Guillem Castells ens alerta que les enquestes oficials en matèria salarial tenen limitacions que condicionen les conclusions que se n’extreuen. Els criteris per a determinar la mostra analitzada o els ajustos partint del nombre d’hores treballades poden augmentar artificialment l’estimació dels salaris.
La població activa el 2031: el creixement de la força laboral sènior
En aquest apunt Mireia Farré, Cristina Rovira i Josep Anton Sánchez analitzen els resultats de les recents Projeccions de població activa de l’Idescat, que permeten fer una aproximació de quin és el futur de la força de treball de l’economia catalana, quant al nombre i la distribució per sexe, edat i territori. Les generacions nombroses, nascudes els anys seixanta i sobretot els setanta del segle XX, transitaran per la banda alta de la piràmide laboral i la participació laboral en aquestes edats creixerà, impulsada pels canvis legislatius que afavoreixen l’endarreriment de l’edat de jubilació.
Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (I) Motivació i aspectes metodològics
En aquest primer article (de tres), els autors ens expliquen perquè cal tenir en compte el benestar subjectiu de les persones, posant el focus en la teoria de les capacitats d’Amartya Sen, i fan una anàlisi crítica dels indicadors elaborats pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat juntament amb l’IDESCAT.
El compte de fluxos i la productivitat material de Catalunya
Els autors presenten el compte de fluxos de materials de Catalunya. Aquest compte, elaborat a Catalunya per l’Idescat, és essencial per poder facilitar els indicadors necessaris per al seguiment de l’Agenda 2030. El projecte suposa la primera aproximació d’una entitat territorial subestatal al càlcul del compte de fluxos materials, limitat, sistemàticament, pels dèficits d’informació en comerç interregional.
Immigració i escola: una reflexió sobre l’enllaç de registres administratius i estadístiques de població
Les dades provinents de registres administratius, pràctica creixent i que hauria de créixer encara més, ens permet abordar preguntes que fins ara no es podien respondre, o no es podien respondre amb el detall necessari. Aquesta entrada n’és un exemple. Els autors poden analitzar el rendiment educatiu de la població en edat escolar immigrant, descomposant-la entre aquells que són nouvinguts i els descendents d’immigrants. Poder fer-ho és important per mesurar desigualtats i dissenyar polítiques adequades com a resposta.
L’índex socioeconòmic territorial de Catalunya
L’Idescat ha elaborat l’índex socioeconòmic territorial (IST): un índex sintètic per petites àrees (agrupacions censals) que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població. L’índex IST revela l’existència d’importants diferències socioeconòmiques, no només entre municipis, sinó també dins dels municipis. Les administracions públiques poden utilitzar l’índex com a eina auxiliar en la planificació i la gestió, i també identificar les àrees geogràfiques que requereixen més recursos. També és una font útil per a la recerca.
Digitalització i avaluació: a propòsit de les dades massives en salut
La digitalització implica la generació d’evidència objectiva: informació que queda inevitablement emmagatzemada en bases de dades susceptibles de ser analitzades. No hi havia hagut mai tanta i tan bona informació. Per això, l’avaluació de polítiques públiques té una oportunitat única per posar en valor la presa de decisions basada en l’evidència.
Reptes i oportunitats de la gestió de les dades administratives a Espanya
Dades, dades, dades... Gran part de la investigació en Ciències Socials es basa en la qualitat i la disponibilitat de dades estadístiques. Les administracions públiques en recullen moltes i cal...