En aquesta entrada, Sara Ayllón i Xavi Ramos analitzen l’evolució dels indicadors de salut i educació utilitzant el panell d’indicadors sobre el Benestar i Progrés Social a Catalunya. Pel que fa en educació, hi han hagut progressos, si bé encara queda molt camí per recórrer i la COVID-19 va impactar més negativament als alumnes d’entorns desavantatjats. Quant a la salut, mentre que la dels adults mostra una tendència positiva, no es pot dir el mateix de la salut infantil, la qual mostra tendències preocupants; sobretot en l’àmbit de salut mental.
Sobre la gestió de Menorca, Reserva de la Biosfera
Guillem López-Casasnovas analitza com millorar la gestió de Menorca, Reserva de la Biosfera. S’ha d’intervenir per reconduir la situació en diversos aspectes, bé per la via de la millora de la regulació o a través de nous programes d’actuació amb alternatives correctores, incentivant i desincentivant projectes, i garantint-ne el finançament. No dóna suport a més impostos per a més despesa indiscriminada i, com a principal element, proposa la creació d’una agència amb autoritat per gestionar específicament la Reserva de la Biosfera.
Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (II) Evolució de la desigualtat i de la pobresa econòmica
Sara Ayllón i Xavi Ramos ens parlen sobre la desigualtat i la pobresa a Catalunya. Des d’una perspectiva comparada, Catalunya té un nivell de desigualtat de renda similar a la mitjana europea, però molt superior als països nòrdics. El seu anàlisi indica que la desigualtat s’explica en gran mesura per factors que l’individu no controla, com el bagatge socioeconòmic de la família, el lloc de criança i el sexe. La participació al mercat de treball contribueix més que altres variables – tals com l’educació – en explicar la desigualtat. Pel que fa a la redistribució, l’impacte redistributiu de les transferències està molt lligat a la participació al mercat de treball, mentre que la imposició directa té un impacte molt baix. Els autors destaquen la persistència de la pobresa infantil, i suggereixen repensar les polítiques públiques per millorar-ne l’efectivitat.
Dèficit d’execució d’inversions i claus per als pròxims pressupostos
La publicació, fa pocs mesos, de l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat amb les dades d’inversió real executada per l’Estat durant l’any 2021 ha representat una fita en l’històric del dèficit d’execució pressupostària a Catalunya. L’any 2021 la inversió executada a Catalunya ha estat de 740 MEUR, mentre que a Madrid ha estat de 2.086 MEUR, pràcticament tres vegades superior. Per tal de complir i mantenir en el temps un ritme d’execució real que ens permeti arribar al que es va establir en la Disposició Addicional Tercera, s’ha de garantir la tramitació dels grans projectes estratègics per Catalunya, sense més interrupcions ni retards.
Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (I) Motivació i aspectes metodològics
En aquest primer article (de tres), els autors ens expliquen perquè cal tenir en compte el benestar subjectiu de les persones, posant el focus en la teoria de les capacitats d’Amartya Sen, i fan una anàlisi crítica dels indicadors elaborats pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat juntament amb l’IDESCAT.
La reforma laboral: bones noticies que han de ser preses amb cautela
La recent reforma laboral ve acompanyada d’un ampli menú de formes contractuals que possiblement reduiran la taxa de temporalitat, però tenen encara un resultat incert sobre la contractació i l’estabilització...
Números i causes de la deslocalització empresarial de Lleida
Durant gran part del 2021 s’ha realitzat un estudi entre la UPF Barcelona School of Management i la Universitat de Lleida, promogut per la Cambra de Comerç de Lleida, amb l’objectiu de quantificar la deslocalització de les empreses de les comarques lleidatanes, trobar-ne les causes i plantejar-ne solucions. En l’article següent es resumeixen les principals conclusions a què s’ha arribat.
