Quins van ser els factors que van fer que a Catalunya tingués lloc la industrialització del segle XIX? Com i per què va prosperar aquest procés a Catalunya i no a altres regions de l’Estat espanyol? Joan Ramon Rosés ens en fa 5 cèntims.
Ocells de temporada: la temporalitat de la migració com a factor en la inserció social i econòmica dels migrants
José Antonio García-Barrero ens fa 5 cèntims sobre les migracions circulars i ens respon a la pregunta ‘Quin impacte ha tingut i té aquesta decisió migratòria sobre la inserció social dels migrants a les regions d’acollida?’ mitjançant un estudi sobre l’efecte d’aquesta tipologia migratòria a les Illes Balears durant el boom turístic espanyol dels anys seixanta i setanta.
La reavaluació de la paradoxa del capital humà i la industrialització de Catalunya (2): el puzle de la industrialització
Èric Gómez-i-Aznar escriu la segona part de la seva anàlisi sobre capital humà i industrialització a Catalunya. En l’apunt anterior vèiem que el llegat preindustrial podria haver exercit una influència més gran del que es pressuposava en els nivells de capital humà de períodes posteriors de Catalunya. En aquest veurem que l’anàlisi descriptiva amb un nivell de desagregació local (els municipis) entre 1860 i 1930 dona una visió més complexa i variada que la utilitzada fins ara amb dades provincials, i possibilita analitzar l’evolució de les desigualtats territorials respecte al capital humà en un context d’un creixement econòmic intens i que comprèn també la segona Revolució Industrial.
La reavaluació de la paradoxa del capital humà i la industrialització de Catalunya (1): el llegat preindustrial
Èric Gómez-i-Aznar escriu sobre industrialització i capital humà a Catalunya. El capital humà ha esdevingut un element clau de les teories de creixement econòmic, però la seva acumulació a molt llarg termini i el seu paper als inicis de la Revolució Industrial són debats oberts. Això és conseqüència de la dificultat que té la història econòmica més quantitativa per confirmar empíricament certs models teòrics a conseqüència de la falta de dades. Aquesta recerca intenta contrastar i elaborar noves hipòtesis sobre el desenvolupament econòmic i els nivells de capital humà mitjançant noves dades per al cas de Catalunya.
El crèdit podia ajudar els pobres a sortir de la pobresa? L’experiència dels treballadors gironins el segle XVIII
Avui Rosa Congost, Ricard Garcia-Orallo i Enric Saguer ens fan cinc cèntims sobre crèdit i pobresa a la regió de Girona el s. XVIII. En una investigació recent, els autors analitzen l’impacte inesperat que va tenir la caiguda de la taxa d’interès dels censals del 5 % al 3 %, aplicada a la Corona d’Aragó a partir de 1750. El cas dels treballadors gironins de la segona meitat del segle XVIII posa de relleu que, sota determinades condicions, l’oferta de crèdit barat podia ajudar els sectors més humils a sortir de la pobresa o, almenys, a millorar la seva situació.
La rentabilidad del tráfico de esclavos en Cuba durante la primera mitad del siglo XIX
La participació de comerciants catalans i espanyols en el tràfic d’esclaus és un tema poc conegut i relativament polèmic al nostre país. A partir d’un estudi recent, José Miguel Sanjuan-Marroquín i Martín Rodrigo-Alharilla calculen la rendibilitat econòmica del tràfic d’esclaus a la Cuba del s. XIX així com el seu impacte en l’economia insular.
Sobre la coherencia entre los sistemas institucionales y culturales y su papel en la distribución económica regional española
A partir d’un article recent, David Soto-Oñate i Gustavo Torrens escriuen sobre la coherència entre el sistema institucional formal de las democràcies liberals occidentals i un sistema cultural que afavoreix l’autonomia i la capacitat cooperativa. Els autors investiguen com aquests trets culturals afavoreixen el desenvolupament econòmic de les regions espanyoles després de la transformació liberal.
Orígens del conflicte entre elits: el regionalisme polític a Catalunya
Pau Vall-Prat analitza els orígens de la competició política entre elits a partir del cas català. Tot fent èmfasi en elements econòmics i polítics, presenta un apunt que explora els factors que van facilitar l’auge de la Lliga Regionalista a principi del segle xx i la consolidació d’un nou eix de competició política.