La Laia Bosque-Mercader escriu sobre l’existència de desigualtats socioeconòmiques en els temps d’espera de cirurgies programades en hospitals públics de Catalunya. Els resultats mostren que aquestes desigualtats en els temps d’espera afavoreixen als pacients amb més recursos. Conclou que aquests resultats manifesten la necessitat de fer un seguiment més proper i continu als pacients amb un nivell socioeconòmic més baix.
Desigualtats en el consum de medicaments opioides a Catalunya
Cristina Alonso Buxadé i Neus Carrilero Carrió escriuen sobre els opioides. Els opioides analgèsics són medicaments indicats per al tractament del dolor, especialment en casos oncològics i durant processos postoperatoris. El seu ús inadequat ha provocat problemes de salut pública importants en alguns països, com als Estats Units, on actualment es considera una epidèmia. A Europa, aquesta problemàtica és menys acusada, tot i que també s’han registrat increments considerables en el consum. A Catalunya va augmentar un 45% entre 2012 i 2016, i a Espanya ho va fer en un 110% entre 2010 i 2021. La principal conclusió de la recerca és que existeixen desigualtats socioeconòmiques i de gènere en el consum d’opioides a Catalunya, i que les persones que consumeixen més opioides són les dones i les persones que viuen en àrees més desafavorides.
L’efecte dels problemes de salut dels fills en les trajectòries laborals dels pares
Ana Costa-Ramón escriu sobre la relació entre salut dels fills i ingressos dels pares. Els efectes adversos d’un problema de salut en la trajectòria laboral d’un individu estan ben documentats. Tot i així, sabem molt menys sobre els possibles efectes (indirectes) de la salut dels fills en les carreres laborals dels pares. Per estudiar l’impacte causal de les malalties dels fills comparen famílies molt similars, però que experimenten el “xoc” en la salut dels fills en diferents moments del temps.
La prescripció d’activitat física als centres d’atenció primària: la importància i els efectes en la salut
Avui, Laia Maynou escriu sobre la prescripció d’activitat física, una política que es duu a terme als centres d’atenció primària de Catalunya des del 2007 i que actualment està estesa per tots els centres de salut. L’evidència ens mostra que fer activitat física de forma regular millora el benestar i ajuda a prevenir diverses malalties
Impacte de la pandèmia de Covid-19 en les condicions de treball i conseqüències sobre la salut
Les condicions laborals desfavorables poden tenir efectes molt negatius sobre la salut dels treballadors. Per exemple, l’exposició a l’alta tensió, és a dir, a patir una demanda i exigència laboral...
Benestar i Progrés Social a Catalunya, 2008-2020: (III) Educació i Salut
En aquesta entrada, Sara Ayllón i Xavi Ramos analitzen l’evolució dels indicadors de salut i educació utilitzant el panell d’indicadors sobre el Benestar i Progrés Social a Catalunya. Pel que fa en educació, hi han hagut progressos, si bé encara queda molt camí per recórrer i la COVID-19 va impactar més negativament als alumnes d’entorns desavantatjats. Quant a la salut, mentre que la dels adults mostra una tendència positiva, no es pot dir el mateix de la salut infantil, la qual mostra tendències preocupants; sobretot en l’àmbit de salut mental.
Les contradiccions de qui fa el so i balla, arran de les insuficiències de la sanitat i de les reformes fiscals pendents
Aquesta entrada tracta dos temes relacionats. Primer, la insuficiència financera de la sanitat catalana, amb l’aspiració de més recursos sense modificar els anivellaments implícits en el finançament autonòmic vigent i defugint tota mena d’ingrés extrafiscal (copagaments). Segon, els aspectes relatius a la dificultat d’articular una veritable reforma tributària en què es financi millor la despesa pública o es redueixi el dèficit i el deute, i a la vegada s’abaixin els impostos, a la vista de les reaccions generades pel darrer Llibre Blanc per a la reforma tributària.
Viure més anys amb una salut en declivi: els factors que determinen la despesa sanitària
L’envelliment és un dels grans reptes del països desenvolupats. Avui la Laia Maynou ens parla sobre els factors que determinen la despesa sanitària a Catalunya de la gent major de 55 anys. Els resultats identifiquen les multimorbiditats com a un dels principals factors que contribueixen a augmentar la despesa sanitària a Catalunya.
Resposta prosocial a incentius no lineals en els professionals de la salut.
La motivació prosocial (entesa com el desig de beneficiar altres individus) influeix als professionals de l’àmbit sociosanitari a l'hora de valorar la discapacitat? En un context d’envelliment de la població,...
Efectes de la pandèmia sobre les preferències per la despesa pública i la disposició a pagar impostos
La pandèmia ha modificat les preferències per la despesa pública, provocant que els individus vulguin dedicar una part més important de diners públics a categories que contribueixen a la funció...