El canvi climàtic suposa un desafiament creixent per al sector turístic a Espanya, especialment a causa de les onades de calor que alteren els patrons de comportament dels visitants. Judit Montoriol Garriga i David César Heymann analitzen l’impacte d’aquest fet mediambiental i ens en fan 5 cèntims.
L’impacte de l’impost turístic català sobre la demanda
En aquesta entrada Josep Andreu Casanovas i Jordi Suriñach analitzen l’impacte que ha tingut l’impost sobre les estades en establiments turístics en la demanda turística a Catalunya. Els autors conclouen que la introducció de l’impost i la seva modificació tarifària no han tingut un efecte significatiu sobre la demanda turística.
Economia en temps real: el nou portal de CaixaBank Research
Tot i que ja fa uns anys que els economistes han anat incorporant el big data a les seves anàlisis, la pandèmia de la COVID-19 ha representat una veritable revolució de l’economia en temps real. Judit Monturiol i Josep Mestres ens expliquen l’última contribució de l’equip de CaixaBank Research a aquesta revolució, el portal d’Economia en temps real (https://realtimeeconomics.caixabankresearch.com).
¿Dónde se concentran los turistas en Barcelona?
Como las supernovas y las constelaciones ayudan a entender el turismo urbano Debatir sobre el turismo siempre está de moda. Las perspectivas desde las distintas disciplinas defienden o castigan facetas...
Estacionalitat turística a Catalunya. La rellevància dels factors de demanda
Judith Turrión-Prats i Juan Antonio Duro Catalunya és la principal destinació regional d'Espanya del turisme internacional, amb més del 23% del total de fluxos anuals rebuts per tot l’Estat segons...
Qui hi perd i qui hi guanya amb el turisme de masses?
Giacomo Ponzetto escriu sobre els efectes del turisme de masses a Barcelona des del punt de vista de l’aproximació al problema del cost social de Ronald Coase. Amb milers de comerços i de veïns, falta el mercat coasià dels drets i obligacions que garantiria l’eficiència en el sentit rigorós del primer teorema del benestar. Per a Ponzetto, l’equilibri entre les raons dels beneficiats i dels perjudicats pel turisme no pot deixar de ser una decisió política. Tot i això, l’anàlisi econòmica indica que és menys apropiat limitar el turisme en general, i més adient intervenir sobre els fenòmens específics, com ara l’incivisme, que més directament molesten els veïns.
El valor de les pràctiques sostenibles en el turisme
En el nostre territori, com bé sabem, un dels motors més importants de l'economia és el turisme. Una representació a escala estatal del 12,4% del PIB i un 12,9% de...
Sobre la gestió de Menorca, Reserva de la Biosfera
Guillem López-Casasnovas analitza com millorar la gestió de Menorca, Reserva de la Biosfera. S’ha d’intervenir per reconduir la situació en diversos aspectes, bé per la via de la millora de la regulació o a través de nous programes d’actuació amb alternatives correctores, incentivant i desincentivant projectes, i garantint-ne el finançament. No dóna suport a més impostos per a més despesa indiscriminada i, com a principal element, proposa la creació d’una agència amb autoritat per gestionar específicament la Reserva de la Biosfera.
La mà invisible i el turisme de masses
El turisme massiu, com el que per exemple rep el centre històric de Barcelona, és una exemple paradigmàtic de fracàs de la mà invisible. La raó són les externalitat negatives, costos no tinguts en compte pels que ofereixen o compren serveis turístic. El resultat és un excés de turisme respecte el que seria socialment òptim i una dinàmica perversa. Per revertir la situació caldria una intervenció pública ferma i decidida que hi posés fre, limitant efectivament el volum de turistes que visiten una ciutat concreta a una xifra on els perjudicis per externalitats negatives fossin assumibles.