Xavier Cuadras Morató analitza la recerca més recent sobre la temporalitat del mercat de treball. Tot i que la reforma laboral de 2021 ha reduït la taxa de temporalitat, no és clar que això s’hagi traduït en major estabilitat de l’ocupació.
Hauríem de deixar de canviar l’hora?
Joan Costa-i-Font ens explica que el canvi d’hora té efectes negatius sobre la salut i el benestar i avui ni tan sols comporta un estalvi energètic, que era la raó per la que es va establir. De fet, ens costa l’equivalent d’una pèrdua de renda de 754 € per persona/any. Malgrat que el Parlament Europeu va votat eliminar-lo el 2019, encara està en vigor per falta de consens sobre quin horari (estiu o hivern) adoptar.
Fills, feina i dones
La presència de normes socials que atribueixen a la dona el paper de cuidadora principal dins la llar podria ser la responsable predominant de la persistència de la desigualtat de...
Impacte de la pandèmia de Covid-19 en les condicions de treball i conseqüències sobre la salut
Les condicions laborals desfavorables poden tenir efectes molt negatius sobre la salut dels treballadors. Per exemple, l’exposició a l’alta tensió, és a dir, a patir una demanda i exigència laboral...
La reforma laboral: bones noticies que han de ser preses amb cautela
La recent reforma laboral ve acompanyada d’un ampli menú de formes contractuals que possiblement reduiran la taxa de temporalitat, però tenen encara un resultat incert sobre la contractació i l’estabilització...
Joves que no treballen ni estudien: convergència i determinants
Els autors de l’entrada d’avui ens expliquen que Catalunya té una taxa de NEET (joves que no treballen ni estudien) més alta que la mitjana europea. Recomanen fer més esforços per evitar l’abandonament escolar dels joves i ajudar-los a tornar a l’educació. Una transició eficient de l’escola a la feina és un factor clau per reduir el problema del joves NEET.