Els opioides analgèsics són medicaments indicats per al tractament del dolor, especialment en casos oncològics i durant processos postoperatoris. Un consum inadequat d’aquests medicaments, però, pot comportar seriosos efectes adversos, com és l’addicció o les morts per sobredosi.
El seu ús inadequat ha provocat problemes de salut pública importants en alguns països; és el cas dels Estats Units, on actualment es considera una epidèmia. Al país nord-americà, les vendes d’aquests medicaments van augmentar un 149% entre els anys 1999 i 2007, i van provocar-hi prop de 400 mil morts per sobredosi.
Figura 1: Mapa sobre el consum d’opioides en l’àmbit mundial.
Font: Use of and barriers to access to opioid analgesics: a worldwide, regional, and national study (2016), a The Lancet.
A Europa, aquesta problemàtica és menys acusada, tot i que també s’han registrat increments considerables en el consum. A Catalunya va augmentar un 45% entre 2012 i 2016, i a Espanya ho va fer en un 110% entre 2010 i 2021.
Així doncs, s’ha observat un increment generalitzat del consum d’opioides en alguns països, mentre continua existint manca d’evidència sobre el seu ús crònic per al tractament del dolor no oncològic. Atesos els riscos associats, l’estudi Geographical, Socioeconomic, and Gender Inequalities in Opioid Use in Catalonia vol estudiar el cas de Catalunya per mitjà d’una anàlisi de les diferències socioeconòmiques, geogràfiques i de gènere en el consum d’opioides.
La principal conclusió de la recerca és que existeixen desigualtats socioeconòmiques i de gènere en el consum d’opioides a Catalunya, i que les persones que consumeixen més opioides són les dones i les persones que viuen en àrees més desafavorides.
Nota metodològica sobre l’estudi
S’ha dut a terme una anàlisi ecològica en què les unitats d’anàlisi són les 372 Àrees Bàsiques de Salut (ABS) que conformen Catalunya l’any 2019. S’han realitzat models de regressió Poisson per quantificar el consum d’opioides segons l’índex socioeconòmic de l’ABS, el grup d’edat i el sexe. Les fonts d’informació han sigut el Registre central de persones assegurades, el Registre de Recepta Electrònica del Servei Català de la Salut i l’Índex Socioeconòmic Compost (ISC), registres administratius d’àmbit sanitari de gran robustesa. La variable d’interès és la Dosi Habitant Diària (DHD), és a dir, el nombre de dosis d’opioide al dia per habitant, segons l’ABS i les característiques edat i sexe. A més, s’ha diferenciat entre el consum d’opioides febles (com el tramadol o la codeïna) i forts (com el fentanil o la morfina).
Seguidament, exposarem els resultats més destacats enfocant-nos principalment en els opioides forts, per la seva rellevància farmacològica i potencial risc d’abús.
Figura 2. Índex Socioeconòmic Compost (ISC) en quartils de les Àrees Bàsiques de Salut, 2019.
Nota: Les àrees més clares (Q1) corresponen a les àrees amb un índex socioeconòmic més alt, mentre que les més fosques (Q4) corresponen a les més desafavorides.
Desigualtats en el consum d’opioides
Els resultats de l’estudi mostren desigualtats socioeconòmiques i de gènere en el consum d’opioides a Catalunya. En primer lloc, s’observa un major consum de medicaments opioides en les àrees més desafavorides (ISC Q4). Aquest fet és fàcilment observable en els mapes descriptius de l’estudi (figura 3) si es comparen amb el mapa de l’ISC (figura 2). A més, la distribució de l’ús d’opioides es mostra en forma de gradient socioeconòmic de l’àrea en tots els grups d’edat, tant en els homes com en les dones, tot i que més accentuat en les dones i en les poblacions més joves (vegeu figura 4). És a dir, com més nivell de privació de l’àrea, més probabilitat que hi hagi un ús d’opioides més elevat. Aquesta relació també s’ha trobat —i de forma encara més prominent— en l’ús d’opioides febles. A més, també s’observen més desigualtats en el consum a les zones urbanes (àrea metropolitana de Barcelona i a les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona), que és on hi ha també més desigualtats socioeconòmiques entre ABS.
