Els efectes de la reducció de la protecció de l’ocupació són diversos. L’entrada d’avui se centra en l’impacte de les reformes laborals de 2010 i 2012 sobre els costos laborals i l’ocupació de les empreses i permet intuir quin serà l’efecte de la reforma laboral aprovada recentment.
Llums i ombres de la nova reforma laboral
Des d’Espai 08 fem un repàs a les modificacions i mancances més significatives de la nova reforma laboral. Tot i que esperem efectes positius en termes de temporalitat i salaris en ocupacions, també es consolida la precarització mitjançant subcontractacions i la retallada de les indemnitzacions per acomiadament. El recurs al pacte social i no a la mobilització sindical al carrer és una de les explicacions del limitat impacte d’aquesta nova llei
Contractes de zero hores, més o menys que 0?
L’economia de les feinetes (gig economy) està en creixement. Tot i això, la recerca sobre els seus efectes està encara a les beceroles per falta de dades oficials detallades. Avui...
Llengua i mercat laboral a Catalunya
L'entrada d'avui es centra en el retorn econòmic del coneixement de llengües. L'article presenta exemples sobre els beneficis en el món laboral de dominar la llengua catalana, i fa us...
La penalización por hijo en España
Un any més hem de celebrar el 8 de març. Amb motiu d’aquesta efemèride publiquem un article que estima la penalització en el mercat de treball que pateixen les dones...
¿Promueven los permisos de paternidad la igualdad de género dentro del hogar?
L'entrada d’avui proposa un marc analític per estudiar els efectes del permisos per naixement d'un fill sobre l'especialització dins les llars. Segons les prediccions del model, les baixes de maternitat...
La pèrdua de benestar, l’ocupació i la negociació salarial centralitzada
El benestar de la població depèn de l’evolució del poder adquisitiu dels salaris. En el cas català els salaris han augmentat menys que els preus i s’ha perdut poder adquisitiu durant les últimes dècades. Una negociació salarial descentralitzada i un salari mínim que atengués als diferencials de nivell de preus entre comunitats autònomes corregiria les diferències de poder adquisitiu, i a més augmentaria les taxes d’ocupació dels territoris amb menys productivitat.
Bretxes de gènere al mercat de treball català i algunes polítiques que ajudarien a reduir-la
En aquesta entrada oferim una sèrie d’indicadors sobre l’evolució de bretxes de gènere al mercat de treball català durant els últims 15 anys. En analitzar les bretxes, pararem una atenció especial als individus que tenen fills menors de 15 anys convivint a casa. A més, farem un breu repàs de l’evidència empírica disponible sobre quines possibles polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar podrien ajudar a reduir aquestes bretxes al mercat de treball.
El salari mínim està endinsant-se en terrenys inexplorats
Arrel del Premi Nobel d’Economia d’aquest any, en aquesta entrada l’economista Miquel Puig ens parla del salari mínim i la seva relació amb l’ocupació. Posa de manifest la inconsistència del fonament teòric que vincula el salari mínim amb l’ocupació via la productivitat del treball i proposa que la mesura dels diferents salaris mínims es faci en relació amb la productivitat del treball, és a dir, al PIB per hora treballada. Això és el que argumenta al seu nou llibre titulat “Els salaris de la ira” (2021).