Què podem aprendre d’un pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal? L’entrada d’avui de l’Andreu Arenas exposa una sèrie de motius pels quals un pla pilot no serà gaire útil per entendre i extrapolar els efectes que tindria una Renda Bàsica Universal (RBU) a Catalunya. L’autor ens explica com aquests motius i l’existència d’alternatives, suggereixen que els diners destinats a aquest pla pilot tindrien un retorn social més elevat si es destinessin a altres polítiques socials.
L’Aeroport de Barcelona (Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat) està sent objecte d’un debat polític, econòmic i ambiental amb relació a la proposta d’AENA d’invertir aproximadament 1.700 milions d’euros (M€), amb l’objectiu de permetre que l’aeroport passi dels 55 milions de passatgers actuals a 72 milions. L’impacte econòmic associat a aquesta inversió s’ha estimat en l’informe de Suriñach et al (2020) i aquí els seus autors ens resumeixen algunes de les principals xifres associades a aquest impacte.
Cada país comptabilitza les seves emissions directes de gasos amb efecte d’hivernacle, però la petjada de carboni ha de considerar tot el cicle de vida d’un producte, i els consumidors haurien de fer-se responsables de l’impacte que generen. Així, seria lògic que els costos relacionats amb el canvi climàtic s’afegissin als de producció per tal de condicionar la competitivitat dels productes i generar incentius. En aquest context, l’article exemplifica com un producte consumit a Catalunya, amb matèries primeres importades, no està incloent tota la petjada de CO2.
Una part creixent de la recerca en economia es dedica a estudiar situacions en les quals aspectes no monetaris, com la identitat, juguen un paper important per explicar resultats i situacions econòmiques. En aquest article es presenten alguns exemples del camp de l’economia de la salut: imatge personal i anorèxia; i implicacions de la violència domèstica sobre la salut i l’educació dels fills.
