Les polítiques de provisió mixta d’educació tendeixen a reforçar dinàmiques de segregació escolar i estratificació social entre els centres educatius i a amplificar, per tant, les desigualtats educatives. L’article d’avui proposa un seguit de mesures per reformar el model català d’escola concertada.
Instaurada fa més de 40 anys, l’educació concertada té un pes molt significatiu en la provisió educativa a Catalunya. Actualment, entorn d’un 35% de l’alumnat català s’escolaritza en centres concertats, amb percentatges molt superiors en alguns nuclis urbans. Tot i això, el model de provisió mixta que representa l’escola concertada ha estat sovint un tema absent (o fins i tot tabú) en el debat educatiu del nostre país. En els sistemes educatius del nostre entorn, però, la realitat és ben diferent. Els resultats d’una recerca recent mostren, a partir d’una revisió sistemàtica de la literatura, que els sistemes de provisió mixta dels països de l’OCDE, independentment dels seus orígens històrics o polítics, han generat debats educatius i socials molt profunds, que han originat intensos processos de reforma educativa en alguns casos (vegeu Zancajo, Verger i Fontdevila, 2021). En aquest article, situem el debat de l’escola concertada en la literatura internacional, a partir dels resultats d’aquest estudi.
El model català de concerts en perspectiva internacional
Lluny de representar una excepció, el sistema català de concerts és, a grans trets, homologable amb el sistema de subsidis públics a l’educació privada present en altres països de l’OCDE. Tot i això, com es mostra al gràfic 1, el nombre de països on la provisió privada subvencionada té un pes rellevant en la matrícula és més aviat limitat.
Gràfic 1. Percentatge de matrícula d’alumnat de 15 anys al sector privat subvencionat, 2018.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades PISA 2018.
Diferents models, problemes similars: provisió mixta i equitat educativa
Els models de provisió educativa mixta existents presenten una heterogeneïtat considerable pel que fa a la seva trajectòria històrica i a la seva regulació. Aquesta diversitat rau en gran mesura en la pluralitat d’objectius polítics perseguits per aquests sistemes, que van des de promoure la llibertat d’instrucció a la competència entre centres i/o l’autonomia pedagògica. Ara bé, malgrat aquesta heterogeneïtat, molts sistemes educatius amb provisió mixta fan front a reptes comuns. L’equitat educativa es revela com un dels aspectes més problemàtics en el marc dels sistemes de provisió mixta. Així, la comparativa internacional ha evidenciat en repetides ocasions com les polítiques de provisió mixta tendeixen a reforçar dinàmiques de segregació escolar i estratificació social entre centres educatius i a amplificar, per tant, les desigualtats educatives (OECD, 2012; Eurydice, 2020).
Opcions de reforma en clau d’equitat
Davant d’aquesta constatació, un número creixent sistemes de provisió mixta han posat en marxa reformes orientades sobretot a atenuar els problemes d’equitat. Els esforços de reforma identificats han tendit a concentrar-se en tres àmbits reguladors:
- Supeditar a criteris de planificació educativa l’entrada i sortida de proveïdors privats al sistema de finançament públic. Implica subordinar el finançament públic a la satisfacció de necessitats d’escolarització identificades en els exercicis de planificació educativa. Les reformes en aquest àmbit poden millorar l’eficiència del sistema, però també prevenir desequilibris entre l’oferta i la demanda, propicis a generar dinàmiques de segregació escolar.
- Finançament. En aquest àmbit s’observen dues línies principals de reforma complementàries. En primer lloc, la prohibició de les quotes d’escolarització a les escoles privades subvencionades, sovint acompanyades d’una equiparació del finançament estatal d’escoles públiques i privades subvencionades o d’una millora generalitzada del finançament públic en educació, com ha estat el cas a Suècia (Wiborg, 2015) i a Xile (Muñoz i Weinstein, 2020). En segon lloc, l’adopció de polítiques de finançament ajustat a necessitats, amb les quals es pretén compensar els efectes de la distribució desigual de l’alumnat, però també prevenir aquests desequilibris incentivant l’escolarització d’alumnat socialment desafavorit a partir de la dotació de recursos extraordinaris. Un exemple d’aquesta darrera línia de reforma el trobem en el programa Pupil Premium implementat a Anglaterra (Gorard et al., 2019).
