Els efectes de la reducció de la protecció de l’ocupació són diversos. L’entrada d’avui se centra en l’impacte de les reformes laborals de 2010 i 2012 sobre els costos laborals i l’ocupació de les empreses i permet intuir quin serà l’efecte de la reforma laboral aprovada recentment.
El Pla Pilot, instrument per a avançar en la implantació d’una Renda Bàsica Universal
Un pla pilot és la millor manera d’avaluar el potencial d’implantar una renda bàsica universal a Catalunya? La incondicionalitat, individualitat, universalitat, estabilitat i periodicitat d’una RBU, així com els efectes més enllà dels individus beneficiaris, fan que els autors defensin que és la millor alternativa disponible.
Les contradiccions de qui fa el so i balla, arran de les insuficiències de la sanitat i de les reformes fiscals pendents
Aquesta entrada tracta dos temes relacionats. Primer, la insuficiència financera de la sanitat catalana, amb l’aspiració de més recursos sense modificar els anivellaments implícits en el finançament autonòmic vigent i defugint tota mena d’ingrés extrafiscal (copagaments). Segon, els aspectes relatius a la dificultat d’articular una veritable reforma tributària en què es financi millor la despesa pública o es redueixi el dèficit i el deute, i a la vegada s’abaixin els impostos, a la vista de les reaccions generades pel darrer Llibre Blanc per a la reforma tributària.
L’Espanya buidada i l’alt cost de desviar-se de la natura
Interessant entrada la d’avui que ens explica que desviar-se del que proveeix la natura o forçar canvis econòmics i socials que vagin contra la direcció de factors naturals, per mitjà...
Contractes de zero hores, més o menys que 0?
L’economia de les feinetes (gig economy) està en creixement. Tot i això, la recerca sobre els seus efectes està encara a les beceroles per falta de dades oficials detallades. Avui...
La pèrdua de benestar, l’ocupació i la negociació salarial centralitzada
El benestar de la població depèn de l’evolució del poder adquisitiu dels salaris. En el cas català els salaris han augmentat menys que els preus i s’ha perdut poder adquisitiu durant les últimes dècades. Una negociació salarial descentralitzada i un salari mínim que atengués als diferencials de nivell de preus entre comunitats autònomes corregiria les diferències de poder adquisitiu, i a més augmentaria les taxes d’ocupació dels territoris amb menys productivitat.
Resposta prosocial a incentius no lineals en els professionals de la salut.
La motivació prosocial (entesa com el desig de beneficiar altres individus) influeix als professionals de l’àmbit sociosanitari a l'hora de valorar la discapacitat? En un context d’envelliment de la població,...
Sobre els pisos buits
La millora de l’accés a l’habitatge s’ha convertit els últims anys en un dels principals reptes de les grans ciutats, on les condicions d’accés a un habitatge digne han empitjorat....
Efectes de la pandèmia sobre les preferències per la despesa pública i la disposició a pagar impostos
La pandèmia ha modificat les preferències per la despesa pública, provocant que els individus vulguin dedicar una part més important de diners públics a categories que contribueixen a la funció...
El model d’escola concertada en el debat internacional: implicacions per al sistema educatiu català
Les polítiques de provisió mixta d’educació tendeixen a reforçar dinàmiques de segregació escolar i estratificació social entre els centres educatius i a amplificar, per tant, les desigualtats educatives. L’article d’avui...