Lectures 719
Temps de lectura6 minuts

La Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat ens informava fa pocs mesos que, a Catalunya, les dones ocupen només el 22,8% de les places de catedràtic. Igualment, tan sols en un 27% dels casos els grups de recerca catalans estan liderats per una dona. Aquestes dades posen en evidència com, en l’àmbit científic, les dones ens trobem clarament infrarepresentades en les categories superiors de la carrera acadèmica. D’explicacions al darrere d’aquestes xifres n’hi ha moltes i de naturalesa molt diversa. Avui, però, em vull centrar en les avaluacions que fan els estudiants de la nostra activitat docent al final de cada semestre.

I per què són importants les avaluacions docents? Doncs perquè poden ser utilitzades en decisions sobre contractació o promoció del professorat universitari i en la concessió dels trams de docència (bonificats amb un complement salarial). També perquè poden tenir un efecte en la confiança que cada professor té de la seva pròpia docència. Després d’una mala avaluació, un professor pot decidir dedicar més temps a la preparació de les seves classes i, per tant, menys temps a la recerca, la qual cosa es pot traduir en una progressió més lenta de la seva carrera acadèmica.

I què en sabem de les avaluacions docents dels professors i les professores? La literatura acadèmica interessada en la discriminació al mercat de treball ja fa temps que ha demostrat l’existència d’un biaix de gènere (Boring, 2017; Mengel et al., 2019). De mitjana, les dones reben pitjors avaluacions que els homes sense que aquesta diferència es pugui explicar per diferències objectives en la qualitat docent. Mengel et al. (2019); a més, troben que el biaix procedeix bàsicament dels nois estudiants i també que és present quan l’alumnat avalua els materials docents (fins i tot, si els materials utilitzats per professors i professores són exactament els mateixos!).

Recentment, m’he interessat per l’impacte que pugui haver tingut la docència en línia adoptada massivament amb l’arribada de la pandèmia en les avaluacions docents. L’objectiu de la recerca que m’he plantejat és conèixer si la docència en línia pot haver contribuït a reduir el biaix de gènere en les avaluacions docents o si, en cas contrari, pot haver ajudat a ampliar-lo. A priori, tots dos resultats són possibles i deguts a múltiples causes. Per exemple, diuen MacNell et al. (2015) que els estudiants tenen expectatives diferents pel que fa a l’estil docent dels seus professors i professores. Mentre que dels homes s’espera que siguin eficients, professionals, objectius i, fins i tot, un xic autoritaris, de les dones s’espera que siguin accessibles, acollidores, càlides… En la mesura que les classes virtuals permetin a un gènere o l’altre complir millor amb les expectatives dels estudiants, la diferència en les avaluacions docents per gènere pot augmentar o disminuir. 

Així, a partir de les dades de totes les avaluacions docents de la Universitat de Girona per als cursos 2018-2019 i 2019-2020 analitzo amb models de diferències en diferències i efectes fixos per professor l’impacte de la docència en línia en les avaluacions del professorat. Comparo l’avaluació docent de professors i professores en el segon semestre del curs 2019-2020 (o “semestre COVID”) amb les avaluacions rebudes pels mateixos professors durant el primer semestre del mateix curs acadèmic, i amb les avaluacions dels dos semestres de curs 2018-2019. Això em permet avaluar l’impacte de la docència en línia en l’avaluació docent de cada professor més enllà de diferències causades per l’estil docent o la personalitat del professor. Resultats preliminars indiquen que la docència en línia hauria impactat negativament en l’avaluació docent de les professores però no dels professors. Així, de mitjana, durant el semestre en línia, les dones haurien rebut una avaluació docent 0,063 punts inferior a l’obtinguda en semestres previs mentre que l’avaluació dels homes no hauria patit cap canvi.

És clar que les causes darrere d’aquestes xifres podrien ser múltiples i no necessàriament resultat d’un biaix de gènere (conscient o no) dels estudiants. Podria ser que, efectivament, les professores van fer pitjor la seva feina durant el primer semestre en línia (donades les dificultats de conciliació que vàrem patir les mares amb nens petits durant el confinament… no seria estrany!). Anàlisis addicionals, però, ens indiquen que no va ser així. Molt encertadament, a la Universitat de Girona, en l’avaluació del professorat del semestre COVID es van afegir tres preguntes que ens permeten conèixer l’opinió dels estudiants sobre com professors i professores es van adaptar al nou entorn virtual. La primera pregunta COVID deia “Estic satisfet/a amb l’adaptació dels materials de suport”; la segona “Valoro satisfactòriament les activitats de suport i de tutoria del/de la professor/a en aquest període”, i la tercera “El volum de treball adaptat és coherent i proporcionat als crèdits de l’assignatura”. Com en les altres preguntes del qüestionari, els estudiants podien respondre des de “molt en desacord” (amb un 1) a “molt d’acord” (amb un 5). Com es pot comprovar en la figura, els estudiants ens diuen que professors i professores van fer igual de bé la seva feina durant el semestre en línia. 

He analitzat altres possibles explicacions. Per exemple, m’he fixat si les notes finals obtingudes pels estudiants en el semestre en línia van ser pitjors en el cas de tenir una professora que en el cas de tenir un professor. I tampoc. Fins i tot en les assignatures compartides entre homes i dones, amb un examen final comú, els estudiants de professores obtenen lleugerament millors notes. L’experiència prèvia en l’assignatura o altres aspectes de la docència recollits en el qüestionari docent que respon l’alumnat (per exemple, respecte dels materials de l’assignatura o el mètode d’avaluació) tampoc indiquen que les docents van fer pitjor la seva feina. També he comprovat la possibilitat que els estudiants s’autoseleccionessin en determinades assignatures que puguin explicar aquesta diferència en les avaluacions (més difícils o menys adaptables a l’entorn en línia). Si fos així, i aquestes assignatures fossin majoritàriament impartides per dones, potser la diferència en les avaluacions docents s’explicaria per diferències en la naturalesa de les assignatures que imparteixen. També comprovo que no és així.

Descartades totes aquestes possibilitats, crec que els resultats es poden atribuir a un cert biaix de gènere dels estudiants, que s’hauria ampliat amb la docència en línia. Les anàlisis per subgrups, de fet, ens en donen més indicis. Resulta que són les professores joves i sense contracte permanent les que més pateixen l’impacte negatiu de la docència en línia en les seves avaluacions docents. I són els nois i els estudiants que suspendran el curs d’on sorgeixen els resultats…Crec que hem d’estar ben atents a totes les conseqüències de la docència en línia. També les relacionades amb el biaix de gènere. Ens hem de replantejar l’ús de les avaluacions docents a la universitat si, de fet, serveixen per perjudicar el professorat en una posició més dèbil. I si, en qualsevol cas, les avaluacions docents es consideren una bona eina d’avaluació, els rectorats de les universitats haurien de plantejar-se què es pot fer per eliminar aquest biaix de gènere. A tall d’exemple, vegeu l’excel·lent intervenció proposada per Boring i Philippe (2021) en una universitat francesa.

About Post Author

Sara Ayllon @ayllonsara

Sara Ayllón és professora agregada al Departament d’Economia de la Universitat de Girona. Va obtenir el doctorat en Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2009. Prèviament, va fer un màster en Polítiques Socials a la Unió Europea a la London School of Economics i té una llicenciatura en Economia i una altra en Periodisme. Les seves principals línies de recerca giren entorn l’economia de la pobresa i la desigualtat, el mercat de treball, l’economia de la població i l’economia de la salut.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris