Guillem López-Casasnovas analitza com millorar la gestió de Menorca, Reserva de la Biosfera. S’ha d’intervenir per reconduir la situació en diversos aspectes, bé per la via de la millora de la regulació o a través de nous programes d’actuació amb alternatives correctores, incentivant i desincentivant projectes, i garantint-ne el finançament. No dóna suport a més impostos per a més despesa indiscriminada i, com a principal element, proposa la creació d’una agència amb autoritat per gestionar específicament la Reserva de la Biosfera.
Arran de la sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE), l’autor repassa l’impacte que han tingut diverses mesures en la reducció d’emissions, tals com l’urbanisme tàctic, les superilles, i la mateixa ZBE. Suggereix que moltes d’elles son una cortina de fum, i que si bé la ZBE sembla tenir efectes positius sobre l’aire de les nostres ciutats, la “mesura” estrella ha estat realment aquella que s’ha aplicat de forma involuntària: la reducció de demanda via crisi econòmica o sanitària. L’autor conclou que el que això demostra és que si es vol abordar de debò el problema de la contaminació cal trencar la relació amb polítiques estructurals i deixar enrera pedaços i cortines de fum.
La crema de combustibles fòssils com a forma principal de subministrament d’energia no és sostenible, ni tan sols en el curt termini, perquè es basa en un recurs finit i té un impacte clar i devastador en el medi ambient i en la salut de les persones. D’altra banda, fomentar un sistema energètic basat en recursos renovables és una aposta arriscada si abans no es resolen dos grans problemes com són l’emmagatzematge d’electricitat i l’electrificació de sectors amb gran consum energètic. Són dos reptes majúsculs que a dia d’avui no tenen ni una solució clara ni una solució única. Potser la conversió d’electricitat renovable en un combustible sintètic emmagatzemable i transportable, com podria ser l’hidrogen generat per l’electròlisi de l’aigua, és l’única solució integral al problema actual de l’energia. Catalunya (i Espanya) tenen condicions per ser protagonistes de la revolució de l’hidrogen si esdevenen líders del desenvolupament de les tecnologies de producció, transport i ús d’aquest combustible renovable.
Davant el canvi climàtic i el progressiu esgotament dels combustibles fòssils, cal una transició energètica cap a les renovables i sense emissions. La indústria té un paper molt important en aquesta transició pel seu pes en el consum energètic i en les emissions de GEH. Existeixen compromisos internacionals i domèstics davant aquests reptes i Catalunya té tasques pendents davant els escenaris de futur.
