Tot i tenir una de les pitjors participacions electorals, les eleccions europees de juny de 2024 van mostrar un augment significatiu en el suport als partits conservadors de dretes. Els resultats més notables inclouen AfD a Alemanya (15,9 %), Party for Freedom als Països Baixos (17,7 %), Rassemblement National a França (31,4 %), i Vox a Espanya (9,6 %). De la mateixa manera, els resultats de la primera ronda de les eleccions legislatives franceses del 30 de juny van revelar que el 33,15 % dels vots eren a favor del partit de Marine Le Pen. Aquests partits, entre d’altres, no sols representen una postura conservadora, sinó que també es reconeixen com a expressions clares de populisme en el context europeu.
El populisme afecta l’economia global i l’economia global influeix en el populisme, amb el recent augment del populisme vist sovint com una reacció contra la globalització. Analitzar-lo és crucial per entendre’n les implicacions en termes de llibertats civils i qualitat democràtica, i els economistes hi estem interessats a causa del seu demostrat impacte negatiu en el rendiment econòmic. Segons Funke et al. (2023), els països liderats per líders populistes experimenten una pèrdua del PIB del 10 % durant 15 anys en comparació amb països similars sense aquest lideratge populista. A nivell local, s’ha demostrat que els populistes deterioren la qualitat de la burocràcia i augmenten la despesa pressupostària (Morelli et al., 2021), de manera que queda afectat el seu potencial de desenvolupament (Bellodi et al., 2024). Amb el 25 % dels països a tot el món governats ara mateix per partits populistes o coalicions, el cost macroeconòmic global del populisme pot ser substancial.
En un document de treball recent (Docquier et al., 2024), hem analitzat els vincles entre populisme i globalització en el període de 1960 a 2018 en més de 55 països, i a la present entrada us en resumim els resultats. En concret, explorarem l’efecte específic del nivell educatiu dels immigrants que arriben al país i el tipus de llocs de treball als quals afecten les importacions sobre els resultats electorals dels partits populistes.
Mesurant el populisme i la seva evolució
Per mesurar el populisme, normalment es classifica quins partits ho són, per la seva tendència a combinar una forta postura antielit i un fort compromís per protegir les persones contra les forces “malvades” del capitalisme global (per al populisme d’esquerra) o el cosmopolitisme (per al populisme de dreta). Per contra, nosaltres reconeixem que les idees populistes es veuen reflectides en el continu de l’espectre polític i, per tant, atribuïm una ”puntuació populista” a tots els partits que es presenten en unes eleccions legislatives a partir de l’anàlisi del text de les seves plataformes polítiques (a partir de la base de dades del Manifesto Project), i definim un llindar (basat en criteris àmpliament discutits en el nostre article) per sobre del qual un partit es classifica com a populista. Agregant els percentatges de vot obtinguts per aquests partits obtenim el “volum” de populisme, mentre que ponderant la “puntuació populista” pel percentatge de vot obtingut per cada una de les forces polítiques (populistes o no) obtenim una mesura del “centre de gravetat” del populisme o “marge ponderat”, tal com mostra la figura 1.
La figura 1 mostra com totes dues dimensions han fluctuat des de principis de la dècada de 1960, han arribat sovint a pics en temps de crisis econòmiques amb notables diferències en termes d’evolució´ entre Europa i la resta del món. El recent augment del populisme és concreta a Europa i, al contrari que als anys 80, el creixement actual no és impulsat només per partits populistes sinó també per la difusió d’aquestes idees entre els partits tradicionals. Fora d’Europa, els nivells actuals de populisme són més baixos que en el passat, degut principalment al declivi del populisme d’esquerres.
Figura 1: Evolució del populisme – Volum i marge ponderat
(a) Volum de vot (volume margin)
(b) Marge ponderat (mean margin)
Font: Docquier et al. (2024). Fig. (a) Calculat com la suma del percentatge de vot per als partits populistes. Fig. (b) Marge ponderat de populisme, calculat com la puntuació mitjana de populisme sobre el total de vot. Les dues xifres mostren les mitjanes en moviment, inclosos 3 anys abans i 3 anys després de cada data.
