climàtic en el sector que aporta el 12% del PIB de Catalunya no poden ser menystingudes.
Costos de l’adaptació preventiva dels impactes de les onades de calor
Pel que fa als episodis d’onades de calor, les xarxes de refugis climàtics que s’estan desplegant arreu de pobles i ciutats de Catalunya esdevenen un instrument preventiu del tot necessari. La ciutat de Barcelona, per exemple, ja disposa de més de 200 espais (centres cívics, biblioteques, parcs, piscines,…) repartits arreu dels districtes. Caldrà assumir en els pressupostos municipals, com a una despesa de caràcter estructural, els costos de manteniment i d’obertura d’aquests espais.
Així mateix, per combatre de manera preventiva l’impacte de les onades de calor en la salut dels treballadors ja s’han començat a impulsar reformes de caràcter normatiu: per exemple, l’aprovació recent del Real-Decreto-ley 2/2023.
Un altre front on caldrà actuar preventivament és a evitar episodis de grans incendis forestals. Les darreres dades pressupostàries indiquen que s’han triplicat els recursos previstos per a incrementar els treballs forestals, executar perímetres de protecció, incrementar mitjans, etc. El Pla de prevenció d’incendis forestals de Catalunya 2022-2025 està dotat amb 74 milions d’euros.
Quant a les possibles mesures d’adaptació preventives del sector turístic cal assenyalar que l’art. 25.2 de la Llei de canvi climàtic preveu que els municipis turístics disposin d’un pla que garanteixi els serveis bàsics municipals en època de màxima afluència turística (abastament d’aigua potable, subministrament d’energia, gestió de residus, transport, depuració d’aigües residuals urbanes i atenció primària de salut). El finançament per als ens locals per a portar a terme aquestes planificacions de contingència climàtica preventives es podrien nodrir de l’impost d’estades turístiques (segons dades de la Direcció General de Turisme, la recaptació de l’impost ha estat de 278 milions d’euros en el període 2012-2018). Per al cas específic dels municipis del litoral català, l’ESCACC30 també planteja actuacions d’adaptació correctives tals com la renaturalització de la franja costanera i, si escau, en àmbits altament vulnerables i excessivament urbanitzats portar a terme actuacions de desurbanització.
Finalment, cal fer esment de la recent convocatòria 2023-2025 de 35 milions d’euros que el Departament d’Acció Climàtica ha obert per als ens locals de Catalunya per executar projectes i actuacions tant de mitigació com d’adaptació al canvi climàtic. Entre les actuacions subvencionables per a reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic destaquen la millora de l’eficiència de les xarxes municipals d’abastament d’aigua o l’aprofitament de recursos hídrics no convencionals per a usos no potables en equipaments municipals, la intervenció en espais públics amb l’objectiu d’esmorteir els efectes de les illes de calor urbanes i la protecció de la població contra l’increment en el risc de fenòmens meteorològics extrems.
Els recursos econòmics de la Generalitat pressupostats per a fer front als costos del canvi climàtic a Catalunya
Cal, també, fer un apunt sobre les dades agregades que presenta l’Informe sobre la perspectiva climàtica dels pressupostos 2023 de la Generalitat de Catalunya.
L’informe indica que el conjunt de l’anomenada despesa verda dels pressupostos s’ha xifrat en un total de 2.607,9 milions d’euros, que equival al 5,7 % de les despeses consolidades del sector públic de la Generalitat de Catalunya. Al marcador de despesa pública vinculada a l’adaptació al canvi climàtic s’han etiquetat un total de 1.058,7 milions d’euros, catalogada en els programes pressupostaris del cicle de l’aigua, la protecció i conservació del medi natural, les polítiques de sensibilització, la modernització de les infraestructures de regadiu i millores agràries i pesqueres, així com la protecció civil i la prevenció i extinció d’incendis.
Les xifres ofereixen tota mena d’interpretacions, d’una banda, hi ha qui considera que són dades preocupants i molt minses per a afrontar un repte ambiental, social i econòmic majúscul; de l’altra, hi ha qui considera que la redistribució dels recursos està mal plantejada i gestionada de manera poc eficaç, i també hi ha qui pensa que la inversió en adaptació ha d’impulsar-se prioritàriament amb capital privat i l’assignació pública en els pressupostos ha de ser residual.
En tot cas, l’emergència climàtica és una realitat indefugible que està impactant en la vida dels ciutadans, en els sistemes ambientals que ens proveeixen de serveis ecosistèmics i en les empreses i sectors econòmics.
Les dades exposades en aquest article són només una petita pinzellada de la magnitud econòmica dels costos d’episodis recents viscuts a Catalunya i les estimacions de xifres pressupostàries dels poders públics per fer-hi front.
La realitat és complexa i, segurament, els escenaris en què ens trobarem els propers anys propiciaran una combinació d’estratègies preventives/correctives degudament ponderades en funció dels costos directes i indirectes dels impactes del canvi climàtic.
Així mateix, caldria una anàlisi amb més profunditat del cost eficàcia de moltes de les polítiques públiques i de les mesures que els experts plantegen, però l’emergència obliga a actuar, si no volem veure seriosament compromesa la nostra realitat.
