El canvi climàtic és una realitat inqüestionable que els darrers anys està afectant de manera especialment greu les persones, els sectors socioeconòmics, els sistemes naturals i els territoris. En un article anterior vam parlar dels costos de la sequera. En aquest article parlem dels costos de les inundacions.
Costos de l’adaptació correctiva dels impactes de les pluges torrencials, inundacions i temporals marítims extrems en el territori
Les inundacions del riu Francolí de la tardor del 2019, amb una crescuda de cabal de fins a 1.200 m3/s, van ocasionar danys molt greus als municipis de la Conca de Barberà (Montblanc, l’Espluga de Francolí, Vimbodí, Poblet i Vilaverd). La riuada va causar morts i desapareguts. Les primeres estimacions dels tècnics municipals apuntaren a pèrdues superiors a 12 milions d’euros.
Les ajudes de les administracions públiques per a la recuperació de les zones afectades van habilitar-se un any més tard (Reial Decret 778/2020). Ha calgut disposar 1,6 milions d’euros d’ajuts de l’Estat, 1,5 milions de la Generalitat de Catalunya i recursos addicionals de les administracions locals per reparar una part dels danys.
El gener del 2020, el temporal Gloria o de Santa Agnès va afectar greument el país. Una llevantada amb precipitacions importants i un extraordinari temporal de vent van causar danys significatius en un 40% dels municipis de Catalunya. Es va estimar que les pèrdues econòmiques van ser de més de 500 milions d’euros en danys sobre els equipaments municipals, infraestructures de transport i afectacions a passejos marítims i platges (Oficina Catalana del Canvi Climàtic, 2020).
Aquest any 2023, la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya ha activat en les tres primeres setmanes de setembre tres cops l’alerta del pla Inuncat, en consonància amb una tendència cap a la tropicalització del clima mediterrani, amb fenòmens extrems com ara les inundacions de Grècia.
En aquest sentit, els municipis de les Terres de l’Ebre han estat de nou colpejats per les inundacions de fa unes setmanes. L’extrema vulnerabilitat del Delta de l’Ebre al canvi climàtic —junt amb els fenòmens de subsidència deltaica i la manca d’aportació de sediments del riu— s’ha posat de manifest en diverses ocasions els darrers cinc anys (2018, 2020 i 2023) i ha causat pèrdues i danys catastròfics.
El temporal Gloria va provocar que el mar arribés més de 3 km terra endins i va afectar al voltant de 2.300 ha d’arrossars, que van quedar inundats i plens de sorra. L’onatge va destrossar la franja costanera de la desembocadura del riu i la violència i l’embat de les onades van colpejar greument les façanes litorals de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i Alcanar. Més de 1.000 veïns es van quedar sense llum a Horta de Sant Joan. La barra del Trabucador va patir diversos trencaments, que van fer que s’obrissin canals entre mar obert i la badia dels Alfacs. La barra de sorra de l’illa de Buda també va desaparèixer.
En l’episodi de gota freda d’aquest setembre, el confinament dels ciutadans i els danys materials també han estat destacables: edificis, cotxes, infraestructures viàries i ferroviàries, i explotacions agràries han quedat malmesos pels desbordaments de torrents, rieres i barrancs. Alcanar, Ulldecona i Santa Bàrbara han estat declarats zona catastròfica i els governs municipals demanen un avançament dels diners de les subvencions i ajuts en trobar-se en “una situació d’emergència econòmica pel fort impacte de la despesa per catàstrofes naturals”.
Cal recordar que el 10% de la població catalana (705.000 persones) viu en zones inundables i un 1,4% (110.000 persones) en zones de molt alt risc d’inundació fluvial, situades principalment al litoral nord, el Pirineu, el Baix Ebre i el Montsià. Entre els riscos naturals greus, a Catalunya el risc d’inundacions és la primera causa de pèrdues econòmiques i de vides humanes. Amb els darrers episodis d’inundacions, ciutadans afectats i responsables polítics ja estan apuntant obertament a la necessitat d’expropiacions per a poder corregir l’elevada exposició al risc fruit d’un urbanisme expansiu d’anys passats amb nul·les consideracions vers el medi ambient i els riscos naturals.
