Luis Díaz-Serrano i Alexandrina Stoyanova examinen la relació causal entre educació i sobrepès. Són els individus amb més estudis els que entenen millor els efectes adversos del sobrepès i l’obesitat i per tant tendeixen a adoptar uns hàbits de vida més saludables? O, al contrari, són els individus amb un pes normal els que tenen una probabilitat més alta d’assolir un nivell educatiu més alt?
Imitant als amics: els companys de classe influeixen en el consum d’alcohol i de tabac?
Si un adolescent observa que altres adolescents al seu voltant consumeixen alcohol o tabac, fins a quin punt també en consumirà? Aquesta pregunta, referida a la influència del grup d’iguals (peer group, en anglès) sobre la decisió de consum individual, és la que ens responen avui la Cristina López-Mayán i la Catia Nicodemo.
Hauríem de deixar de canviar l’hora?
Joan Costa-i-Font ens explica que el canvi d’hora té efectes negatius sobre la salut i el benestar i avui ni tan sols comporta un estalvi energètic, que era la raó per la que es va establir. De fet, ens costa l’equivalent d’una pèrdua de renda de 754 € per persona/any. Malgrat que el Parlament Europeu va votat eliminar-lo el 2019, encara està en vigor per falta de consens sobre quin horari (estiu o hivern) adoptar.
Els diners ajuden a perdre pes?
En aquesta entrada, Joan Costa-Font ens fa 5 cèntims sobre els efectes d’un augment de renda en el sobrepès. Utilitzant dades longitudinals de la British Household Panel Survey, Costa-Font i Györi troben que un guany de 10,000 lliures en loteria (aprox. 11.700€) comporta una reducció de la probabilitat mitjana de sobrepès de fins a un 5%. Aquest efecte és significativament més gran entre persones amb baix nivell educatiu. Els resultats suggereixen que les transferències de renda, especialment a la població amb menys educació, poder tenir efectes positius sobre el pes, i per tant, una implicació és que la salut i el sobrepès no només es corregeixen amb intervencions sanitàries.
Hi ha alguna relació entre les temperatures extremes i les baixes laborals a Barcelona?
Mireia Utzet i Amaya Ayala avaluen l’associació entre la temperatura diària i la incidència de la incapacitat temporal a la província de Barcelona. El seu estudi mostra que el risc d’incapacitat temporal augmenta significativament a temperatures baixes (0°C−17°C, aproximadament), però no a temperatures altes.
Descentralitzar, cosa de vida o mort?
En aquest post, en Joan Costa-Font i co-autors argumenten que la descentralització en la gestió de la salut pot ser més efectiva donat que s’aprofita el coneixement local sobre les necessitats del sistema de salut. En el seu estudi comparen la governança d’Itàlia i Espanya, enfocant-se en Catalunya, Madrid, Llombardia i el Vèneto i analitzen l’efecte de la mateixa sobre la COVID-19: el nombre de casos confirmats, nombre d’hospitalitzacions, pacients admesos a la secció de crítics i la mortalitat.