En aquesta entrada, Mireia Borrell Porta ens fa 5 cèntims sobre l’impacte de l’Impost sobre els habitatges buits aprovat l’any 2015 a Catalunya sobre el nombre d’habitatges buits, el preu del lloguer i el nombre d’habitatges cedits per a ús social. La intervenció està en línia amb mesures aprovades a diferents països europeus, però l’evidència internacional sobre la seva efectivitat és encara escassa. Els autors de l’informe d’Ivàlua troben que l’impost no ha tingut l’efecte esperat, i d’aquí en deriven algunes recomanacions.
Efectes dels impostos mediambientals en l’aviació: El cas de Catalunya
Valeria Bernardo, Xavier Fageda i Jordi Teixidó ens parlen en aquesta entrada sobre els efectes de l’impost mediambiental a l’aviació que es va aprovar a Catalunya l’any 2014. Troben que l’impost no ha tingut efectes sobre les emissions de nitrogen, el nombre de passatgers, vols i seients, i tipus d’avió. Els autors ho atribueixen al fet que el tipus impositiu és reduït, i suggereixen incrementar-lo, ja que és una mesura que pot permetre reduir la contaminació al menor cost possible i va en la línia de mesures similars aplicades en altres països europeus pioners en la implementació de polítiques mediambientals.
La balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central dels anys 2020 i 2021
Pere Bonet ens fa 5 cèntims sobre la balança fiscal de Catalunya, que s’obté a partir de la diferència entre la despesa que el sector públic central realitza en aquest territori i el volum d’ingressos detrets de Catalunya per finançar el conjunt de la despesa pública central. L’article recull l’última actualització i mostra l’evolució històrica.
Les finances de la Generalitat de Catalunya: escenaris de futur
La relació política entre Catalunya i Espanya pot configurar-se en diferents escenaris, amb implicacions econòmiques i financeres per a Catalunya i la Generalitat. La Núria Bosch i la Maite Vilalta ens expliquen com el futur de les finances de la Generalitat de Catalunya dependrà de quins siguin aquests escenaris.
Escenaris de la relació entre Catalunya i Espanya: implicacions econòmiques i financeres
En l’entrada d’avui, Antoni Castells analitza els diferents escenaris de la relació entre Catalunya i Espanya. La característica substancial d’aquests escenaris és el grau d’autogovern que ofereix cada un d’ells, a nivell competencial, politicoinstitucional i financer. Els escenaris a considerar són quatre: el manteniment de l’statu quo, el federalisme, l’acord bilateral i la independència, gairebé tots ells amb diferents subescenaris. Castells analitza els efectes economicofinancers dels diferents escenaris i com es materialitzen en dues variables bàsiques: recursos de la Generalitat i variació del PIB.
El Pla Pilot, instrument per a avançar en la implantació d’una Renda Bàsica Universal
Un pla pilot és la millor manera d’avaluar el potencial d’implantar una renda bàsica universal a Catalunya? La incondicionalitat, individualitat, universalitat, estabilitat i periodicitat d’una RBU, així com els efectes més enllà dels individus beneficiaris, fan que els autors defensin que és la millor alternativa disponible.
Les contradiccions de qui fa el so i balla, arran de les insuficiències de la sanitat i de les reformes fiscals pendents
Aquesta entrada tracta dos temes relacionats. Primer, la insuficiència financera de la sanitat catalana, amb l’aspiració de més recursos sense modificar els anivellaments implícits en el finançament autonòmic vigent i defugint tota mena d’ingrés extrafiscal (copagaments). Segon, els aspectes relatius a la dificultat d’articular una veritable reforma tributària en què es financi millor la despesa pública o es redueixi el dèficit i el deute, i a la vegada s’abaixin els impostos, a la vista de les reaccions generades pel darrer Llibre Blanc per a la reforma tributària.
Fiscalitat per al segle XXI
La crisi financera de 2008 posà de manifest la necessitat d’adaptar els principis fiscals internacionals per evitar la utilització abusiva d’estructures i oportunitats fiscals, i fer front als reptes d’una economia digital i de serveis. Així, el G20 i l’OCDE han proposat i elaborat propostes que haurien de definir el marc per a la fiscalitat del segle XXI. Aquestes mesures globals poden beneficiar Catalunya en la mesura que dificulten la competència fiscal que altres demarcacions apliquen.
Determinants de l’evasió fiscal en la compravenda d’habitatge
L’evasió fiscal no és només un tema de grans fortunes. Un 37,59% de les transaccions immobiliàries a Catalunya entre 2005 i 2011 es pagaven, en part, amb diner no declarat fiscalment, essent la mitjana de la proporció del diner no declarat sobre el valor total del pis d’un 5,27%. En aquesta entrada del 5centims.cat, tractem de mesurar l’evasió fiscal a partir del comportament estratègic dels compradors d’habitatge en relació amb aquesta mena de frau. Aquest estudi genera dues implicacions de política econòmica importants. Primer, les autoritats tributàries haurien d’enfocar els seus esforços a prevenir l’evasió auditant transaccions que mostrin taxacions baixes. I segon, el sentiment de culpa i la pèrdua de reputació d’un defraudador disminueixen quan la corrupció és generalitzada.