Amb una elevada densitat de població i una urbanització intensiva, els municipis costaners de Catalunya també són altament vulnerables als temporals marítims extrems, a la pèrdua de sorres i al retrocés de les platges. El sector turístic reclama minimitzar aquestes afectacions i la Direcció General de Costes del Ministeri per a la Transició Ecològica fa anys que executa obres d’emergència de regeneració i estabilització de platges amb moviments de sorres per a combatre l’erosió (més de 5 milions d’euros executats els últims tres anys en actuacions a les demarcacions de Barcelona i Tarragona).
En les zones amb més activitat turística, com ara la Costa Brava i la Costa Daurada, el PIB podria disminuir entre un 16% i un 19% l’any 2075 si continua la regressió actual (Garola et al, 2022).
No obstant això, la regeneració de sorres amb mitjans mecànics és insostenible a llarg termini i té uns costos econòmics i ambientals elevats i creixents.
Costos de l’adaptació preventiva dels impactes de les pluges torrencials, inundacions i temporals marítims
El Govern ha aprovat el Pla de gestió de risc d’inundacions, el qual preveu estudiar els efectes del canvi climàtic en les inundacions fluvials i abordar mesures d’adaptació. La inversió prevista supera els 140 milions d’euros (127 milions de l’Agència Catalana de l’Aigua, 9,5 milions a càrrec de la Direcció General de la Costa i el Mar i més de 3 milions provinents dels titulars de les infraestructures). S’estan plantejant, doncs, mesures d’adaptació des d’una perspectiva preventiva del risc tals com introduir canvis en l’ordenació territorial i en els planejaments urbanístics, la reducció de la vulnerabilitat dels béns afectats o millores en el drenatge urbà.
Els responsables del planejament territorial i urbanístic hauran d’afrontar els propers temps la correcció d’un disseny urbanístic executat i consolidat de fa anys que no ha tingut en compte els riscos climàtics. Així mateix, caldrà adoptar en les noves planificacions futures mesures preventives que aconsegueixin la transformació de ciutats i pobles en espais resilients. Caldrà dissenyar un urbanisme adaptat a escenaris de menor disponibilitat d’aigua, de fenòmens més freqüents d’illa de calor i de nits tropicals, d’inundacions, d’episodis de contaminació, d’increment dels costos energètics, de la major competència pels usos del sòl, etc.
Els recursos econòmics de la Generalitat pressupostats per a afrontar els costos del canvi climàtic a Catalunya
Cal, també, fer un apunt sobre les dades agregades que presenta l’Informe sobre la perspectiva climàtica dels pressupostos 2023 de la Generalitat de Catalunya.
L’informe indica que el conjunt de l’anomenada despesa verda dels pressupostos s’ha xifrat en un total de 2.607,9 milions d’euros, que equival al 5,7% de les despeses consolidades del sector públic de la Generalitat de Catalunya. Al marcador de despesa pública vinculada a l’adaptació al canvi climàtic s’han etiquetat un total de 1.058,7 milions d’euros, catalogada en els programes pressupostaris del cicle de l’aigua, la protecció i conservació del medi natural, les polítiques de sensibilització, la modernització de les infraestructures de regadiu i millores agràries i pesqueres, i també la protecció civil i la prevenció i extinció d’incendis.
Les xifres ofereixen tota mena d’interpretacions, d’una banda, hi ha qui considera que són dades preocupants i molt minses per a afrontar un repte ambiental, social i econòmic majúscul; de l’altra, hi ha qui considera que la redistribució dels recursos està mal plantejada i gestionada de manera poc eficaç, i també hi ha qui pensa que la inversió en adaptació ha d’impulsar-se prioritàriament amb capital privat i l’assignació pública en els pressupostos ha de ser residual.
En tot cas, l’emergència climàtica és una realitat indefugible que està impactant en la vida dels ciutadans, en els sistemes ambientals que ens proveeixen de serveis ecosistèmics i en les empreses i sectors econòmics.
Les dades exposades en aquest article són només una petita pinzellada de la magnitud econòmica dels costos d’episodis recents viscuts a Catalunya i les estimacions de xifres pressupostàries dels poders públics per fer-hi front.
La realitat és complexa i, segurament, els escenaris en què ens trobarem els propers anys propiciaran una combinació d’estratègies preventives/correctives degudament ponderades en funció dels costos directes i indirectes dels impactes del canvi climàtic.
Així mateix, caldria una anàlisi amb més profunditat del cost eficàcia de moltes de les polítiques públiques i de les mesures que els experts plantegen, però l’emergència obliga a actuar, si no volem veure seriosament compromesa la nostra realitat.
