L’impacte de l’habitatge públic als barris: què en podem aprendre de l’experiència als Estats Units?

Hector Blanco ens fa 5 cèntims sobre habitatges públics i l’efecte que tenen als barris on es construeixen. Ens explica els diferents efectes segons el tipus de barri i els problemes que pot comportar la demolició d’habitatge públic, tot exemplificant-ho amb casos reals als Estats Units.

Avaluació de polítiques públiques a partir de dades transaccionals: l’impacte de l’ajut extraordinari per a persones treballadores afectades per un ERTO

José García Montalvo i Oriol Aspachs ens fan 5 cèntims sobre els efectes de l’ajut extraordinari, establert per la Generalitat de Catalunya, durant la pandèmia de COVID-19, destinat als treballadors en ERTO, oferint entre 600 i 900 euros per compensar la pèrdua d’ingressos.

Ajuts extraordinaris de la Generalitat de Catalunya a empreses i treballadors autònoms durant la COVID-19: quin impacte van tenir?

Anna Segura i Nerea Frías ens fan 5 cèntims sobre l’impacte que van tenir les ajudes extraordinàries a petites empreses i a autònoms arran de la COVID-19 i donen algunes recomanacions de cara a millorar el disseny d’ajuts similars en un futur.

Anàlisi del benestar subjectiu a Catalunya

Avui, a l’entrada 250 del blog, Ada Ferrer i Carbonell analitza el nou Indicador de benestar subjectiu de la Generalitat de Catalunya. El benestar és una prioritat central de les persones i per tant hauria de ser un dels objectius principals de qualsevol govern. Al llarg de les últimes dècades, les mesures de benestar percebut han guanyat importància arreu i s’han convertit en un indicador utilitzat per molts organismes internacionals i governs per fer un seguiment de l’evolució del benestar dels ciutadans en diversos països.

Hauríem de deixar de canviar l’hora?

Joan Costa-i-Font ens explica que el canvi d’hora té efectes negatius sobre la salut i el benestar i avui ni tan sols comporta un estalvi energètic, que era la raó per la que es va establir. De fet, ens costa l’equivalent d’una pèrdua de renda de 754 € per persona/any. Malgrat que el Parlament Europeu va votat eliminar-lo el 2019, encara està en vigor per falta de consens sobre quin horari (estiu o hivern) adoptar.

La balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central dels anys 2020 i 2021

Pere Bonet ens fa 5 cèntims sobre la balança fiscal de Catalunya, que s’obté a partir de la diferència entre la despesa que el sector públic central realitza en aquest territori i el volum d’ingressos detrets de Catalunya per finançar el conjunt de la despesa pública central. L’article recull l’última actualització i mostra l’evolució històrica.

L’avaluació del servei d’ajuda a domicili: variabilitat territorial i desigualtats

Natalia Rosetti, Mireia Borrell Porta i Laura López escriuen sobre el servei d’ajuda a domicili (SAD). El SAD és un servei bàsic considerat clau en el marc dels serveis socials pel volum de recursos que s’hi destina. Ivàlua ha realitzat l’avaluació de la implementació del SAD amb l’objectiu d’explicar l’heterogeneïtat territorial en el seu grau de cobertura i intensitat. L’avaluacio del SAD realitzada per Ivàlua ha quedat finalista als European Social Service Awards 2023, en la categoria de Recerca i Avaluació, i fins al 4 de novembre es pot votar la seva candidatura a https://essa-eu.org/vote2023/

Pressupostos amb perspectiva de gènere: implementació a la Generalitat de Catalunya

Laura Playà ens parla de la transversalitat de gènere en el procés pressupostari i l’assignació de recursos públics. És a dir, com s’incorpora la perspectiva de gènere en l’anàlisi de totes les dimensions i els nivells del procés pressupostari. Això, a banda de promoure la igualtat de gènere, millora l’eficiència i eficàcia dels recursos públics, la transparència i la planificació de les polítiques públiques. L’informe de perspectiva de gènere té en compte la realitat, la representació i els recursos; i permet analitzar la incidència de les polítiques sobre els objectius en matèria de gènere.

Els efectes del cànon de residus català sobre el reciclatge

En aquesta entrada, la Pilar Sorribas i el Jordi Jofre ens fan cinc cèntims sobre els efectes del cànon de residus de Catalunya. Els resultats ens mostren que aquest cànon va reduir les aportacions a abocador i va augmentar el reciclatge de les llars en estimular l’adopció del sistema de recollida porta a porta.