Són destacables també les diferències de gènere, en què les dones són les que tenen un consum més elevat en termes absoluts, i les que tenen un gradient socioeconòmic més acusat (particularment en la franja d’edat de 45-64 anys, en què el consum és més prevalent). En aquesta franja d’edat, les dones de les àrees més desafavorides consumeixen més del doble d’opioides (106%) que les de les àrees més benestants. En el cas dels homes i per la mateixa franja d’edat, els de les àrees més desafavorides en consumeixen un 60% més que els homes de les àrees més benestants.
Figura 3. Ús d’opioides forts (DHD estandarditzat per edat) segons sexe i Àrea Bàsica de Salut, Catalunya, 2019. Figura extreta de Geographical, Socioeconomic, and Gender Inequalities in Opioid Use in Catalonia.
Nota: Els valors DHD mostrats han estat estandarditzats per edat per a una adequada comparació entre les ABS i sexes, ja que presenten distribucions etèries ben diferents. La població de referència ha sigut la població de Catalunya el 2019, tant per a homes com per a dones.
La prescripció i consum d’opioides forts, tot i estar més protocol·litzada i controlada que en els opioides febles, és més alta a les zones desafavorides. Aquestes diferències poden ser explicades per diversos motius. Primerament, la prevalença de patologies que cursen amb dolor no oncològic són més altes en les poblacions de classe social més baixa i en dones. A més, les diferències entre les regions són notables pel que fa al risc de patologia i mortalitat. Una altra qüestió és l’abordatge clínic. Les barreres a serveis específics per al tractament del dolor i l’accessibilitat al sistema sanitari aguditzen les diferències entre territoris i nivells socioeconòmics. La gestió del dolor multidisciplinari (per exemple, tractar-se amb un fisioterapeuta) es veu més limitada en pacients amb nivell adquisitiu baix, fet que pot comportar una cronificació i un consum més elevat de fàrmacs.
Figura 4. Oportunitat relativa, odds ratio, amb intervals de confiança, de l’ús d’opioides forts segons Índex Socioeconòmic Compost, grup d’edat i sexe. Figura elaborada a partir dels resultats de: Geographical, Socioeconomic, and Gender Inequalities in Opioid Use in Catalonia.
Nota: Odds ratio (oportunitat relativa): Mesura que quantifica l’associació entre dues variables. La seva interpretació és la següent: un valor igual a 1 indica absència d’associació, valors >1, associació positiva, i valors <1, associació negativa. Es considera un valor estadísticament significatiu si els intervals de confiança no coincideixen amb el valor OR=1. La població de referència és aquella amb un ISC Q1, ja que és la que té una privació socioeconòmica menor.
Solucions al problema
Els resultats de l’estudi posen de manifest que l’abordatge del consum d’opioides no és una responsabilitat única del sistema sanitari, sinó que n’és corresponsable la societat i la seva desigualtat social i de gènere.
Primerament, cal garantir una equitat territorial en l’accés al sistema sanitari i nodrir-lo d’especialistes en el tractament del dolor per no caure exclusivament en la medicalització. També és necessari homogeneïtzar protocols, reduir els biaixos de gènere en la praxi clínica i dotar de recursos humans i econòmics l’atenció primària.
D’una altra banda, la política pública juga un rol determinant a reduir la privació econòmica i les bretxes de gènere, factors que incideixen en la producció de malaltia i, per tant, en la necessitat de medicació.
En resum, l’ús creixent dels opioides i les seves desigualtats a Catalunya està relacionat amb factors socials, de gènere i territorials. Tot pla o política que no tingui en compte aquests eixos de desigualtat no serà satisfactori. Cal incloure-hi el context, ja que les desigualtats en l’ús d’opioides tenen unes arrels socials i requereixen solucions estructurals.
La fotografia de la capçalera té una llicència Creative Commons.