- Tria escolar. En aquest àmbit, les reformes internacionals tendeixen a reduir al mínim el marge d’autonomia dels centres educatius en matèria d’admissió de l’alumnat i a implementar sistemes de tria controlada, que impliquen l’adopció de criteris comuns en cas de sobredemanda i mecanismes de control extern (Musset, 2012). En aquesta línia, Xile ha centralitzat el procés de tria de centre en una única plataforma digital (Carrasco et al., 2019) i la comunitat flamenca de Bèlgica ha instaurat sistemes de quotes per a l’alumnat socialment desafavorit (Cantillon, 2011).
Implicacions per al model català de concerts
El marc pel qual es regula sistema de concerts educatius de Catalunya té l’objectiu formal d’equiparar el sector privat subvencionat al sector públic. Ara bé, aquesta aposta per l’equivalència entre les dues xarxes no sempre té una correspondència en la pràctica administrativa i la legislació vigent. Mostra d’això és que, com es desprèn de la taula 1, l’escola concertada participa de manera insuficient en l’escolarització de la població més vulnerable. A més a més, com s’observa a la taula 2, el percentatge de les aportacions familiars a l’escola concertada és molt més elevada al nostre país que a països on el sector concertat té una presència similar en la provisió educativa.
Taula 1. Distribució de l’alumnat amb beca menjador segons titularitat del centre (%), ciutat de Barcelona, curs 2017-18
Font: Adaptat d’Institut Infància i Adolescència (2019).
Taula 2. Percentatge de recursos segons origen i sector de titularitat. Qüestionari de directors de PISA 2018
1Dades provinents de PISA 2012, no disponibles desagregades per comunitats per edicions posteriors
Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades PISA 2018.
D’això és desprèn que, si es vol avançar cap a l’equivalència entre xarxes i combatre la segregació escolar calen reformes de gran calat. En primer lloc, cal introduir millores importants en el finançament educatiu. Aquestes millores han d’anar vinculades a un sistema més transparent de rendició de comptes, a la corresponsabilització del sector concertat en l’escolarització de l’alumnat socialment desafavorit i, sobretot, a la supressió efectiva de les contribucions familiars. Cal, també, fer efectives les disposicions del nou Decret d’admissions que permeten reforçar el pes dels criteris de planificació educativa en el disseny de l’oferta pública i concertada, per tal d’evitar situacions de sobreoferta i garantir la distribució equilibrada de l’alumnat. Per últim, reforçar la centralització de la gestió del procés de preinscripció escolar també permetria evitar pràctiques selectives per part de determinats centres.
Aquestes grans línies de política educativa no són només necessaries, sinó que també són factibles si ens remetem a l’experiència de reforma recent dels països del nostre entorn. Des d’una perspectiva internacional, Catalunya arriba tard al debat del model d’escola concertada. Tanmateix, val més tard que continuar posposant canvis pendents.
La fotografia de la capçalera ha estat cedida per la fotògrafa Marta Ramoneda.
Gràcies per l’article. Trobo a faltar alguna referència als treballadors i treballadores dels centres concertats i la comparació de les seves condicions laborals i prestacions socials (inexistents) respecte dels companys dels centres públics de Catalunya i respecte a altres països.
Sense dubte, el professorat és un àmbit central en la regulació del sector concertat. Al nostre país, calen millores per avançar cap a l’equivalència entre xarxes, també en relació a aspectes com els que es mencionen al comentari. Malauradament, per una qüestió d’extensió, ens hem centrat en els àmbits de regulació que més sovint es destaquen en la literatura internacional sobre reformes de models de provisió mixta. En altres treballs que estan a punt de publicar-se, tractem el tema del professorat de forma més extensa