Globalització i immigració: impacte segons el seu nivell de qualificació
Dit això, al nostre treball, intentem explicar aquestes dues dimensions (volume margin i mean margin) a partir de l’extensió i el tipus de xocs de globalització que han experimentat els votants de cada país, en termes de competència dels seus llocs de treball amb importacions de mercaderies intensives en mà d’obra de diferent nivell de qualificació i l’arribada d’immigrants de diferents nivells de qualificació (alta o baixa). El resultat principal de la nostra anàlisi empírica és que el vot populista total (tant de dretes com d’esquerres) reacciona fortament a l’estructura d’habilitats dels xocs de globalització que pateix cada país.
Figura 2: Impacte de la immigració i globalització sobre el vot populista
(a) Volum de vot (volume margin)
(b) Marge ponderat (mean margin)
Font: Docquier et al. (2024). Impactes estimats dels xocs de globalització específics segons el nivell de qualificació de la immigració i la intensitat en l’ús de mà d’obra de les importacions. Les línies verticals mostren els intervals de confiança del 90 % per als impactes estimats.
La figura 2 resumeix els resultats, i mostra com l’arribada d’immigrants d’alta i baixa qualificació té un efecte oposat en el vot a favor del populisme de dretes. Les importacions de béns que són intensius en mà d’obra d’alta qualificació, així com la immigració altament qualificada, disminueixen el vot populista (principalment el de dretes). Un augment d’1 punt percentual en la taxa de migració d’alta qualificació s’associa amb una disminució d’1,32 punts percentuals en el vot dels partits populistes de dreta. En canvi, tant l’augment d’immigració de baixa qualificació com de productes intensius en mà d’obra no qualificada, s’associen a un augment del populisme de dretes. En concret, la immigració provoca un creixement del populisme de dretes i una reducció del d’esquerres, però no està clar si per un canvi de vot de l’esquerra cap a la dreta de certs votants o per un desplaçament de tota la distribució de votants cap a la dreta pel xoc derivat de la immigració de baixa qualificació. A més, trobem que el marge ponderat del populisme només es veu afectat significativament quan es considera l’efecte de les importacions de baixa qualificació, el que implica una generalització de les postures populistes als parlaments nacionals. La nostra anàlisi també destaca la importància d’estimar conjuntament la relació entre populisme i migracions específiques d’habilitats i xocs comercials.
Figura 3: Interaccions amb amplificadors/atenuadors del vot populista
(a) Crisi econòmica
(b) Desindustrialització
(c) Cobertura d’Internet
(d) Diversitat comerç i immigració
Font: Docquier et al. (2024). Notes: Els objectes negres (quadrats), blaus (triangles) i vermells (diamants) corresponen a les dimensions global, dreta i esquerra, respectivament. La variable dependent és el marge del volum en els plafons esquerres, mentre que el marge mitjà és en els plafons de la dreta. Les estimacions representen els coeficients del terme d’interacció entre la migració (baixa educació) i les importacions (baixa habilitat) amb un dummy igual a 1 si el país experimentava un any de creixement real negatiu cinc anys abans de l’any electoral (figura a), així com els proxies per a la desindustrialització (figura b), per a la cobertura d’Internet (figura c), i la diversitat comercial i la distància genètica immigració (figura d). Les línies verticals reporten intervals de confiança del 90 %.
Finalment, la figura 3 mostra com interactuen altres determinants del populisme sobre l’efecte de globalització i immigració sobre el vot populista. En concret, trobem que la magnitud dels efectes dels xocs de globalització de baixa qualificació s’exacerba durant les crisis econòmiques i els períodes de desindustrialització, així com durant l’expansió d’Internet. No obstant això, l’impacte es veu mitigat quan hi ha una major diversitat entre els socis comercials i els països emissors d’immigrants.
En conjunt, els nostres resultats confirmen la necessitat de tenir en compte la dimensió del nivell de qualificació específica del comerç i la immigració a l’hora d’analitzar els determinants del populisme. La clau per a la política d’immigració és que l’augment de la immigració no condueix necessàriament a un augment de la votació d’extrema dreta, sempre que s’apliquin polítiques més selectives que prioritzin els immigrants qualificats. Aquest enfocament, no només frena els vots populistes, sinó que també proporciona beneficis econòmics substancials a les nacions amfitriones. Per tant, la reducció del vot populista pot considerar-se un resultat secundari favorable de la immigració qualificada.
La imatge de capçalera pertany a IDB Improving lives.
