Les energies renovables a Catalunya: situació actual i reptes de futur

Jacint Enrich, Mar Reguant i Clàudia Serra exploren l’evolució de l’energia renovable a escala global i ens fan 5 cèntims sobre el funcionament del mercat elèctric i l’evolució que pateix gràcies a aquest tipus d’energia. Finalment, exposen els entrebancs que es troba el creixement de l’energia verda a Catalunya.

La paradoxa del reciclatge: com els treballadors més essencials de Barcelona queden fora del sistema

El sistema de gestió de residus de Barcelona afronta una paradoxa: mentre el sector formal, que compta amb una inversió substancial, troba dificultats per assolir els objectius de reciclatge, els recicladors informals contribueixen significativament a aquests objectius sense reconeixement ni recompensa. Integrar aquests treballadors marginats en les polítiques formals de gestió de residus és crucial per a un futur sostenible. Federico Demaria, Daniele Vico i Julián Porras Bulla ens en fan 5 cèntims.

Efectes dels impostos mediambientals en l’aviació: El cas de Catalunya

Valeria Bernardo, Xavier Fageda i Jordi Teixidó ens parlen en aquesta entrada sobre els efectes de l’impost mediambiental a l’aviació que es va aprovar a Catalunya l’any 2014. Troben que l’impost no ha tingut efectes sobre les emissions de nitrogen, el nombre de passatgers, vols i seients, i tipus d’avió. Els autors ho atribueixen al fet que el tipus impositiu és reduït, i suggereixen incrementar-lo, ja que és una mesura que pot permetre reduir la contaminació al menor cost possible i va en la línia de mesures similars aplicades en altres països europeus pioners en la implementació de polítiques mediambientals.

Els efectes del cànon de residus català sobre el reciclatge

En aquesta entrada, la Pilar Sorribas i el Jordi Jofre ens fan cinc cèntims sobre els efectes del cànon de residus de Catalunya. Els resultats ens mostren que aquest cànon va reduir les aportacions a abocador i va augmentar el reciclatge de les llars en estimular l’adopció del sistema de recollida porta a porta.

Sinistralitat viària, mites i dades

En aquesta entrada, Álvaro Nicolás defensa la necessitat de reduir els límits de la velocitat i controlar més la indisciplina com a mesura eficaça i eficient per reduir la sinistralitat viària. L’article està escrit en resposta a un article anterior de Mateu Turró, que defensava que els límits de velocitat s’haurien d’aplicar amb cura per tal que no limitin el creixement econòmic.