Malgrat viure en el món del big data, hi ha encara moltes coses que no coneixem. Les dades oficials de comerç internacional mesuren transaccions a nivell d’estats, és a dir, entre Espanya i França. Però les dades oficials no mesuren el comerç a nivell de regions dins d’aquests estats, és a dir, entre Catalunya i Llenguadoc-Rosselló. Tampoc mesuren el comerç dins d’una regió. Malauradament, aquesta manca de dades és un handicap a l’hora d’entendre com l’activitat econòmica es distribueix en la geografia del nostre continent.
En un estudi recent, Marta Santamaría (Universitat de Warwick), Uğur Yeşilbayraktar (Universitat de Duisburg-Essen) i jo mateix vam construir per primer cop una matriu del comerç bilateral entre regions d’Europa. Aquesta eina clau proporciona una instantània de tots els fluxos comercials dins les regions europees i entre regions europees. Aquesta matriu conté dades per a 269 regions dins de 24 estats europeus per al període de 2011 a 2017. En aquesta entrada a 5centims.cat vull explicar quines lliçons podem treure de l’estudi d’aquestes dades.
Per poder fer això, cal explicar primer com vam construir aquesta matriu. La matèria primera és l’European Road Freight Transport Survey (ERFT), una enquesta que conté més de 3 milions d’observacions anuals de transport de mercaderies per camió dins d’Europa. Utilitzant aquestes observacions podem produir estimacions excel·lents del comerç de mercaderies entre regions europees en camió. No podem, per això, estimar el comerç de mercaderies que utilitza altres mitjans de transport (vaixell, tren,…). La primera pregunta, doncs, és: quina és la importància del transport en camió envers altres mitjans de transport? Afortunadament, Eurostat ha estudiat aquest problema i ha arribat a les conclusions següents: (i) el 70% del comerç de mercaderies és per terra; (ii) el 75% del comerç de mercaderies per terra és en camió. Multiplicant aquestes xifres, arribem a la conclusió que el 52% del comerç de mercaderies a Europa és en camió. És a dir, la nostra base de dades recull més de la meitat dels fluxos comercials entre les regions europees.
El primer resultat és que el comerç europeu té un fort biaix local i estatal. Perquè us feu una idea de la magnitud d’aquest biaix, considereu una transacció de mercaderies triada de forma aleatòria de la nostra base de dades. Per definició, qualsevol transacció comercial té una regió d’origen (la del venedor) i una regió de destí (la del comprador). Quina és la probabilitat que l’origen sigui el mateix que el destí, és a dir, que la transacció es dugui a terme entre persones/empreses dins de la mateixa regió? La resposta és el 40%. Quina és la probabilitat que l’origen i el destí siguin diferents però que pertanyin al mateix estat, és a dir, que la transacció es dugui a terme entre persones/empreses de diferents regions dins del mateix estat? La resposta és el 41%. Per tant, la probabilitat que una transacció es dugui a terme entre persones/empreses de diferents estats és només del 19%.
El segon resultat és que hi ha dos factors, l’efecte distància i l’efecte frontera, que conjuntament expliquen dos terços de la variació en el comerç entre regions. La distància geogràfica és important perquè, com més llarga sigui aquesta distància, més alts són els costos de transport i més petits són els incentius per comerciar. Les nostres dades indiquen que, com a mitjana, un increment d’un 1% en la distància geogràfica porta a una reducció d’un 1,2% del comerç. Això vol dir que el comerç a Europa és encara un comerç “de proximitat”.
Les fronteres nacionals són importants perquè els governs tendeixen a fomentar el comerç interior en detriment del comerç exterior (selecció d’infraestructures i proveïdors, polítiques industrials,…). Això fa que els costos de comerciar amb regions d’altres estats siguin més alts i els incentius per comerciar-hi siguin més petits. Les nostres dades indiquen que la presència d’una frontera entre dues regions redueix el seu comerç al 17,5% del que hauria estat sense la presència de fronteres (vegeu aquí). Una altra forma de dir el mateix és que un parell de regions dins del mateix estat comercien 5,7 vegades més que un altre parell de regions similars (en tots els aspectes que podem mesurar, és clar) que són en diferents estats. Això vol dir que la Unió Europea encara està molt lluny d’haver creat un mercat únic.
El tercer resultat és que l’efecte frontera té un aspecte regional molt important. Les dades mostren que l’efecte distància no pot explicar el motiu pel qual el comerç dins de les regions és molt més gran que el comerç amb regions dins del mateix estat. Òbviament, no hi ha fronteres nacionals entre regions d’un mateix país. Però sí que hi ha governs regionals i potser també existeix un efecte frontera a nivell de regió. Per poder mesurar aquest efecte utilitzem un aspecte de les nostres dades que és molt peculiar. Alguns estats (com ara Espanya i França) donen les dades regionals definint regions que tenen govern propi, és a dir, regions polítiques. Altres estats (com ara Portugal i el Regne Unit) donen les dades regionals definint regions de forma artificial que no corresponen a cap govern, és a dir, regions estadístiques. Comparant el comerç entre regions polítiques i estadístiques, podem veure si existeix un efecte frontera a nivell regional. La resposta és afirmativa. Les nostres dades indiquen que la presència d’una frontera regional redueix el seu comerç al 44,6% del que hauria estat sense la presència de fronteres. Això vol dir que l’estat interfereix en el comerç no només a nivell estatal, sinó també a nivell regional.
Aquests resultats generen les preguntes següents: Per què les fronteres polítiques i la distància geogràfica segueixen sent un impediment tan fort per al comerç en el context europeu? Com influeix el comportament dels governs en els fluxos comercials regionals, ja que contribueix al gran biaix local del comerç? Quins factors expliquen el biaix heterogeni i els efectes fronterers que veiem entre països? Les respostes que donem a aquestes preguntes sens dubte tindran implicacions polítiques importants.
Vull acabar aquesta entrada recordant que les relacions comercials només són un aspecte de les relacions entre ciutadans europeus. Malauradament, molts indicadors econòmics importants, com ara els fluxos migratoris, la inversió estrangera directa o els préstecs bancaris, encara no estan disponibles a nivell regional. També seria molt útil construir matrius bilaterals similars a la del comerç per a altres interaccions socials i culturals, com ara viatges i turisme, intercanvis culturals, competicions esportives, projectes de recerca conjunts, etc. Aquestes matrius ens ajudarien a crear una imatge precisa de com interactuen els ciutadans europeus entre ells.
La imatge de capçalera pertany a David Dixon i està subjecta a llicència Creative Commons
Un treball molt interessant. Moltes gràcies!
Suposo que es podria utilitar la mateixa metodologia per al comerç marítim.